Eladio Dieste
| Eladio Dieste | |
|---|---|
| Naixement | 10 de desembre de 1917 Uruguai, Artigas |
| Defunció | 20 de juliol de 2000 (als 82 anys) Montevideo |
| Ocupació | Enginyer |
Eladio Dieste (10 de desembre de 1917, Artigas - 20 de juliol de 2000, Montevideo) enginyer uruguaià reconegut mundialment pel seu ús del que ell va denominar ceràmica armada.
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
El maó és caracteritza per tenir una producció barata, i ha ofert des de fa mil·lennis una lògica constructiva. El maó té una llarga història. Els romans, amb aquest material, havien perfeccionat la construcció de voltes i cúpules.
En moltes societats poden observar-se diferents tipus d'edificacions domèstiques que utilitzen el maó per a construcció d'aljubs, pous i llindars de portes que segueixen la tècnica de voltes i cúpules, on el maó es trava un a un, amb només una mica de morter. A partir d'aquesta tècnica es realitzen superfícies de gran resistència, (ponts, murs de contenció, llindars) que resisteixen la càrrega a partir del pes a causa de la seva gran massa relativa.
La seva obra [modifica]
L'obra de Dieste pren el maó i el porta als seus màxims en la creació de superfícies corbes a partir d'una nova tecnologia, que el va denominar ceràmica armada: construccions voltades realitzades amb maó, armadura d'acer i un mínim de formigó.
Aquest sistema constructiu aconsegueix dissenyar fines làmines a partir de la combinació de maó, ferro i morter, i que es construeixen sobre un encofrat mòbil. La base d'aquestes superfícies és el disseny; es tracta d'estructures capaces de resistir les carregues que s'exerceixen sobre elles gràcies a la seva forma i no a la seva massa, la qual cosa comporta un requeriment de materials menor.
Aquest tipus de construccions va tenir molta acceptació perquè permeten més facilitats, a l'hora de la prefabricació i sistematització en la repetició dels seus components, amb costos competitius per al mercat. La seva obra és objecte d'estudi en diferents universitats i el va portar a rebre el títol d'arquitecte honorari, sent l'únic en posseir-lo a l'Uruguai.[1]
Reconeixements [modifica]
L'any Eladio Dieste [modifica]
L'any 2005 va ser designat "L'any Eladio Dieste" per part del Museu d'Art Modern de Nova York, la Universitat de Princeton i el Massachusetts Institute of Technology de Massachusetts, com a forma d'homenatjar la seva obra.[1]
El senyor dels maons [modifica]
L'any 2006, els dies 7 i 8 d'octubre es va celebrar a l'Uruguai el Dia del Patrimoni sota el lema Tradición e Innovación Eladio Dieste: el señor de los ladrillos (Tradició i Innovació Eladio Dieste: el senyor dels maons).[2] Durant els dies previs la premsa va realitzar una cobertura especial sobre la vida de Dieste, i les seves obres, distribuïdes al llarg i ample del país, van ser visitades durant tot el cap de setmana. L'esmentada celebració va contribuir molt eficaçment a la valoració i difusió de l'obra de Dieste a l'Uruguai.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 sip.parlamento.gub.uy/repartidos/camara/d2007101067-00.htm
- ↑ Dia del Patrimoni 2006
Enllaços externs [modifica]
- Municipi de l'Atlàntida (Uruguai) biografia i comentari de l'obra.(castellà)
- Biografia en la Red Académica Uruguaya (Xarxa Acadèmica Uruguaiana).(castellà)
- Entrevista realitzada el 1993.(castellà)
- Especial de "El País" amb motiu de la seva mort.(castellà)
- fotografies del treballs de Dieste.(castellà)
- Informe sobre la seva vida i la seva obra.(castellà)
- Homenatge del Centre d'Estudiants d'Arquitectura.(castellà)
- El maó de Dieste.(anglès)
- Informació sobre dues de les seves obres.(castellà)
- Mostra fotogràfica sobre l'obra d'Eladio Dieste - MTOP - Uruguai.(castellà)
- Festa del Patrimoni Uruguaià 2006.(castellà)
- Giovannardi, F (2007): Eladio Dieste: una ingegneria màgica.(castellà)
- Mas Guindal, AJ i Adell, JM (2005): Eladio Dieste i la ceràmica estructural a l'Uruguai. Informes de la Construcció, 56 (496): 13-22 (castellà)
