Eladio Dieste

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Eladi Silvestre Graells.
Eladio Dieste
Naixement 10 de desembre de 1917
Uruguai Uruguai, Artigas
Mort 20 de juliol de 2000 (als 82 anys)
Montevideo
Ocupació Enginyer
Parròquia del Crist Obrer a l'Atlántida, Uruguai, obra de Dieste.
Monument d'homenatge a la ciutat de Salto.

Eladio Dieste (10 de desembre de 1917, Artigas - 20 de juliol de 2000, Montevideo) enginyer uruguaià reconegut mundialment pel seu ús del que ell va denominar ceràmica armada.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El maó es caracteritza per tenir una producció barata, i ha ofert des de fa mil·lennis una lògica constructiva. El maó té una llarga història. Els romans, amb aquest material, havien perfeccionat la construcció de voltes i cúpules.

En moltes societats poden observar-se diferents tipus d'edificacions domèstiques que utilitzen el maó per a construcció d'aljubs, pous i llindars de portes que segueixen la tècnica de voltes i cúpules, on el maó es trava un a un, amb només una mica de morter. A partir d'aquesta tècnica es realitzen superfícies de gran resistència, (ponts, murs de contenció, llindars) que resisteixen la càrrega a partir del pes a causa de la seva gran massa relativa.

La seva obra[modifica | modifica el codi]

L'obra de Dieste pren el maó i el porta als seus màxims en la creació de superfícies corbes a partir d'una nova tecnologia, que el va denominar ceràmica armada: construccions voltades realitzades amb maó, armadura d'acer i un mínim de formigó.

Aquest sistema constructiu aconsegueix dissenyar fines làmines a partir de la combinació de maó, ferro i morter, i que es construeixen sobre un encofrat mòbil. La base d'aquestes superfícies és el disseny; es tracta d'estructures capaces de resistir les càrregues que s'exerceixen sobre elles gràcies a la seva forma i no a la seva massa, la qual cosa comporta un requeriment de materials menor.

Aquest tipus de construccions va tenir molta acceptació perquè permeten més facilitats, a l'hora de la prefabricació i sistematització en la repetició dels seus components, amb costos competitius per al mercat. La seva obra és objecte d'estudi en diferents universitats i el va portar a rebre el títol d'arquitecte honorari, sent l'únic en posseir-lo a l'Uruguai.[1]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

L'any Eladio Dieste[modifica | modifica el codi]

L'any 2005 va ser designat "L'any Eladio Dieste" per part del Museu d'Art Modern de Nova York, la Universitat de Princeton i el Massachusetts Institute of Technology de Massachusetts, com a forma d'homenatjar la seva obra.[1]

El senyor dels maons[modifica | modifica el codi]

L'any 2006, els dies 7 i 8 d'octubre es va celebrar a l'Uruguai el Dia del Patrimoni sota el lema Tradición e Innovación Eladio Dieste: el señor de los ladrillos (Tradició i Innovació Eladio Dieste: el senyor dels maons).[2] Durant els dies previs la premsa va realitzar una cobertura especial sobre la vida de Dieste, i les seves obres, distribuïdes al llarg i ample del país, van ser visitades durant tot el cap de setmana. L'esmentada celebració va contribuir molt eficaçment a la valoració i difusió de l'obra de Dieste a l'Uruguai.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 sip.parlamento.gub.uy/repartidos/camara/d2007101067-00.htm
  2. Dia del Patrimoni 2006

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eladio Dieste Modifica l'enllaç a Wikidata