Elastina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elastina
Identificadors
Símbol ELN
HUGO 3327
Entrez 2006
OMIM 130160
RefSeq NM_001081752
UniProt Q6ZWJ6
Altres dades

L'elastina és una proteïna­ estructural que forma part de la matriu cel·lular, com la pell. Són fibres primes, llargues i ramificades, que s'agrupen formant feixos. El principal component d'aquesta fibra és elastina, la qual és una proteïna­ rica en prolina i glicina, i a diferència del col·lagen posseïx molt poca hidroxiprolina i gens d'hidroxilisina. La gran elasticitat que presenten és deguda a l'elevat nombre de d'aminoàcids poc comuns com la desmosina i la isomdesmosina, la qual forma els enllaços creuats i li atorguen un grau d'elasticitat, podent estirar-se fins a un 150% de la seva llargada abans de trencar-se.

En mamífers­ (i en els vertebrats en general), es pot trobar predominantment allà­ on el teixit sofreix repetits cicles de extensió-relaxació. Exemples típics són les artèries, lligaments, pulmons i pell. Presenta unes sorprenents qualitats, a part de la seva sorprenent elasticitat és altament resistent a la fatiga. Les fibres elàstiques de les artèries humanes (especialment de l'arc aòrtic) perduren fins més de 60 anys, suportant milers de milions de cicles de extensió-relaxació.

Aproximadament el 90% dels seus aminoàcids són de residu lateral apolar i existeixen certes seqüències que es troben repetides com les VPG, VPGG, GVGVP, IPGVG, VAPGVG. La més comuna és la seqüència GVGVP, la qual apareix en fragments que contenen fins a 11 pentapèptids consecutius (VPGVG)11.[1][2]

Basats en les seqüències que es troben repetides en l'elastina natural es formen els polí­mers tipus-elastina (ELP, de l'anglès Elastine Like Polimers), dels quals el de més conegut és poly(VPGVG).[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.dimdima.com/science/science_common/show_science.asp?q_aid=172&q_title=Elastin enlace
  2. http://dx.doi.org/10.1016/S0065-3233(05)70013-9
  3. Prog. Polym. Sci. 2005, 30 (11), 1119-1145