Elbaïta
 Elbaïta | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Na(Li₁.₅Al₁.₅)Al₆(Si₆O₁₈)(BO₃)₃(OH)₃(OH)  |
| Epònim | Elba |
| Localitat tipus | San Piero in Campo |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.CK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CK.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.19 |
| Dana | 61.3.1.8 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Trigonal |
| Grup espacial | grup espacial 160 |
| Color | Verd, vermell a rosa, blau, taronja, groc, incolor, multicolor |
| Fractura | Sub-concoïdal |
| Duresa | 7,5 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | Transparent o opac |
| Densitat | 2,9–3,2 |
| Altres característiques | piezoelèctric i piroelèctric |
| Varietats més comunes | |
| Acroïta | incolora |
| Indicolita | blava |
| Rubelita | vermella a rosa |
| Verdelita | verda |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Elb |
L'elbaïta és un mineral del grup VIII (silicats) segons la classificació de Nickel-Strunz. Sovint s'utilitza com a gemma o com a mineral per a col·leccionistes. El seu nom prové de l'illa d'Elba, a Itàlia, on va ser descoberta l'any 1913.
Característiques químiques
És un ciclosilicat del grup de la turmalina. Presenta sèries de solució sòlida amb els següents minerals:
- Liddicoatita, on se substitueix gradualment el sodi pel calci.
- Dravita, on se substitueix gradualment el liti pel magnesi.
- Afrisita,on se substitueix gradualment el liti pel ferro.
Formació i jaciments
Sol trobar-se en roques riques en liti com ara pegmatites granítiques, roques metamòrfiques i filons hidrotermals d'alta temperatura.
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elbaïta |