Eleccions a l'Assemblea Nacional del Quebec (2012)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eleccions a l'Assemblea Nacional del Quebec (2012)
125 escons a l'Assemblea Nacional del Quebec
4 de setembre de 2012
1a candidatura 2a candidatura 3a candidatura
Pauline Marois Jean Charest François Legault
Cap de llista Pauline Marois Jean Charest François Legault
Candidatura Parti Québécois PLQ Coalition Avenir Québec
Líder des de 2007 1998 2011
Circumscripció Charlevoix-Côte de Beaupré Sherbrooke (derrotat) L'Assomption
Escons anteriors 51 66 nou partit
Escons aconseguits 54 50 19
Variació escons +3 -16 +19
Vots 1.393.540 1.361.618 1.180.758
Percentatge 31,93 31,20 27,05
4a candidatura
Françoise David i Amir Khadir
Cap de llista Françoise David i Amir Khadir (com a portaveus)
Candidatura Québec Solidaire


Circumscripció Gouin i Mercier
Escons anteriors 1
Escons aconseguits 2
Variació escons +1
Vots 263.233
Percentatge 6,03
Quebec election 2012.svg
Circumscripcions
2008 [[Imatge:Quebec|border|enllaç=|22x20px|Quebec]] 2014

Les eleccions generals quebequeses de 2012 van tenir lloc el 4 de setembre. La data fou anunciada pel primer ministre, Jean Charest, l'1 d'agost, quan va dissoldre l'assemblea nacional.

Es tracta d'unes eleccions anticipades, atès que la 39a legislatura tenia mandat fins al desembre de 2013.

Candidatures[modifica | modifica el codi]

Partit Liberal del Quebec[modifica | modifica el codi]

El cap del partit –i primer ministre sortint– Jean Charest es presenta per optar a un quart mandat. Fortament castigat a les enquestes de popularitat, apel·la al manteniment de l'ordre, davant un context de conflictivitat social, com a conseqüència d'un augment en les taxes universitàries, que originà gran vaga estudiantil. A més, el Partit Liberal està esquitxat en els casos de corrupció investigats per la comissió Charbonneau.

Parti Québécois[modifica | modifica el codi]

La cap de l'oposició, Pauline Marois, intentarà per segona vegada conquerir el poder per als independentistes de centreesquerra. A diferència de l'any 2008, les enquestes hi van a favor. Entre les seves propostes no hi ha clarament la convocatòria d'un tercer referèndum d'independència, però sí la derogació de l'augment de taxes universitàries i de la llei 78.

Coalition Avenir Québec[modifica | modifica el codi]

El líder d'aquesta nova formació autonomista de centredreta és François Legault, exministre del darrer govern péquiste de Bernard Landry. De fet, aquesta formació és producte de la confluència de desertors del Partit Quebequès, d'homes de negocis, independents i, sobretot, de gran part dels membres de l'extinta Action démocratique du Québec.

Québec Solidaire[modifica | modifica el codi]

Aquesta petita formació d'esquerra alternativa va obtenir en les eleccions precedents un escó per Mercier. En aquestes eleccions cercarà conquerir la veïna circumscripció mont-realesa de Gouin, en la persona de Françoise David.

Option Nationale[modifica | modifica el codi]

Aquesta formació jove va ser fundada per un dissident del PQ, Jean-Martin Aussant, que criticava que el partit de Pauline Marois no apostava prou pel sobiranisme.


Lemes de campanya[modifica | modifica el codi]

Candidatures Sigles Lema Traducció catalana
Partit Liberal del Quebec PLQ Pour le Québec Pel Quebec
Parti Québécois PQ À nous de choisir Ens toca triar
Coalition Avenir Québec CAQ C'est assez, faut que ça change! Ja n'hi ha prou. Cal que això canviï!
Québec solidaire QS Debout Dempeus
Option nationale ON ON peut mieux pour le Québec Pot ser millor per al Quebec

Resultats per candidatura[modifica | modifica el codi]

Resum Resultats Eleccions generals quebequeses de 2012

Candidatures 2008 diss. Escons Dif. Vots %
Parti Québécois (PQ) 51 47 54 +3 1.393.540 31,93
Partit Liberal del Quebec (PLQ) 66 64 50 -16 1.361.618 31,20
Coalition avenir Québec (CAQ) 9 19 +19 1.180.758 27,05
Québec solidaire (QS) 1 1 2 +1 263.233 6,03
Option Nationale (ON) - 1 - 82.857 1,90
Partit Verd del Quebec (PVQ) 43.517 1,00