Eleccions a les Corts Valencianes de 1987

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions a les Corts Valencianes de 1987Eleccions a les Corts Valencianes de 1987
Data10 juny 1987 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions a les Corts Valencianes Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir89 diputat a les Corts Valencianes Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat2.725.330 Modifica el valor a Wikidata
2.029.911
   74.48٪
Punt percentual 1.74
Nombre de vots vàlids1.986.283    Nombre de vots en blanc 20.968   Nombre de vots nuls 22.660
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
PSPV-PSOE  — Joan Lerma i Blasco
829.023   41.74٪
Punt percentual 10.03
Membre del parlament 51 → 42 Nombre d'escons 9
<1
2>
AP  — Rita Barberá Nolla
Comparació amb: Coalició Popular
475.419   23.94٪
Punt percentual 8.17
Membre del parlament 32 → 25 Nombre d'escons 7
CDS  — José Luis Boado Martínez
225.667   11.36٪
Punt percentual 9.46
Membre del parlament 10
<1
2>
UV  — Filiberto Crespo Samper
183.598   9.24٪
Membre del parlament 6
<1
2>
EU-UPV  — Albert Taberner i Ferrer
159.622   8.04٪
Membre del parlament 6

Modifica el valor a Wikidata
 ← 1983 Modifica el valor a WikidataPaís Valencià Modifica el valor a Wikidata 1991 Modifica el valor a Wikidata  → 

Les eleccions a les Corts Valencianes de 1987 se celebraren el 10 de juny. En un cens de 2.727.703 votants, els votants foren 2.030.881 (74,5%) i 696.822 abstencions (25,5%). El PSPV-PSOE va vèncer per majoria relativa i el socialista Joan Lerma tornà a ser investit president de la Generalitat Valenciana amb suport d'EUPV-UPV.

Els candidats a president de la Generalitat Valenciana varen ser:

Resultats[modifica]

Total País Valencià
Cens Participació Abstenció
Vots Percentatge Vots Percentatge
2.727.703 2.030.881 74,45% 696.822 25,55%
Vots totals
Vàlids Nuls
2.008.229 98,89%
Vots a candidatures Percentatge Vots en blanc Percentatge
1.986.732 98,93% 21.497 1,07% 22.652 1,12%
Candidatures
Candidatura Vots % Diferència Diputats Diferència
Partido Socialista Obrero Español (PSOE) 828.961 41,72% -10,05% 42 -9
Federación de Partidos de Alianza Popular (FAP)[6] 476.099 23,96% -8,15% 25 -2
Centro Democrático y Social (CDS) 225.663 11,36% +9,46% 10 +10
Unión Valenciana (UV)[7] 183.541 9,24% +9,24% 6 +1
Coalició Izquierda Unida-Unitat del Poble Valencià (IU-UPV)[8] 159.579 8,03% -2,57% 6 =
Partido de los Trabajadores de España-Unión Comunista (PTE-UC) 33.770 1,7% +1,7% 0 =
Los Verdes (LV) 22.262 1,12% +1,12% 0 =
Partido Demócrata Popular-Centristas Valencianos (PDP-CV) 20.171 1,02% +1,02% 0 =
Coalición Electoral Valenciana (CEV) 11.984 0,6% +0,6% 0 =
Vértice Español de Reivindicación del Desarollo Ecológico (VERDE) 5.056 0,25% +0,25% 0 =
Unificación Comunista de España (UCE) 4.325 0,22% +0,22% 0 =
Esquerra Nacionalista Valenciana-Unió Regional Valencianista (ENV-URV) 4.175 0,21% -0,19% 0 =
Partido Humanista (PH) 3.658 0,18% +0,18% 0 =
Coalició Unitat Popular Republicana (UPR) 3.309 0,17% +0,17% 0 =
Frente de Izquierdas (FI) 2.295 0,12% +0,12% 0 =
Partido Obrero Socialista Internacionalista (POSI) 1.884 0,09% +0,09% 0 =

Diputats electes[modifica]

PSPV-PSOE Alianza Popular CDS Unió Valenciana EUPV-UPV
Alacant
  1. José Asensi Sabater
  2. Alejandro Bas Carratalá
  3. Ramón Berenguer Prieto
  4. Joaquín Fuster Pérez
  5. Antoni Garcia Miralles
  6. José Luis Gomis Gavilán
  7. Enrique Louis Rampa
  8. Dolores Marcos González
  9. Miguel Antonio Millana Sansaturio
  10. Joan Baptista Pastor Marco
  11. Alberto Pérez Ferré
  12. Antonio Pérez Olcina
  13. Hermenegildo Rodríguez Pérez
  14. Martín Sevilla Jiménez
  15. Emilio Soler Pascual
  16. Luis Torregrosa Mira
Castelló
  1. León Bravo Escoi
  2. Joan Callao Capdevila
  3. Ernest Fenollosa Ten
  4. Felip Guardiola i Sellés
  5. Rosa María Morte Julián
  6. Ernest Nabàs Orenga
  7. Joaquín Nebot Monzonís
  8. Artemi Rallo Lombarte
  9. Avel·lí Roca Albert
  10. Félix Rodríguez Velasco
  11. Alfredo Roe Justiniano
València
  1. María Antonia de Armengol Criado
  2. Antonio Birlanga Casanova
  3. Rafael Blasco Castany
  4. Segundo Bru Parra
  5. Joan Calabuig Rull
  6. Antonio Castro Leache
  7. Antonio Cebrián Ferrer
  8. Ciprià Ciscar i Casaban
  9. Lluís Font de Mora Montesinos
  10. Víctor Fuentes Prósper
  11. Vicent M. Garcés Ramón
  12. José Garés Crespo
  13. José León Bonacho
  14. Joan Lerma i Blasco
  15. Juli Millet España
  16. Andrés Perelló Rodríguez
  17. Leandre Picher Buenaventura
  18. Rafael Recuenco Montero
  19. Vicente Sánchez Iranzo
  20. Vicent Soler i Marco
  21. Fernando Vidal Gil
Alacant
  1. Carlos Rafael Alcalde Agesta
  2. Jaume Botella Mayor
  3. Enrique Ferré Sempere
  4. Juan Salvador Gayá Sastre
  5. Manuel Lorente Belmonte
  6. Francisco Magro Espí
  7. Rafael Maluenda Verdú
  8. Joaquín Santo Matas
  9. Guillermo Sirvent Sirvent
Castelló
  1. Daniel Ansuátegui Ramo
  2. José Antonio Boix González
  3. Joaquín Farnós Gauchía
  4. Enrique Gómez Guarner
  5. Vicente Marco Moreno
  6. Francisco Martínez Clausich
  7. Francisco Javier Perelló Oliver
  8. José Vives Borrás
València
  1. Carlos Albelda Climent
  2. Rita Barberá Nolla
  3. José Rafael García-Fuster González-Alegre
  4. Manuel Giner Miralles
  5. Jorge Lamparero Lázaro
  6. Enrique López Salva
  7. Fernando José Martínez Roda
  8. Salvador Sanchis Perales
Alacant
  1. Manuel Benavent Fuentes
  2. Gerardo Muñoz Lorente
  3. José Ramón Navarro Nicolau
  4. Salvador Ruso Pacheco
  5. Joaquín Santo Matas
Castelló
  1. Vicente Bueso Aragonés
  2. Pedro E. Gozalbo Herrero
  3. Carlos Laguna Asensi
València
  1. Ricardo Baquero Valdelomar
  2. José Luis Boado Martínez
  3. Luis Gil-Orozco Roda
Alacant
Castelló
  1. Joaquín Farnós Gauchía
València
  1. Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa
  2. Manuel Campillos Martínez
  3. Filiberto Crespo Samper
  4. Manuel Giner Miralles
  5. Miquel Ramon i Quiles
  6. Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez
  7. Héctor Villalba Chirivella
Alacant
  1. Alfred Botella i Vicent
  2. Pasqual Mollà i Martínez
Castelló
  1. Aureli Ferrando Muria
València
  1. Pere Mayor i Penadés
  2. Albert Taberner Ferrer
  3. Juan Pedro Zamora Suárez

Referències[modifica]

  1. No acceptava la denominació Comunitat Valenciana.
  2. Fraga acentúa su conservadurismo a medida que se acerca el fin de campaña-El País, 25/10/1982
  3. «Xirivella-4 i 7 de juliol de 1982». Arxivat de l'original el 2021-07-17. [Consulta: 17 juliol 2021].
  4. Hace algunos años-ABC-12/10/2008
  5. Fitxa del diputat/ada; Corts Valencianes
  6. Es prenen com a referència les dades de la coalició AP-PDP-UL-UV, descomptant-hi els 5 diputats aconseguits per Unió Valenciana.
  7. En 1983, Unió Valenciana es presenta junt amb Alianza Popular, obtenint 5 dels 32 diputats de la coalició.
  8. Es tenen en compte els resultats conjunts del PCPV i d'Unitat del Poble Valencià en 1983.

Enllaços externs[modifica]