Eleccions al Parlament Europeu de 1987 (Espanya)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les eleccions al Parlament Europeu de 1987 a Espanya van tenir lloc el 10 de juny d'aquell any[1]de forma simultània a les eleccions municipals i autonòmiques.

Foren escollits els 60 eurodiputats que havien de representar Espanya segons els termes fixats en l'article 10 de l'Acta d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea[2] Segons els termes de l'adhesió, les eleccions havien de realitzar-se en un termini de dos anys des de l'adhesió, pel que els eurodiputats escollits a les eleccions de 1987 ocuparien el seu càrrec únicament el temps restant de la legislatura 1984-1989 del Parlament Europeu. Espanya, juntament amb Portugal, s'havia adherit a la Comunitat Europea l'1 de gener de 1986 i havia estat representada al Parlament Europeu per 60 delegats escollits proporcionalment d'entre els parlamentaris (diputats i senadors) de cada partit fins que se celebressin les eleccions (corresponien a la II Legislatura, 1982-1986), segons l'article 28 de l'Acta d'adhesió. Portugal, a la qual li corresponien 24 eurodiputats, els va escollir el 17 de juny. D'acord amb el disposat a la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[3] existeix una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim per a ser adjudicatari d'escons; en les generals espanyoles és del 3%).

Resultats[modifica | modifica el codi]

La participació va ascendir al 68,52%. Dels vots emesos, el 1,19% va ser nul. Dels vàlids, el 0,99% fou en blanc. El nombre de vots a candidatures fou de 19.071.497. De les 35 candidatures presentades, només set van obtenir representació. La llista més votada va ser la del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el qual, no obstant això, va perdre cinc punts respecte als resultats de les generals de l'any anterior. Un altre fet rellevant van ser els resultats d'Herri Batasuna, especialment quant als vots obtinguts fora del País Basc i Navarra. Dels 360.952 vots rebuts, HB va obtenir 110.000 fora d'aquestes comunitats, el que li va permetre aconseguir un eurodiputat. HB havia rebut el suport d'organitzacions com el Moviment Comunista,[4][5] la Lliga Comunista Revolucionària o el Moviment de Defensa de la Terra. Els resultats de les candidatures que van obtenir més del 1% dels vots van ser els següents:

Bandera d'Europa Eleccions al Parlament Europeu de 1987

Partit Cap de llista Vots % Escons +/-
PSOE Fernando Morán 7.522.706 39,06 28 -8
Aliança Populara Manuel Fraga 4.747.283 24,65 17 =b
Centro Democrático y Social Eduard Punset i Casals 1.976.093 10,26 7 +7
Izquierda Unidab Fernando Pérez Royo 1.011.830 5,25 3 +3
Convergència i Unió Carles Gasòliba i Böhm 853.603 4,43 3 +1
Herri Batasuna Txema Montero 360.952 1,87 1 +1
Coalició per l'Europa dels Pobles Carlos Garaikoetxea 326.911 1,7 1 +1
Esquerra dels Pobles Mario Onaindia Natxiondo 261.328 1,36 0 -1d
Unió Europeísta Jon Gangoiti Llaguno 226.570 1,18 0 -2
Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista Santiago Carrillo 222.680 1,16 0 0

a Inclou Unió del Poble Navarrès i Centristes de Galícia
b El 1985 havien estat escollits 17 europarlamentaris d'entre els parlamentaris de Coalició Popular. Des d'aleshores, la coalició es va trencar i Aliança Popular es presentà en solitari a les eleccions de 1987.
c Inclou Iniciativa per Catalunya.
d Juan María Bandrés (EE) havia estat nomenat eurodiputat el 1986 en representació del Grup Mixt. L'eurodiputat que li corresponia fou adjudicat mitjançant un sortig entre els onze diputats (no senadors) d'aquest grup.

Eurodiputats elegits[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Eleccions al Parlament Europeu (Espanya) Bandera d'Espanya Bandera de la Unió Europea
1987 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014