Eleccions al Parlament Europeu de 2009

Les eleccions al Parlament Europeu de 2009 se celebraren entre el 4 i el 7 de juny a tots els estats de la Unió Europea amb l'objectiu d'escollir els eurodiputats de la setena legislatura del Parlament Europeu, que s'inicià el 2009 i es preveu que es perllongui fins el 2014.

Marc institucional

Data de les eleccions

Les eleccions es celebraran:

• El 4 de juny a Països Baixos i Regne Unit,
• El 5 de juny a Irlanda,
• El 5 i el 6 de juny a la República Txeca,
• El 6 de juny a Eslovàquia, Letònia, Xipre i Malta,
• El 6 i el 7 de juny a Itàlia,
• El 7 de juny a Alemanya, França, Espanya, Polònia, Romania, Bèlgica, Grècia, Portugal, Suècia, Àustria, Finlàndia, Dinamarca, Lituània, Eslovènia, Estònia i Luxemburg,
• Sense decidir a Hongria i Bulgària.

Diputats a escollir per estat

Estat membre	2007	2009 Niça	>2010 Lisboa		Estat membre	2007	2009 Niça	>2010 Lisboa		Estat membre	2007	2009 Niça	>2010 Lisboa
Alemanya	99	99	96		República Txeca	24	22	22		Eslovàquia	14	13	13
França	78	72	74		Grècia	24	22	22		Irlanda	13	12	12
Itàlia	78	72	73		Hongria	24	22	22		Lituània	13	12	12
Regne Unit	78	72	73		Portugal	24	22	22		Letònia	9	8	9
Espanya	54	50	54		Suècia	19	18	20		Eslovènia	7	7	8
Polònia	54	50	51		Àustria	18	17	19		Xipre	6	6	6
Romania	35	33	33		Bulgària	18	17	18		Estònia	6	6	6
Països Baixos	27	25	26		Finlàndia	14	13	13		Luxemburg	6	6	6
Bèlgica	24	22	22		Dinamarca	14	13	13		Malta	5	5	6
										Total:	785	736	751

Partits polítics europeus

Des de les eleccions europees del 2004 hi ha hagut diversos moviments als escenaris polítics estatals (naixement i dissolució de formacions, fusions de partits, etc..) que han afectat a la configuració dels partits polítics europeus i grups polítics al Parlament Europeu. També hi ha hagut partits polítics que han canviat de referent europeu i, a la vegada, a nivell europeu han aparegut nous moviments o s'han produït canvis a les formacions existents.

Tot i això, la majoria de famílies europees segueixen sense grans canvis: és el cas dels socialdemòcrates del Partit Socialista Europeu, els liberals de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, els socialistes i post-comunistes del Partit de l'Esquerra Europea, els ecologistes del Partit Verd Europeu, els independentistes de l'Aliança Lliure Europea i, en menor mesura, dels conservadors del Partit Popular Europeu (que es veuen afectats per la sortida del Partit Conservador britànic i Partit Demòcrata Cívic txec).

Canvis a nivell europeu

Unió per l'Europa de les Nacions

La Unió per l'Europa de les Nacions (UEN) és un grup polític del Parlament Europeu lligat al partit de l'Aliança per l'Europa de les Nacions (AEN). És una formació política de caire nacionalista, conservador i euroescèptic que ha vist variar força la seva configuració darrerament degut a diversos fets:

• La fi d'Alleanza Nazionale, ja que al passar a formar part del Popolo delle Libertà (membre del Partit Popular Europeu), l'UEN ha perdut una de les formacions polítiques amb més pes.
• La sortida dels irlandesos del Fianna Fáil del partit i el seu posterior ingrés a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE).
• L'afebliment de diversos partits que al 2004 van portar diputats al Parlament Europeu que, segons les previsions, no obtendrien cap diputat, com ara la Lliga de les Famílies Polaques o l'Autodefensa de la República de Polònia (dos dels tres partits que varen formar part del govern de Jarosław Kaczyński).

Tot això, sumat al fet que el Partit Conservador britànic abandona el PPE així com els seus companys txecs del Partit Demòcrata Cívic (que van anunciar de treballar al Moviment per la Reforma Europea), ha fomentat la idea de què a la nova legislatura del Parlament Europeu, l'UEN deixarà d'existir com a tal i en el seu lloc apareixeria un nou grup polític conservador i euroescèptic liderat pels tories.

Libertas

Libertas és un partit polític fundat al 2008 pel multimilionari irlandès Declan Ganley i centra el seu discurs en contra de l'actual funcionament de la Unió Europea (el seu punt àlgid fou durant la campanya en contra el Tractat de Lisboa a Irlanda), motiu pel qual la formació és tildada d'euroescèptica. Ideològicament, tot i que Libertas no es defineix gaire, es considera com una organització conservadora, catòlica i, com ja s'ha dit, euroescèptica.

A aquestes eleccions es presenta en coalició amb diversos partits com ara amb Ciutadans-Partido de la Ciudadanía a Espanya, amb el Mouvement pour la France i Chasse, Pêche, Nature et Traditions a França o amb la coalició Polo dell'Autonomia a Itàlia (de la que formen part grups com La Destra o el Movimento per le Autonomie).

Partits de nivell estal-regional

• El Partit Popular Europeu compta, per a les eleccions de juny de 2009, amb una nova organizació membre a Itàlia: Il Popolo delle Libertà (PdL), que és un nou partit polític de dretes nascut al 2007 per la unió del conservador Forza Italia (que ja formava part del Partit Popular Europeu) i del post-feixista Alleanza Nazionale (que estava integrat a la Unió per l'Europa de les Nacions), així com d'altres formacions més minoritàries de caràcter liberal-conservador. Actualment és l'organització política majoritària a Itàlia i el seu líder és el president del Govern, en Silvio Berlusconi.
• Els Democratici di Sinistra i La Margherita s'han unit, juntament amb d'altres partits de centre-esquerra, formant el Partito Democratico (PD), que és el principal partit progressista d'Itàlia (actualment la segona formació darrera del PdL). Pel que fa a la seva família política europea, cal dir que és un conflicte encara no resolt, ja que els dos grans moviments constituents formaven part de diferents partits europeus (DS al Partit Socialista Europeu i La Margherita a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa).
• El Nouveau Parti Anticapitaliste (NPA) és una formació política francesa que es presentarà per primer cop a unes eleccions europees. El moviment neix al 2009 a partir d'una refundació de la Ligue Communiste Révolutionnaire (LCR) i el seu líder és Olivier Besancenot, un dels polítics francesos més populars. Aquest nou partit polític forma part de l'Esquerra Anticapitalista Europea, un partit relacionat amb el Partit de l'Esquerra Europea. Diversos sondeigos i projeccions situen aquesta candidatura com la tercera en intenció de vot a França.
• Unión, Progreso y Democracia (UPyD) és un partit polític espanyol fundat per l'ex-diputada al Grup Socialista Europeu Rosa Díez. La formació, que no es defineix ni de dretes ni d'esquerres, podria obtenir representació al Parlament Europeu però encara no se sap a quina família europea pertanyerien els seus diputats, ja que han rebutjat l'entrada al grup del Popular Europeu i al grup Socialista Europeu per motius ideològics i tampoc s'inclourien en el grup de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa perque Convergència Democràtica de Catalunya i el Partit Nacionalista Basc en formen part.

Marc socio-polític

Projeccions de la futura composició del Parlament

Partit / Grup		7-abril	23-abril	7-maig	21-maig	4-juny
	Partit Popular Europeu	249	251	249	249	262
	Partit Socialista Europeu	209	211	211	208	194
	Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa	87	83	82	86	83
	Conservadors Europeus	58	64	61	62	53
	Partit Verd Europeu-Aliança Lliure Europea	39	38	40	41	50
	Partit de l'Esquerra Europea	48	46	45	44	40
	Independència i Democràcia	17	18	20	19	23
	No inscrits	29	25	28	27	31
Font: predict09.eu

Campanya electoral

Campanya contra l'abstenció

Des de les primeres eleccions europees, al 1979, l'abstenció ha anat augmentant fins arribar al 54.5% de l'electorat al 2004, havent-hi estats, com Eslovàquia, on arribà fins el 83%. Per tal d'evitar uns nivells de participació tan reduïts, el Parlament Europeu ha realitzat una campanya arreu de la Unió Europea, tractant d'incentivar a la ciutadania de fer ús del seu dret a vot. Aquesta campanya, que té un eslògan comú per a tota la Unió, "tu decideixes", compta amb la instal·lació de panells publicitaris i amb l'ús de xarxes socials com Facebook, entre d'altres, que inclouen preguntes sobre temes cabdals de la campanya electoral com ara la immigració, l'energia o conciliació de la vida laboral i familiar.

Presidència de la Comissió Europea

Històricament, només el socialista Jacques Delors ha aconseguit ser reelegit com a President de la Comissió Europea (fou president des de 1985 fins 1995). Ara, l'actual president, el conservador José Manuel Durão Barroso pretèn ser el segon president que aconsegueixi la reelecció i compta amb el suport del Partit Popular Europeu, el seu partit, i de la major part dels presidents dels Estats membres (inclosos líders socialistes com ara l'espanyol José Luis Rodríguez Zapatero o el britànic Gordon Brown).

D'altra banda, existeix un moviment opositor a Barroso en el que es troba part el Partit Socialista Europeu (tret d'algunes personalitats destacades com ara els esmentats Zapatero i Brown), el Partit Verd Europeu, l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa o el Partit de l'Esquerra Europea. Dins d'aquest moviment, un sector important veu en el líder dels socialistes europeus, Poul Nyrup Rasmussen, el millor candidat per a succeir a Barroso.

Resultats

Generals

Partit / Grup		Escons	Dif. Esc. 2004
	Partit Popular Europeu - Demòcrates Europeus	264	-24
	Partit Socialista Europeu	161	-56
	No inscrits	110	+80
	Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa	83	-17
	Els Verds-Aliança Lliure Europea	53	+10
	Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica	33	-8
	Independència i Democràcia	18	-4
	Unió per l'Europa de les Nacions	14	-30
		736	-49

Per estat

Grup polític Estat	PPE-DE	PSE	ALDE	Verds-ALE	EUE-EVN	UEN	ID	Altres (incl. No Inscrits)	MPEs	Participació
Alemanya	34 (CDU) 8 (CSU)	23 (SPD)	12 (FDP)	14 (Grüne)	8 (Linke)				99	43.3%
Àustria	6 (ÖVP)	4 (SPÖ)		2 (Grüne)				3 (Martin) 2 (FPÖ)	17	45.97%
Bèlgica	3 (CD&V) 1 (N-VA) 1 (CDH) 1 (CSP-EVP)	3 (PS) 2 (SP.A)	3 (OpenVLD) 2 (MR)	1 (Groen!) 2 (Ecolo)				2 (VB) 1 (LDD)	22	91%
Bulgària	5 (GERB) 1 (SDS/DSB)	4 (BSP)	3 (DPS) 2 (NDSV)					2 (Attack)	17	37.49%
Dinamarca	1 (C)	4 (A)	3 (V)	2 (F)	1 (N)	2 (O)			13	59.5%
Eslovàquia	2 (SDKÚ-DS) 2 (KDH) 2 (SMK)	5 (Smer)						1 (SNS) 1 (LS-HZDS)	13	19.63%
Eslovènia	2 (SDS) 1 (NSi)	2 (SD)	1 (LDS) 1 (Zares)						7	28.02%
Espanya	23 (PP)	21 (PSOE)	2 (CpE)	1 (EdP) 1 (ICV)	1 (IU)			1 (UPyD)	50	46.0%
Estònia	1 (IRL)	1 (SDE)	1 (RE) 2 (KE)					1 (Tarand)	6	43.9%
Finlàndia	3 (Kok.) 1 (KD)	2 (SDP)	3 (Kesk.) 1 (SFP)	2 (Vihr.)				1 (PS)	13	40.3%
França	24 (UMP) 3 (NC) 2 (LGM)	14 (PS)	6 (MoDem)	14 (E-É)	5 (FG)		1 (Libertas)	3 (FN)	72	40.48%
Grècia	8 (ND)	8 (PASOK)		1 (Greens)	2 (KKE) 1 (SYRIZA)		2 (LAOS)		22	52.63%
Hongria	14 (Fidesz-MPP) 1 (MDF)	4 (MSZP)						3 (Jobbik)	22	36.28%
Irlanda	4 (FG)	3 (Lab)	3 (FF) 1 (Harkin)					1 (SP)	12	57.6%
Itàlia	29 (PdL) 5 (UDC) 1 (SVP)		7 (IdV)			9 (LN)		21 (PD)	72	65.05%
Letònia	1 (JL)		1 (LPP/LC)	1 (PCTVL)		1 (TB/LNNK)		2 (SC) 2 (PS)	8	52.57%
Lituània	4 (TS-LKD)	3 (LSDP)	1 (DP) 1 (LRLS)			2 (TT)		1 (LLRA)	12	20.54%
Luxemburg	3 (CSV)	1 (LSAP)	1 (DP)	1 (déi gréng)					6	91%
Malta	2 (PN)	3 (PL)							5	78.8%
Països Baixos	5 (CDA)	3 (PvdA)	3 (VVD) 3 (D66)	3 (GL)	2 (SP)		2 (CU-SGP)	4 (PVV)	25	36.9%
Polònia	25 (PO) 3 (PSL)	7 (SLD-UP)						15 (PiS)	50	24.53%
Portugal	8 (PSD) 2 (CDS/PP)	7 (PS)			2 (CDU) 3 (BE)				22	36.77%
República Txeca	2 (KDU–ČSL)	7 (ČSSD)			4 (KSČM)			9 (ODS)	22	28.22%
Romania	10 (PD-L) 2 (UDMR) 1 (Băsescu)	11 (PSD-PC)	5 (PNL)	1 (Tőkés)				3 (PRM)	33	27.67%
Suècia	4 (M) 1 (KD)	5 (S)	3 (FP) 1 (C)	2 (MP)	1 (V)			1 (PP)	18	45.53%
Regne Unit		13 (Lab)	11 (LD)	2 (GPEW) 2 (SNP) 1 (PC)	1 (SF)		13 (UKIP)	26 (Con/UCUNF) 2 (BNP) 1 (DUP)	72	34.48%
Xipre	2 (DISY)	1 (EDEK)			2 (AKEL)			1 (DIKO)	6	58.88%
Total	264	161	83	53	33	14	18	110	736	43.24%
Grup parlamentari	PPE-DE	PSE	ALDE	Verds-EFA	EUE-EVN	UEN	ID	Altres (incl. No Inscrits)	MPEs	Participació
Total anterior (absoluta)	288 (−24)	217 (−56)	100 (−17)	43 (+10)	41 (−8)	44 (−30)	22 (−4)	30 (+80)	785 (–49)
Total anterior (ajustada)	244 (+20)	196 (−35)	88 (−5)	40 (+13)	38 (−5)	24 (−10)	21 (−3)	85 (+25)	736 (±0)

Vegeu també

• Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya)