Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Eleccions al Parlament Europeu de 2009 a Espanya es van celebrar el diumenge 7 de juny de 2009 i es van escollir als 50 diputats de la delegació espanyola al Parlament Europeu que, un cop ratificat el Tractat de Lisboa (2007), passaren a ser 54.

Sistema d'elecció dels diputats[modifica | modifica el codi]

A les eleccions europees a Espanya, d'acord amb lo disposat a la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[1] existeix una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim de vots per a ser adjudicatari d'escons, cosa que no passa a altres tipus de convocatòries, com ara les generals, on les candidatures han d'arribar al 3% dels vots per tal de competir pels escons). També, a diferència de la resta de processos electorals, els partits polítics que desitgin presentar la seva candidatura a les eleccions hauran d'estar recolzats amb 15.000 firmes d'electors o amb 50 de càrrecs electes (article 220).

Cal destacar també que, a aquestes eleccions, el nombre d'eurodiputats escollits a Espanya baixa dels 54 actuals a 50, degut al nou repartiment dels escons existent al Tractat de Niça, però que, un cop adoptat el Tractat de reforma institucional de la Unió Europea (previsiblement durant la legislatura 2009-2014), el nombre de diputats espanyols augmentarà i tornarà a ser de 54.

Candidatures[modifica | modifica el codi]

Partit Socialista Obrer Espanyol[modifica | modifica el codi]

La candidatura del Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit dels Socialistes de Catalunya està encapçalada per Juan Fernando López Aguilar, ex-ministre espanyol de Justícia. A la llista també hi concorren polítics com ara Ramón Jáuregui, Magdalena Álvarez o Maria Badia. La candidatura, a diferència del 2004, no comptà amb la participació de Los Verdes, ja que aquest partit polític es presentava aquest cop amb la coalició d'Europa dels Pobles.

Partit Popular[modifica | modifica el codi]

La candidatura del Partido Popular té a l'antic ministre Jaime Mayor Oreja repetint com a cap de llista (ja ho va ser a les eleccions al Parlament Europeu de 2004). Segons totes les enquestes publicades abans de les eleccions, la candidatura del PP és la que comptava amb una intenció de vot superior, cosa que segons els dirigents conservadors faria necessària la convocatòria d'eleccions anticipades a Espanya, ja que considaven aquestes eleccions com a un plebiscit sobre Zapatero.[2]

Coalició per Europa[modifica | modifica el codi]

Coalició per Europa[3] és una coalició dels partits nacionalistes de centre i centredreta, de la qual formen part Convergència i Unió, el Partit Nacionalista Basc, Coalició Canària, el Partit Andalusista, el Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina i Unió Menorquina. La candidatura estava encapçalada per Ramon Tremosa (CDC).

La Izquierda[modifica | modifica el codi]

La Izquierda[4] és el nom donat a la coalició electoral formada per Izquierda Unida,[5] Iniciativa per Catalunya Verds[5] i Izquierda Republicana[5] de cara a les Eleccions al Parlament Europeu de juny de 2009. La candidatura està encapçalada per l'eurodiputat Willy Meyer (IU) i té com a número dos a l'eurodiputat Raül Romeva (ICV). Cal destacar que mentre que IU forma part del Partit de l'Esquerra Europea i el seu diputat forma part del grup parlamentari GUE-NGL, ICV forma part del Partit Verd Europeu i el seu diputat és membre del grup parlamentari els Verds-ALE. Aquest fet ha plantejat diversos conflictes, ja que a l'hora d'elaborar l'acord que fes aquesta candidatura una realitat des d'alguns sectors s'ha pretès imposar que tots els diputats escollits per aquesta llista anessin a parar a un mateix grup al Parlament Europeu i no es dividissin entre l'esquerra i els verds. Tot i això, encara no hi ha acord sobre aquesta qüestió.[6]

Europa dels Pobles - Los Verdes[modifica | modifica el codi]

Europa dels Pobles - Los Verdes és una coalició de diversos partits regionalistes o independentistes d'esquerres i ecologistes. Hi participen Esquerra Republicana de Catalunya,[7] el Bloc Nacionalista Gallec,[7] Aralar,[7] Eusko Alkartasuna,[7] la Chunta Aragonesista,[7] Nueva Canarias,[8] Entesa per Mallorca[9] i Los Verdes-Confederación Ecologista.[10] La candidatura és encapçalada per Oriol Junqueras (ERC).

Durant el procés d'elaboració de la candidatura hi va haver alguns petits conflictes deguts a:

  • A la participació en la mateixa d'Aralar i d'Eusko Alkartasuna,[11] donat que són dos partits polítics rivals al País Basc que han patit una molt diferent sort: mentre que Aralar ha estat una de les grans guanyadores a les eleccions basques del 2009, Eusko Alkartasuna s'ha vist reduïda d'una forma molt destacable, ha sortit del govern basc i el seu líder no ha aconseguit ser reelegit com a diputat al Parlament Basc. La desfeta d'EA és la causa de que el seu candidat a eurodiputat (Mikel Irujo) passi d'ocupar el segon lloc a la llista, després d'ERC (a la coalició d'Europa dels Pobles a 2004), al cinquè a la candidatura del 2009, després del d'Esquerra, el BNG i Aralar.
  • Els partits nacionalistes de les Illes Balears no es posaren d'acord en la seva representació per als candidats de les illes. Esquerra Republicana i Entesa per Mallorca arribaren a un acord per a concórrer conjunts en la llista d'Oriol Junqueres. D'altra banda el PSM-EN acordà anar a les eleccions amb el BNG, Aralar, EA, CHA i Els Verds. Malgrat tot, ERC, Entesa per Mallorca i el PSM-EN, no es pogueren posar d'acord i no s'aconseguí la incorporació d'aquests darrers en la coalició, ja que els dos primer posaren sobre la taula de negociacions, un acord preelectoral per a les eleccions autonòmiques del 2011, a més de no voler atorgar la condició de partit nacionalista majoritari a les illes per al PSM. En Consell de Direcció Política, el PSM-EN decidí no acceptar aquestes condicions, renunciant a formar part de la coalició, donant suport extern a aquesta candidatura. Els Verds de les Illes, també renunciaren a formar part de la coalició i demanaran el vot per a totes les candidatures on hi participin forces ecologistes.
  • A la participació de Los Verdes - Confederación Ecologista, ja que no formarà part de la candidatura de La Izquierda, on hi forma part Iniciativa per Catalunya Verds. Ambdós partits són membres del Partit Verd Europeu, que ha expressat el seu rebuig a que els partits verds concorrin a les eleccions europees en candidatures diferents, reduint d'aquesta manera el potencial nombre de vots d'una candidatura ecologista.[12]

Unión, Progreso y Democracia[modifica | modifica el codi]

Unión, Progreso y Democracia.

Libertas - Ciudadanos de España[modifica | modifica el codi]

Libertas-Ciudadanos de España és una coalició formada per Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, Unión del Pueblo Salmantino i Partido Socialdemócrata i que participa en les eleccions al Parlament Europeu amb Libertas, un partit polític europeu qualificat d'euroescèptic, conservador i, fins i tot, d'extrema dreta.[13] Aquesta decisió del president de Ciutadans ha provocat la sortida del partit i del Parlament de Catalunya d'Antonio Robles, ja que considera que aquest fet va en contra dels principis ideològics fondamentals de C's,[14] el diputat José Domingo també ha abandonat la formació però mantenint el seu escó, provocant que 2 dels 3 candidats de C's escollits pels ciutadans hagin abandonat el partit i hagin deixat sol al Parlament al diputat i president del partit Albert Rivera. D'altra banda hi ha hagut baixes de militants per aquest motiu i uns altres 300 militants han exigit a l'Albert Rivera la seva dimissió dient que "[Libertas] és una coalició populista, antieuropea, de caràcter nacionalista i companya de candidatures reaccionàries i integristes".[15]

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles[modifica | modifica el codi]

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles.

Campanya electoral[modifica | modifica el codi]

Situació política prèvia[modifica | modifica el codi]

Des de la victòria del PSOE a les eleccions generals de 2004, que van acabar amb dues legislatures de govern del Partido Popular d'Aznar i va permetre l'inici d'un nou cicle polític estatal on Zapatero és el president del govern, els socialistes sempre s'han situat per devant del Partido Popular a totes les enquestes i han guanyat totes les eleccions celebrades a l'estat espanyol tret de les municipals de 2007, on al còmput estatal les candidatures del Partido Popular van treure uns 160.000 vots més que les candidatures socialistes.[16] Tot i això, aquesta derrota socialista no suposà el final del cícle de Zapatero, ja que a les eleccions generals de l'any següent el Partit Socialista revalidà la victòria del 2004, tot obtenint 5 diputats més i sent Zapatero reelegit com a president del govern espanyol. És a partir d'aquest punt on els socialistes han començat a veure un cert desgast, reflectit en la pèrdua de la Xunta de Galícia i en uns bons resultats a Euskadi que han permès que Patxi López sigui Lehendakari necessitant el suport del PP i obtenint també el suport d'Unión, Progreso y Democracia (els dos partits que han estat més crítics amb el PSOE i el govern de Zapatero a nivell nacional).

Aquesta situació, on el Partit Socialista va perdent suport ciutadà i poder a determinats territoris, sumada a la soledat parlamentària del PSOE al Congrés dels Diputats i a les conseqüències de la crisi econòmica a l'economia espanyola (on l'atur ha pujat, l'economia ha entrat en recessió i el dèficit públic s'ha disparat) sembla que ha provocat un canvi de tendència: a totes les enquestes sobre les eleccions al Parlament Europeu la candidatura de Jaime Mayor Oreja (ex-ministre d'Aznar) apareix per sobre de Juan Fernando López Aguilar (ex-ministre de Zapatero).

Enquestes[modifica | modifica el codi]

Candidatura 7-abril[17] 12-abril[18] 12-abril[19] 21-abril[17] 9-maig[20] 11-maig[21] 21-maig[17] 21-maig[22] 24-maig[23]
Partido Socialista Obrero Español-PSC 37,9% 37,0% 40,0% 40,0% 36,0% 42,8% 39,0% 41,0% 37,4%
Partido Popular 42,3% 40,0% 44,0% 42,8% 42,0% 42,2% 43,0% 43,7% 40,2%
Coalició per Europa 4,3% 5,6% 5,2% 4,6% 5,4% 5,1% 4,2% 4,5% 5,2%
La Izquierda 5,0% 5,9% 3,5% 5,1% 5,1% 3,1% 4,7% 3,9% 5,8%
Europa dels Pobles 2,2% 6,6% 1,6% 2,2% 6,6% 3,6% 3,6% 2,0% 6,1%
Unión, Progreso y Democracia 4,4% 5,2% 3,7% 3,4% 5,2% 1,3% 2,6% 2,9% 5,2%
Candidatura 25-maig[24] 31-maig[25] 31-maig[26] 31-maig[27] 31-maig[28] 31-maig[29] 4-juny[30]
Partido Socialista Obrero Español-PSC 39,0% 39,3% 38,7% 40,6% 40,0% 42,5% 41,0%
Partido Popular 43,5% 43,0% 40,9% 42,8% 42,6% 40,9% 43,0%
Coalició per Europa 4,8% 5,0% 5,4% 4,0% 3,8% 4,9% 2,7%
La Izquierda 4,9% 4,1% 3,3% 3,4% 4,0% 3,2% 3,4%
Europa dels Pobles 1,9% 3,9% 1,8% 2,7% 2,7% 2,2% 4,0%
Unión, Progreso y Democracia 3,2% 3,0% 2,2% 2,6% 2,8% 3,3% 5,2%

Resultats[modifica | modifica el codi]

Partit / Grup Vots  % Escons 2009 - 50 diputats (variació 2004) Escons 2009 - 54 diputats (variació 2007)
Partido Popular 6.615.015 42,23% 23 (+1) 24 (+2)
Partido Socialista Obrero Español-PSC 6.032.500 38,51% 21 (-4) 23 (-2)
Coalició per Europa 802.225 5,12% 2 (=) 3 (+1)
La Izquierda 583.708 3,73% 2 (=) 2 (=)
Unión, Progreso y Democracia 449.499 2,87% 1 (+1) 1 (+1)
Europa dels Pobles 391.962 2,50% 1 (=) 1 (=)
Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles 175.895 1,12% 0 (=) 0 (=)
Altres 392.901 3,57% 0 (=) 0 (=)
Font: Ministerio de Interior http://resultados2009.mir.es/ 22,058,720 100,00% 50 54

Un cop es va aplicar el Tractat de Lisboa (2007), Espanya va tornar a estar representada per 54 europiputats en comptes dels 50 anteriors. Amb els resultats de les eleccions del 7 de juny de 2009 els 4 nous eurodiputats van ser adjudicats de la següent manera: 1 al Partit Popular, 2 al Partit Socialista Obrer Espanyol i 1 a Coalició per Europa. Aquest darrer, però, en ser d'Unió Democràtica de Catalunya va passar a formar part del grup parlamentari del Partit Popular Europeu.

Diputats escollits[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General
  2. El PP plantea las europeas como una moción de censura a Zapatero
  3. CC, PNV y CiU se presentarán juntos a las elecciones europeas del 7 de junio bajo el nombre de Coalición per Europa
  4. El Consejo Político inicia el camino de IU para llevar a la UE hacia la izquierda ratificando el programa, la lista electoral y la coalición con ICV e IR
  5. 5,0 5,1 5,2 IU aprueba concurrir con ICV a las elecciones europeas de junio
  6. IU e ICV decidirán después de las europeas si comparten o no el mismo grupo parlamentario en la Eurocámara
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 El BNG rompe Galeusca e irá con ERC el 7-J
  8. Nueva Canarias confirma que irá a las europeas junto a ERC
  9. ERC suma a Entesa per Mallorca a su coalición europea
  10. ERC celebra que Los Verdes se sumen también a la coalición electoral
  11. Malestar a EA per l'apropament d'ERC a Aralar a les eleccions europees
  12. Lliçons per als Verds des de Brussel·les (castellà)
  13. Agrupaciones y cuadros de C's dejan en bloque el partido "indignados" por la coalición europea
  14. Antonio Robles abandona Ciudadanos y el escaño tras aprobarse la coalición con Libertas
  15. 300 militantes de Ciutadans exigen a Rivera que dimita
  16. Elecciones municipales y autonómicas del 27 de mayo
  17. 17,0 17,1 17,2 Estimació de predict09.eu per a Espanya
  18. Publiscopio. El Partido Popular parte con ventaja
  19. El PP supera en 4,4 puntos al PSOE ante las europeas
  20. Publiscopio. El PP aventaja al PSOE en cuatro puntos.
  21. Encuesta de NC Report para LA RAZÓN: El PP superaría al PSOE en medio millón de votos en las europeas.
  22. PP y PSOE empatarían a 23 escaños en las europeas.
  23. Un PP al alza se perfila como claro ganador de los comicios del 7-J.
  24. Encuesta de NC Report para LA RAZÓN: El PSOE pierde más de un millón de votos y, al menos, tres escaños.
  25. El PP gana al PSOE por 3,7 puntos
  26. El PP aventaja al PSOE en dos puntos a siete días de las europeas
  27. []
  28. El PSOE se acerca al PP
  29. PP y PSOE encaran las europeas en un apretado e incierto codo a codo
  30. [Predict09.eu]


Eleccions al Parlament Europeu (Espanya) Bandera d'Espanya Bandera de la Unió Europea
1987 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014