Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 2009
 ← 2004 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 2014 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data7 juny 2009 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions al Parlament Europeu de 2009 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir50 diputat al Parlament Europeu ≈ setena legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat35.492.567 Modifica el valor a Wikidata
15.935.147
   44.9٪
Punt percentual 0.24
Nombre de vots vàlids15.835.767    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 PP  — Jaime Mayor Oreja
6.670.377   42.12٪
 Punt percentual 0.91
Diputat 24 → 24
<1
2>
 PSOE  — Juan Fernando López Aguilar
6.141.784   38.78٪
 Punt percentual 4.68
Diputat 25 → 23 Nombre d'escons 2
<1
2>
 Coalició per Europa  — Ramon Tremosa i Balcells
808.246   5.1٪
Diputat 3
<1
2>
 La Izquierda  — Willy Meyer Pleite
588.248   3.71٪
Diputat 2
<1
2>
 UPyD  — Francisco Sosa Wagner
451.866   2.85٪
Diputat 1
<1
2>
 Europa dels Pobles  — Oriol Junqueras i Vies
394.938   2.49٪
 Punt percentual 0.04
Diputat 1 → 1
Modifica el valor a Wikidata

Les Eleccions al Parlament Europeu de 2009 a Espanya es van celebrar el diumenge 7 de juny de 2009 i es van escollir als 50 diputats de la delegació espanyola al Parlament Europeu que, un cop ratificat el Tractat de Lisboa (2007), passaren a ser 54.

Sistema d'elecció dels diputats[modifica]

A les eleccions europees a Espanya, d'acord amb lo disposat a la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[1] existeix una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim de vots per a ser adjudicatari d'escons, cosa que no passa a altres tipus de convocatòries, com ara les generals, on les candidatures han d'arribar al 3% dels vots per tal de competir pels escons). També, a diferència de la resta de processos electorals, els partits polítics que desitgin presentar la seva candidatura a les eleccions hauran d'estar recolzats amb 15.000 firmes d'electors o amb 50 de càrrecs electes (article 220).

El nombre d'eurodiputats escollits a Espanya baixa de 54 a 50, degut al nou repartiment dels escons existent al Tractat de Niça.

Candidatures[modifica]

Partit Socialista Obrer Espanyol[modifica]

La candidatura del Partit Socialista Obrer Espanyol i el Partit dels Socialistes de Catalunya està encapçalada per Juan Fernando López Aguilar, ex-ministre espanyol de Justícia. A la llista també hi concorren polítics com ara Ramón Jáuregui, Magdalena Álvarez o Maria Badia. La candidatura, a diferència del 2004, no comptà amb la participació de Los Verdes, ja que aquest partit polític es presentava aquest cop amb la coalició d'Europa dels Pobles.

Partit Popular[modifica]

La candidatura del Partido Popular té a l'antic ministre Jaime Mayor Oreja repetint com a cap de llista (ja ho va ser a les eleccions al Parlament Europeu de 2004). Segons totes les enquestes publicades abans de les eleccions, la candidatura del PP és la que comptava amb una intenció de vot superior, cosa que segons els dirigents conservadors faria necessària la convocatòria d'eleccions anticipades a Espanya, ja que considaven aquestes eleccions com un plebiscit sobre Zapatero.[2]

Coalició per Europa[modifica]

Coalició per Europa[3] és una coalició dels partits nacionalistes de centre i centredreta, de la qual formen part Convergència i Unió, el Partit Nacionalista Basc, Coalició Canària, el Partit Andalusista, el Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina i Unió Menorquina. La candidatura estava encapçalada per Ramon Tremosa (CDC).

La Izquierda[modifica]

La Izquierda[4] és el nom donat a la coalició electoral formada per Izquierda Unida,[5] Iniciativa per Catalunya Verds[5] i Izquierda Republicana[5] de cara a les Eleccions al Parlament Europeu de juny de 2009. La candidatura està encapçalada per l'eurodiputat Willy Meyer (IU) i té com a número dos a l'eurodiputat Raül Romeva (ICV). Mentre que IU forma part del Partit de l'Esquerra Europea i el seu diputat forma part del grup parlamentari GUE-NGL, ICV forma part del Partit Verd Europeu i el seu diputat és membre del grup parlamentari els Verds-ALE,[6] i els electes formaren part de sengles grups.[7]

Europa dels Pobles - Los Verdes[modifica]

Europa dels Pobles - Los Verdes és una coalició de diversos partits regionalistes o independentistes d'esquerres i ecologistes. Hi participen Esquerra Republicana de Catalunya,[8] el Bloc Nacionalista Gallec,[8] Aralar,[8] Eusko Alkartasuna,[8] la Chunta Aragonesista,[8] Nueva Canarias,[9] Entesa per Mallorca[10] i Los Verdes-Confederación Ecologista.[11] La candidatura és encapçalada per Oriol Junqueras (ERC).

Durant el procés d'elaboració de la candidatura hi va haver alguns petits conflictes deguts a:

  • A la participació en la mateixa d'Aralar i d'Eusko Alkartasuna,[12] donat que són dos partits polítics rivals al País Basc que han patit una molt diferent sort: mentre que Aralar ha estat una de les grans guanyadores a les eleccions basques del 2009, Eusko Alkartasuna s'ha vist reduïda d'una forma molt destacable, ha sortit del govern basc i el seu líder no ha aconseguit ser reelegit com a diputat al Parlament Basc. La desfeta d'EA és la causa que el seu candidat a eurodiputat (Mikel Irujo) passi d'ocupar el segon lloc a la llista, després d'ERC (a la coalició d'Europa dels Pobles a 2004), al cinquè a la candidatura del 2009, després del d'Esquerra, el BNG i Aralar.
  • Els partits nacionalistes de les Illes Balears no es posaren d'acord en la seva representació per als candidats de les illes. Esquerra Republicana i Entesa per Mallorca arribaren a un acord per a concórrer conjunts en la llista d'Oriol Junqueres. D'altra banda el PSM-EN acordà anar a les eleccions amb el BNG, Aralar, EA, CHA i Els Verds. Malgrat tot, ERC, Entesa per Mallorca i el PSM-EN, no es pogueren posar d'acord i no s'aconseguí la incorporació d'aquests darrers en la coalició, ja que els dos primer posaren sobre la taula de negociacions, un acord preelectoral per a les eleccions autonòmiques del 2011, a més de no voler atorgar la condició de partit nacionalista majoritari a les illes per al PSM. En Consell de Direcció Política, el PSM-EN decidí no acceptar aquestes condicions, renunciant a formar part de la coalició, donant suport extern a aquesta candidatura. Els Verds de les Illes, també renunciaren a formar part de la coalició i demanaran el vot per a totes les candidatures on hi participin forces ecologistes.
  • A la participació de Los Verdes - Confederación Ecologista, ja que no formava part de la candidatura de La Izquierda, on hi forma part Iniciativa per Catalunya Verds. Ambdós partits són membres del Partit Verd Europeu, que ha expressat el seu rebuig que els partits verds concorrin a les eleccions europees en candidatures diferents, reduint d'aquesta manera el potencial nombre de vots d'una candidatura ecologista.[13]

Unión, Progreso y Democracia[modifica]

Unión, Progreso y Democracia.

Libertas - Ciudadanos de España[modifica]

Libertas-Ciudadanos de España és una coalició formada per Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, Unión del Pueblo Salmantino i Partido Socialdemócrata i que participa en les eleccions al Parlament Europeu amb Libertas, un partit polític europeu qualificat d'euroescèptic, conservador i, fins i tot, d'extrema dreta.[14] Aquesta decisió del president de Ciutadans ha provocat la sortida del partit i del Parlament de Catalunya d'Antonio Robles, ja que considera que aquest fet va en contra dels principis ideològics fondamentals de C's,[15] el diputat José Domingo també ha abandonat la formació però mantenint el seu escó, provocant que 2 dels 3 candidats de C's escollits pels ciutadans hagin abandonat el partit i hagin deixat sol al Parlament al diputat i president del partit Albert Rivera. D'altra banda hi ha hagut baixes de militants per aquest motiu i uns altres 300 militants han exigit a l'Albert Rivera la seva dimissió dient que "[Libertas] és una coalició populista, antieuropea, de caràcter nacionalista i companya de candidatures reaccionàries i integristes".[16]

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles[modifica]

Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles.

Campanya electoral[modifica]

Situació política prèvia[modifica]

Des de la victòria del PSOE a les eleccions generals de 2004, que van acabar amb dues legislatures de govern del Partido Popular d'Aznar i va permetre l'inici d'un nou cicle polític estatal on Zapatero és el president del govern, els socialistes sempre s'han situat per devant del Partido Popular a totes les enquestes i han guanyat totes les eleccions celebrades a l'estat espanyol tret de les municipals de 2007, on al còmput estatal les candidatures del Partido Popular van treure uns 160.000 vots més que les candidatures socialistes.[17] Tot i això, aquesta derrota socialista no suposà el final del cícle de Zapatero, ja que a les eleccions generals de l'any següent el Partit Socialista revalidà la victòria del 2004, tot obtenint 5 diputats més i sent Zapatero reelegit com a president del govern espanyol. És a partir d'aquest punt on els socialistes han començat a veure un cert desgast, reflectit en la pèrdua de la Xunta de Galícia i en uns bons resultats a Euskadi que han permès que Patxi López sigui Lehendakari necessitant el suport del PP i obtenint també el suport d'Unión, Progreso y Democracia (els dos partits que han estat més crítics amb el PSOE i el govern de Zapatero a nivell nacional).

El Partit Socialista va perdent suport ciutadà i poder a determinats territoris, sumada a la soledat parlamentària del PSOE al Congrés dels Diputats i a les conseqüències de la crisi econòmica a l'economia espanyola (on l'atur ha pujat, l'economia ha entrat en recessió i el dèficit públic s'ha disparat) ha provocat un canvi de tendència i a totes les enquestes sobre les eleccions al Parlament Europeu la candidatura de Jaime Mayor Oreja (ex-ministre d'Aznar) apareix per sobre de Juan Fernando López Aguilar (ex-ministre de Zapatero).

Enquestes[modifica]

Candidatura 7-abril[18] 12-abril[19] 12-abril[20] 21-abril[18] 9-maig[21] 11-maig[22] 21-maig[18] 21-maig[23] 24-maig[24]
Partido Socialista Obrero Español-PSC 37,9% 37,0% 40,0% 40,0% 36,0% 42,8% 39,0% 41,0% 37,4%
Partido Popular 42,3% 40,0% 44,0% 42,8% 42,0% 42,2% 43,0% 43,7% 40,2%
Coalició per Europa 4,3% 5,6% 5,2% 4,6% 5,4% 5,1% 4,2% 4,5% 5,2%
La Izquierda 5,0% 5,9% 3,5% 5,1% 5,1% 3,1% 4,7% 3,9% 5,8%
Europa dels Pobles 2,2% 6,6% 1,6% 2,2% 6,6% 3,6% 3,6% 2,0% 6,1%
Unión, Progreso y Democracia 4,4% 5,2% 3,7% 3,4% 5,2% 1,3% 2,6% 2,9% 5,2%
Candidatura 25-maig[25] 31-maig[26] 31-maig[27] 31-maig[28] 31-maig[29] 31-maig[30] 4-juny[31]
Partido Socialista Obrero Español-PSC 39,0% 39,3% 38,7% 40,6% 40,0% 42,5% 41,0%
Partido Popular 43,5% 43,0% 40,9% 42,8% 42,6% 40,9% 43,0%
Coalició per Europa 4,8% 5,0% 5,4% 4,0% 3,8% 4,9% 2,7%
La Izquierda 4,9% 4,1% 3,3% 3,4% 4,0% 3,2% 3,4%
Europa dels Pobles 1,9% 3,9% 1,8% 2,7% 2,7% 2,2% 4,0%
Unión, Progreso y Democracia 3,2% 3,0% 2,2% 2,6% 2,8% 3,3% 5,2%

Resultats[modifica]

Un cop es va aplicar el Tractat de Lisboa (2007), Espanya va tornar a estar representada per 54 eurodiputats en comptes dels 50 anteriors. Amb els resultats de les eleccions del 7 de juny de 2009 els 4 nous eurodiputats van ser adjudicats de la següent manera: 1 al PP, 2 al PSOE i 1 a Coalició per Europa. Aquest darrer, però, en ser d'UDC va passar a formar part del grup parlamentari del Partit Popular Europeu.

← Eleccions al Parlament Europeu de 2009 →
Partit Candidat Vots % Escons +/-
Partit Popular Jaime Mayor Oreja 6.670.377 42,12
24 / 50
 =
PSOE Fernando López Aguilar 6.141.784 38,78
23 / 50
 Disminució 2
Coalició per Europa Ramon Tremosa 808.246 5,10
3 / 50
 Augment 1 a
La Izquierda Willy Meyer 588.248 3,71
2 / 50
 =
Unión Progreso y Democracia Francisco Sosa Wagner 451.866 2,85
1 / 50
 Augment 1
Europa dels Pobles - Verds Oriol Junqueras 394.938 2,49
1 / 50
 = b
Iniciativa Internacionalista Alfonso Sastre 178.121 1,12
0 / 50
 =

a Respecte Galeusca - Pobles d'Europa.

b Respecte a Europa dels Pobles.

Distribució per Grup Europeu[modifica]

Distribució (2007) per al 7è Parlament Europeu (2009–2014)
Grups Partits Escons Total %
Partit Popular Europeu (EPP) 24

1

25 46.30
Partit dels Socialistes Europeus (PES) 23 23 42.59
Els Verds - Aliança Lliure Europea (Greens/EFA) 1

1

2 3.70
Partit Liberal Demòcrata i Reformista Europeu (ELDR) 1

1

2 3.70
Esquerra Unida Europea - EVN (GUE/NGL) 1 1 1.85
No-Inscrits (NI) 1 1 1.85
Total 54 54 100.00

Diputats escollits[modifica]

Nom Partit
Josefa Andrés Barea PSOE
Pablo Arias Echeverría PP
Inés Ayala Sender PSOE
María del Pilar Ayuso González PP
Maria Badia i Cutchet PSOE
Izaskun Bilbao Barandica PNV
Pilar del Castillo Vera PP
Alejandro Cercas PSOE
María Auxiliadora Correa Zamora[32] PP
Ricardo Cortés Lastra PSOE
Agustín Díaz de Mera García Consuegra PP
Rosa Estaràs Ferragut PP
Santiago Fisas i Ayxelà PP
Carmen Fraga Estévez PP
Vicent Miguel Garcés i Ramón[33] PSOE
Iratxe García Pérez PSOE
Dolores García-Hierro Caraballo[33] PSOE
Eider Gardiazábal Rubial PSOE
Salvador Garriga Polledo PP
Luis de Grandes Pascual PP
Enrique Guerrero Salom PSOE
Cristina Gutiérrez-Cortines PP
Sergio Gutiérrez Prieto[34] PSOE
Esther Herranz García PP
María Irigoyen Pérez[35] PSOE
Carlos José Iturgaiz Angulo PP
Teresa Jiménez-Becerril Barrio PP
Verónica Lope Fontagné PP
Juan Fernando López Aguilar PSOE
Antonio López-Istúriz White PP
Miguel Ángel Martínez Martínez PSOE
Antonio Masip Hidalgo PSOE
Gabriel Mato Adrover PP
Jaime Mayor Oreja PP
Emilio Menéndez del Valle PSOE
Willy Meyer Pleite IU
Francisco José Millán Mon PP
Ana Miranda Paz[36] EdP
María Muñiz de Urquiza PSOE
José Andrés Naranjo Escobar[37] PP
Raimon Obiols i Germà PSOE
Eva Ortiz Vilella[33] PP
Andrés Perello Rodríguez PSOE
Teresa Riera Madurell PSOE
Carmen Romero López PSOE
Raül Romeva i Rueda LI (ICV)
José Ignacio Salafranca Sánchez-Neyra PP
Antolín Sánchez Presedo PSOE
Salvador Sedó i Alabart[33] PP
Francisco Sosa Wagner UPyD
Ramón Tremosa i Balcells CiU (CDC)
Alejo Vidal-Quadras PP
Luis Yáñez-Barnuevo PSOE
Pablo Zalba Bidegain PP

Referències[modifica]

  1. ↑ «Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General». Arxivat de l'original el 2008-12-15. [Consulta: 13 abril 2009].
  2. ↑ El PP plantea las europeas como una moción de censura a Zapatero
  3. ↑ CC, PNV y CiU se presentarán juntos a las elecciones europeas del 7 de junio bajo el nombre de Coalición per Europa
  4. ↑ «El Consejo Político inicia el camino de IU para llevar a la UE hacia la izquierda ratificando el programa, la lista electoral y la coalición con ICV e IR». Arxivat de l'original el 2009-04-25. [Consulta: 25 abril 2009].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 IU aprueba concurrir con ICV a las elecciones europeas de junio
  6. ↑ IU e ICV decidirán después de las europeas si comparten o no el mismo grupo parlamentario en la Eurocámara
  7. ↑ «IU acusa a ICV de traicionar el acuerdo electoral del 7-J» (en castellà). Público, 26-06-2009. Arxivat de l'original el 2009-06-30. [Consulta: 23 desembre 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 El BNG rompe Galeusca e irá con ERC el 7-J
  9. ↑ Nueva Canarias confirma que irá a las europeas junto a ERC
  10. ↑ ERC suma a Entesa per Mallorca a su coalición europea
  11. ↑ «ERC celebra que Los Verdes se sumen también a la coalición electoral». Arxivat de l'original el 2009-05-06. [Consulta: 13 abril 2009].
  12. ↑ «Malestar a EA per l'apropament d'ERC a Aralar a les eleccions europees». Arxivat de l'original el 2009-05-05. [Consulta: 25 abril 2009].
  13. ↑ Lliçons per als Verds des de Brussel·les (castellà)
  14. ↑ Agrupaciones y cuadros de C's dejan en bloque el partido "indignados" por la coalición europea
  15. ↑ Antonio Robles abandona Ciudadanos y el escaño tras aprobarse la coalición con Libertas
  16. ↑ 300 militantes de Ciutadans exigen a Rivera que dimita
  17. ↑ Elecciones municipales y autonómicas del 27 de mayo
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 «Estimació de predict09.eu per a Espanya». Arxivat de l'original el 2009-04-10. [Consulta: 13 abril 2009].
  19. ↑ Publiscopio. El Partido Popular parte con ventaja
  20. ↑ El PP supera en 4,4 puntos al PSOE ante las europeas
  21. ↑ Publiscopio. El PP aventaja al PSOE en cuatro puntos.
  22. ↑ «Encuesta de NC Report para LA RAZÓN: El PP superaría al PSOE en medio millón de votos en las europeas.». Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 12 maig 2009].
  23. ↑ PP y PSOE empatarían a 23 escaños en las europeas.
  24. ↑ Un PP al alza se perfila como claro ganador de los comicios del 7-J.
  25. ↑ «Encuesta de NC Report para LA RAZÓN: El PSOE pierde más de un millón de votos y, al menos, tres escaños.». Arxivat de l'original el 2009-05-27. [Consulta: 26 maig 2009].
  26. ↑ El PP gana al PSOE por 3,7 puntos
  27. ↑ El PP aventaja al PSOE en dos puntos a siete días de las europeas
  28. ↑ []
  29. ↑ El PSOE se acerca al PP
  30. ↑ «PP y PSOE encaran las europeas en un apretado e incierto codo a codo». Arxivat de l'original el 2009-06-11. [Consulta: 4 juny 2009].
  31. ↑ [Predict09.eu]
  32. ↑ En sustitución de José Manuel García-Margallo
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Con la ampliación a 54 diputados
  34. ↑ Suplente tras la salida de Magdalena Álvarez
  35. ↑ Suplente tras la salida de Ramón Jáuregui
  36. ↑ En sustitución de Oriol Junqueras
  37. ↑ En sustitución de Íñigo Méndez de Vigo


Eleccions al Parlament Europeu (Espanya) Bandera d'Espanya Bandera de la Unió Europea
1987 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014 · 2019
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_Europeu_de_2009_(Espanya)&oldid=33231264»