Eleccions al Parlament Europeu de 2014

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eleccions al Parlament Europeu de 2014
Tots els escons del Parlament Europeu
22-25 de maig de 2014
Jean-Claude Juncker Martin Schulz Guy Verhofstadt
Cap de llista Jean-Claude Juncker Martin Schulz Guy Verhofstadt
Candidatura PPE PSE ALDE
Aliança PPE S&D ALDE
Escons anteriors 36%, 265 escons i 8 observadors 25%, 183 escons i 5 observadors 11,4%, 84 escons
Ska Keller José Bové Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus Alexis Tsipras
Cap de llista Ska Keller i
José Bové
No presenta candidat Alexis Tsipras
Candidatura PVE ACRE PEE
Aliança Verds-ALE CRE EUE-EVN
Escons anteriors 7,5%, 55 escons i 2 observadors 7,3%, 54 escons i 1 observador 4,8%, 35 escons
Moviment per a l'Europa de les Llibertats i de la Democràcia
Cap de llista ND
Candidatura MELD


Aliança ELD
Escons anteriors 4,3%, 32 escons
2014 EP election.png
Filiació europea del partit més votat a cada estat membre
2009 · diputats Unió Europea diputats · 2019

Entre el 22 i el 25 de maig de 2014, es van celebrar eleccions al Parlament Europeu a tots els estats membres de la Unió Europea (UE), essent la vuitena elecció al Parlament Europeu des de les primeres eleccions directes l'any 1979.

Context polític i social[modifica | modifica el codi]

Els dies de les eleccions es van decidir pel Consell de la Unió Europea.[1] Les eleccions de 2014 es van dur a terme a finals de maig en comptes de principis de juny, com havia estat el cas d'anteriors eleccions al Parlament Europeu. Aquestes eleccions es van anticipar per donar més temps a l'elecció del president de la Comissió Europea, pel que haurien coincidit amb el cap de setmana de Pentecosta que cau durant les vacances escolars en molts estats membres.[2]

La crisi de l'eurozona, part de la recessió global, va començar diversos mesos després de les darreres eleccions al Parlament del juny de 2009.[3] Tot i que afecta la majoria dels estats membres de la UE, les economies més afectades van ser les del sud d'Europa: Grècia, Xipre, Itàlia, Espanya, Portugal, però també Irlanda. Entre altres raons, les mesures d'austeritat afectaren significativament l'aprovació pública del lideratge de la UE. El percentatge dels grecs a favor del lideratge de la UE es va reduir de 32% el 2010 al 19% el 2013, mentre que a Espanya, l'aprovació es va reduir més de la meitat, del 59% el 2008 al 27% el 2013.[4] En general, només quatre dels vint-i-set països membres van aprovar el lideratge de la UE.[5] Peter S. Goodman suggerí que «la desconfiança sobre els tractats i convenis que mantenen unida l'Europa moderna apareix al punt més alt».[6] «Es preveu que els partits del sistema pateixin el seu pitjor paper» des de 1979; s'esperava que els tres partits majoritaris (PPE, PSE, ALDE) obtinguessin en conjunt el 63% dels vots, una pèrdua del 10% des de 2009.[7]

The Economist va estimar el gener de 2014 que els «euroescèptics populistes d'esquerra i dreta podria prendre entre el 16% i 25% dels escons del Parlament, enfront del 12% actual».[8] Euromoney va predir que els «euroescèptics populistes i nacionalistes» guanyarien al voltant de 150 escons al Parlament, gairebé el 20% del total.[9] Un article de Policy Network de febrer 2014 suggerí que tot i l'atenció dels mitjans sobre els partits euroescèptics «sens dubte, segueixen sent modestos en comparació amb» els altres partits majoritaris, però «el seu creixement i la seva intenció de cooperar, signifiquen canvis importants per a la UE i la política europea».[10] En diversos països, s'esperava que els partits populistes d'extrema dreta guanyessin el seu major nombre de vots, incloent França (Front Nacional),[11] Països Baixos (Partit per la Llibertat),[12] Dinamarca (Partit Popular)[13] i Àustria (Partit Liberal).[14] A Grècia, la Coalició de l'Esquerra Radical (SYRIZA) va liderar les enquestes d'opinió a partir de gener de 2014.[15] A Itàlia, el populista i antisistema Moviment 5 Estrelles, segons les enquestes, s'esperava que fos el segon partit més votat després del Partit Democràtic, amb el 25% dels vots.[16]

El gener de 2014, José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea, va afirmar: «Estem veient que, de fet, un augment de l'extremisme d'extrema dreta i de l'extrema esquerra», i va suggerir que l'elecció podria convertir-se en «un festival de retrets infundats contra Europa».[17]

Programes electorals[modifica | modifica el codi]

Candidats a la presidència de la Comissió[modifica | modifica el codi]

El Tractat de Lisboa, que entrà en vigor l'1 de desembre de 2009, estableix que el Parlament Europeu ha d'elegir el president de la Comissió Europea (el cap de l'executiu de la UE) basant-se en la proposta del Consell Europeu i tenint en compte el resultat de les eleccions europees (article 17, apartat 2 del TUE). Aquesta disposició s'aplicarà per primera vegada després de les eleccions del 2014.

Basant-se en aquest nou marc legal, almenys dos partits europeus s'han compromès oficialment a designar els seus líders i candidats a la presidència de la Comissió abans de l'elecció de 2014: el Partit Socialista Europeu (PSE),[18][19][20] i el Partit Popular Europeu (PPE).[21]

Tot i que el president del PPE ha compromès al partit a posar en marxa «un procés obert, transparent i competitiu per elegir el [seu] candidat a la presidència»,[21] alguns dels líders del partit han rebutjat la idea d'un procediment obert, com ara una primària, per designar el candidat del partit a la presidència de la Comissió. Tanmateix, s'estan duent a terme negociacions internes per determinar el perfil que ha de tenir el proper candidat del partit, en les quals els líders més destacats del PPE estan escollint bàndols. El difunt president del PPE, Wilfried Martens, expressà dubtes sobre una possible candidatura del primer ministre polonès, Donald Tusk,[22] mentre que la comissària Viviane Reding ha fet públic el seu suport a un tercer mandat de José Manuel Durão Barroso.[23]

Pel que fa a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), es diu que els seus membres estan tenint «dificultats» per trobar un candidat a la presidència de la Comissió abans de les eleccions de 2014. El partit podria estar valorant la possibilitat de deixar la Comissió en segon pla i concentrar-se en un altre alt càrrec de la UE: el secretari general de l'OTAN, el liberal danès Anders Fogh Rasmussen, és un dels favorits per esdevenir president del Consell Europeu.[24]

Procés de selecció i primàries[modifica | modifica el codi]

Tot i que el PSE és l'únic partit que s'ha compromès a elegir un candidat pel 2014, s'està produint un debat sobre com dur a terme aquesta selecció a molts altres partits:

Després de la derrota del Partit Socialista Europeu a les eleccions europees de 2009, el Congrés del PSE es reuní a Brussel·les al novembre de 2011 i decidí que el PSE designaria el seu candidat a la presidència de la Comissió mitjançant primàries internes que tindran lloc al gener de 2014 a cadascun dels partits i organitzacions que en formen part.[25] Els partits i organitzacions membres tenen plena llibertat per determinar el procés de votació que faran servir i fins i tot poden obrir-lo als no afiliats.

Es poden fer servir diferents processos de selecció o primàries per sistemes polítics no unitaris com la Unió Europea:[27]

Temàtiques[modifica | modifica el codi]

Processos d'independència de Catalunya i Escòcia[modifica | modifica el codi]

Una de les temàtiques que centrarà aquestes eleccions europees en alguns estats és el dels processos d'independència que s'estan produint a Catalunya i Escòcia, car en ambdós casos està previst realitzar un referèndum d'independència durant la tardor de 2014.[28]

A escala europea donen suport al procés d'autodeterminació, de forma més o menys explícita, l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, el Partit Verd Europeu i l'Aliança Lliure Europea, encara que és aquest darrer partit el que aposta més clarament pel dret d'autodeterminació i la independència en el seu programa electoral.[29][30]

Crisi econòmica[modifica | modifica el codi]

La situació econòmica de la zona euro i especialment dels països de la conca del Mediterrani són un altre dels temes centrals de la campanya, que té lloc en mig d'un clima de descontent social prodüit per les retallades efectuades pels diversos governs europeus.[31]

Crisi política[modifica | modifica el codi]

L'existent crisi política entre Ucraïna i Rússia també ocupa un paper central en la campanya, així com la desafecció amb la política.[31]

Les eleccions als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Programes electorals[modifica | modifica el codi]

Dona votant en un col·legi electoral de Sabadell, al Vallès Occidental

En relació a Catalunya s'especulà que els partits a favor de la consulta sobre la independència podrien concórrer junts a les eleccions europees, encara que al final no fou així.[32] Els programes electorals dels partits catalans pro-consulta (CiU, ERC i ICV-EUiA) advoquen pel dret a decidir del poble català, però únicament la candidatura formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Nova Esquerra Catalana i Catalunya Sí defensa explícitament la independència de Catalunya.

Candidats[modifica | modifica el codi]

Els candidats catalanoparlants, nascuts o amb residència als Països Catalans dels partits amb representació al Parlament Europeu durant la legislatura 2009-2014 són:

Electes[modifica | modifica el codi]

Els electes catalanoparlants, nascuts o amb residència als Països Catalans durant la legislatura 2014-2019 són:

Debats electorals[modifica | modifica el codi]

L'hemicicle del Parlament Europeu, a Brussel·les, lloc del debat de la Unió Europea de Radiodifusió.

El principal debat, i l'únic entre cinc candidats, va ser organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió el 15 de maig de 2014 i emès per televisions de tot Europa. Hi van participar Jean Claude Juncker, del Partit Popular Europeu; Martin Schulz, del Partit dels Socialistes Europeus; Guy Verhofstadt, del Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa; Ska Keller, del Partit Verd Europeu, i Alexis Tsipras, del Partit de l'Esquerra Europea.[34]

La televisió francesa France 24 i la ràdio Radio France Internationale, per la seva banda, van organitzar el primer debat cara a cara entre Jean-Claude Juncker i Martin Schulz el 9 d'abril de 2014, en francès.[35] Aquest format es repetiria el 8 de maig en les cadenes alemanyes ZDF i ORF en alemany,[36] el 13 de maig a les cadenes franceses La Chaîne Info i Radio France Internationale en francès,[37] i el 20 de maig a la cadena pública alemanya ARD en alemany.[38]

A més, la cadena informativa paneuropea Euronews va organitzar un debat a quatre entre Jean-Claude Juncker, Martin Schulz, Guy Verhofstadt i Ska Keller el 28 d'abril en anglès,[39] format que es repetiria l'endemà per Euranet Plus, un programa emès en ràdios nacionals i regionals de tot Europa,[40] i el 9 de maig a l'European University Institute i emès a RAI News 24.[41]

Finalment, Guy Verhofstadt i Ska Keller, candidats dels liberals i verds respectivament, van realitzar un cara a cara en francès el 19 de maig per a la cadena pública francesa France 2.[42]

Oposició a les eleccions[modifica | modifica el codi]

Acte polític al barri de Sant Andreu de Barcelona.

Amb motiu de les eleccions de 2014, l'Esquerra Independentista dels Països Catalans inicià la campanya propagandística «Amb la UE no tenim futur!» per denunciar els danys socials que comporta la Unió Europea. En aquest sentit, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Endavant (OSAN), el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Arran, s'uniren en l'edició i difusió de cartells, adhesius i periòdics, així com l'organització d'actes polítics.[43] Alguns dels actes més importants es duren a terme al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona,[43] al barri del Carme de València,[44] a Manacor,[45] i a Capellades.[46]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Estat Grups del Parlament Europeu Diputats Notes
PPE S&D ALDE Verds/ALE CRE EUA-EVN ELD NI Nous
Germany Alemanya 29 (CDU)
5 (CSU)
−8 27 (SPD) +4 3 (FDP) −9 11 (B'90/Grüne) −3 7 (Linke) −1 7 (AfD)
1 (FW)
1 (Piraten)
1 (TIERSCHUTZ)
1 (NPD)
1 (FAMILIE)
1 (ÖDP)
1 (PARTEI)
+14 96 [47]
France França 20 (UMP) −9 13 (PS, PRG) −1 7 (UDI, MoDem) −3 6 (EELV, MEI) −6 3 (FG)
1 (AOM)
−1 −1 24 (FN-RBM) +21 74 [48]
[49]
UK Regne Unit 20 (Lab) +7 1 (LibDem) −10 3 (Green)
2 (SNP)
1 (PC)
+1 19 (Cons.)
TBA (UUP)
−7 TBA (SF) TBA 24 (UKIP) +11 TBA (DUP) TBA 73 [50]
Italy Itàlia 13 (FI)
3 (NCD-UDC)
1 (SVP)
−18 31 (PD) +10 −7 3 (AE) +3 5 (LN) −4 17 (M5S) +17 73
Spain Espanya 16 (PP)
1 (UDC)
−8 14 (PSOE) −9 1 (CDC)
1 (PNB)
2 (ERC-NECat)
1 (ICV)
1 (LPD)
1 (PE)
+3 5 (IU) +4 4 (UPyD) +3 5 (Podem)
2 (C's)
+7 54
Poland Polònia 19 (PO)
4 (PSL)
-6
0
5 (SLD-UP) −2 19 (PiS) +4 4 (KNP) +4 51
Romania Romania
5 (PDL)
2 (UDMR-RMDSZ)
2 (PMP)
+2 16 (PSD-UNPR-PC) +5 6 (PNL) +1 −3 1 (M. Diaconu) +1 32
Netherlands Països Baixos 5 (CDA) 3 (PvdA) 4 (D66)
3 (VVD)
+1 2 (GL) −1 1 (CU) 2 (SP) 1 (SGP) 4 (PVV) −1 1 (PvdD) +1 26
Belgium Bèlgica 2 (CD&V)
1 (CDH)
1 (CSP)
−1 3 (PS)
1 (SP.A)
−1 3 (VLD)
3 (MR)
= 4 (N-VA)
1 (Groen)
1 (Ecolo)
+2 0 (LDD) −1 1 (VB) 21
Czech Republic República Txeca 4 (TOP 09)
3 (KDU-ČSL)
+4
+1
4 (ČSSD) −3 2 (ODS) −7 3 (KSČM) −1 4 (ANO)
1 (Svobodní)
+5 21 [51]
Greece Grècia 5 (ND) −3 2 (ELIA) −6 −1 7 (SYRIZA)
1 (KKE)
+5 −2 3 (XA)
2 (Potami)
1 (ANEL)
+6 21
Hungary Hongria 11 (Fidesz-MPP)
1 (KDNP)
−2 2 (MSZP) −2 1 (LMP) +1 −1 3 (Jobbik) 0 2 (DK)
1 (Együtt-PM)
+3 21
Portugal Portugal 6 (PSD)
1 (CDS-PP)
−3 8 (PS) +1 3 (CDU)
1 (BE)
−1 2 (MPT) +2 21
Sweden Suècia 3 (M)

1 (KD)

−1 6 (S) 0 2 (FP)

1 (C)

−1 3 (MP) −1 1 (V) 0 2 (SD)
1 (FI)
+3 20 [52]
Austria Àustria 5 (ÖVP) −1 5 (SPÖ) 1 (NEOS) +1 3 (Greens) +1 4 (FPÖ)
0 Others
+2
−4
18
Bulgaria Bulgària 6 (GERB)
1 (RB)
+1 4 (KB) 4 (DPS) +1 −2 2 (BBTs) +2 17
Finland Finlàndia 3 (KOK) −1 2 (SDP) 3 (KESK)
1 (SFP/RKP)
1 (VIHR) −1 1 (VAS) +1 2 (PS) +1 13
Denmark Dinamarca 1 (K) 3 (S) −1 2 (V)
1 (RV)
−1
+1
1 (SF) −1 1 (N) 4 (DF) +2 13 [53]
Slovakia Eslovàquia 2 (KDH)
2 (SDKÚ)
1 (SMK-MKP)
1 (Most-Híd)
4 (Smer) −1 1 (SaS) −1 1 (OĽaNO)
1 (Nova)
+2 13
Croatia Croàcia 4 (HDZ)
1 (HSS)
-1
+1
3 (SDP) −2 1 (HNS)
+1 1 (ORaH) +1 1 (HSP-AS) −1 11
Ireland Irlanda (FG) (Lab) (FF) (Greens) (SF) 11
Lithuania Lituània 2 (TS-LKD) –2 2 (LSDP) −1 2 (LRLS)
1 (DP)
+1 1 (Koalicija) 2 (TT) 1 (LVŽS) +1 11
Latvia Letònia 4 (Vienotība) 1 (Saskaņa) −1 1 (LKS) 1 (NA) 1 (ZZS) +1 8
Slovenia Eslovènia 3 (SDS)
2 (NSiSLS)
2 1 (SD) −1 −2 1 (Verjamem)
1 (DeSUS)
2 8 [54]
Cyprus Xipre 2 (DISY-EVROKO) 1 (EDEK-KOP)
1 (DIKO)
2 (AKEL) 6
Estonia Estònia 1 (IRL) = 1 (SDE) = 2 (REF)
1 (KE)
+1
−1
1 (I. Tarand) = 6
Luxembourg Luxemburg 3 (CSV) 1 (LSAP) 1 (DP) 1 (Gréng) 6
Malta Malta 2 (PN) 4 (PL) 6
Total Diputats Notes
PPE S&D ALDE Verds/ALE CRE EUA-EVN ELD NI Nous
210 188 56 49 44 41 38 40 71 751

Esdeveniments paral·lels[modifica | modifica el codi]

Recollida de signatures per la independència[modifica | modifica el codi]

La campanya de recollida de signatures per la independència de Catalunya anomenada Signa un vot per la independència, impulsada des de l'any 2013 per l'Assemblea Nacional Catalana, va ésser prohibida durant la jornada de reflexió i la jornada de votació de les eleccions europees per part de la Junta Electoral Central del Regne d'Espanya.[55][56]

Multireferèndum 2014[modifica | modifica el codi]

Logotip del Multireferèndum

L'1 de juny de 2013, Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking s'agruparen per organitzar una consulta ciutadana multitemàtica a Catalunya, coincidint amb els comicis comunitaris de 2014. Posteriorment, s'hi afegiren la Xarxa per la sobirania energètica, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), la Plataforma per l'Auditoria ciutadana del Deute, la Plataforma Aturem Barcelona World, la Plataforma No a la MAT i l'Assemblea del Multireferèndum.[57] Amb aquesta iniciativa, les diferents entitats volien sotmetre a referèndum diverses qüestions, considerades com a imposades i contràries al sentit comú de la població, per tal d'aconseguir que s'expressés la voluntat popular de forma directa, determinant i vinculant, davant de la imposició de decisions contràries al sentit comú de la població.[58]

La consulta comptà amb quatre preguntes de temàtica general i una de local. Les generals giraren entorn als cultius i aliments transgènics, al dret a referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), al deute il·legítim i al control democràtic i directe de l'energia. Pel que fa a la pregunta de temàtica local, aquesta fou diferent en funció del territori. Al Tarragonès, Alt Camp i Baix Camp es preguntà sobre el projecte Barcelona World; a la Selva, Pla de l'Estany, Gironès, Alt Empordà i Baix Empordà es féu sobre les línies de Molt Alta Tensió (MAT); i a Lleida es féu sobre la municipalització del servei de l'aigua de la ciutat.[59]

A la consulta hi van poder participar tota persona major de 16 anys i resident a la comunitat autònoma de Catalunya. Pel que fa als mitjans de votació es va poder fer via electrònica al web oficial de l'entitat, entre el 23 d'abril i el 21 de maig; via vot anticipat en determinats centres socials i espais públics, entre el 17 i el 24 de maig; o vot directe a les taules properes als col·legis electorals el propi 25 de maig.[60]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. COUNCIL DECISION 2013/299/EU, Euratom of 14 June 2013 fixing the period for the eighth election of representatives to the European Parliament by direct universal suffrage, published on 21 June 2013 by the Official Journal of the European Union, L 169/69
  2. European Parliament (15 abril 2013). "Next European Parliament elections to be brought forward to May 2014". Nota de permisa. Consulta: 7 gener 2014.
  3. Mead, Nick; Blight, Garry. «Eurozone crisis: are the years of pain over?». The Guardian, 14 agost 2013 [Consulta: 5 febrer 2014]. «The crisis started back in October 2009, when Greece's finance minister revealed a black hole in his country's budget»
  4. «EU Leadership Approval at Record Low in Spain, Greece». Gallup, 8 gener 2014 [Consulta: 20 gener 2014].
  5. «Approval of EU leadership lowest in Greece». EUobserver, 8 gener 2014 [Consulta: 20 gener 2014].
  6. «Skepticism And Contempt Color Upcoming European Parliament Elections». Huffington Post, 21 gener 2014 [Consulta: 23 gener 2014].
  7. Fox, Benjamin. «Far-left surge to outnumber Liberals in EU elections, suggests poll». EUobserver, 5 març 2014 [Consulta: 8 març 2014].
  8. «Turning right». The Economist, 4 gener 2014 [Consulta: 23 gener 2014].
  9. Roche, David. «Against the tide: Populism might gain, but the centre will unite». Euromoney, març 2014 [Consulta: 8 març 2014].
  10. De Lange, Sarah L.; Rooduijn, Matthijs; Van Spanje, Joost. «The 'Le Pen-Wilders' alliance will change European politics». Policy Network, 4 febrer 2014 [Consulta: 5 febrer 2014].
  11. «France's National Front tops EU election survey». EUobserver, 9 octubre 2013 [Consulta: 20 gener 2014].
  12. Cluskey, Peter. «Dutch study reveals immigration fears». Irish Times, 3 gener 2014 [Consulta: 23 gener 2014]. «... Liberal- Labour coalition government, who are trailing in the polls behind Geert Wilders and his anti-immigrant Freedom Party in the run-up to the European elections.»
  13. Mikkelsen, Ole. «Eurosceptic party leads in Danish poll before European election». Reuters, 15 març 2014 [Consulta: 16 març 2014].
  14. «Sensation: FPÖ neue Nummer 1 [Sensation: FPÖ new number 1]», 16 gener 2014. [Consulta: 22 gener 2013].[Enllaç no actiu]
  15. «Greece's anti-austerity Syriza party widens lead over conservatives». Reuters, 22 gener 2014 [Consulta: 23 gener 2014].
  16. «M5S al 25% ma il PD Avanti di 9 punti». Lastampa.it. [Consulta: 2014-05-22].
  17. Stearns, Jonathan. «EU Elections May Be 'Tense' as Extremism Grows, Barroso Warns». Bloomberg News, 15 gener 2014 [Consulta: 20 gener 2014].
  18. Resolució n° 2, "A New Way Forward, A Stronger PES", adoptada pel 8è Congrés del PSE a Praga, 7 i 8 de desembre de 2009. (anglès)
  19. Resolució n° 2. "A democratic and transparent process for designating the PES - candidate for the European Commission Presidency", adoptada pel Consell del PSE a Varsòvia el 2 de desembre. (anglès)
  20. Resolució "Selecting our common candidate in 2014", adoptada pel Consell del PSE el 24 de novembre de 2011. (anglès)
  21. 21,0 21,1 "Political parties must nominate European Commission president", Public Service Europe, 1 d'octubre de 2012. (anglès)
  22. EPP to draw 'profile' of next EU Commission President, Euractiv, 12 d'octubre de 2012. (anglès)
  23. Reding calls for Barroso third term, Actmedia, 5 de setembre de 2012. (anglès)
  24. Verhofstadt to be left out of the race for Barroso successor, Euractiv, 12 de novembre de 2012. (anglès)
  25. PES Resolution Selecting our common candidate in 2014, adoptada pel Consell del PSE el 24 de novembre de 2011. (anglès)
  26. Article de Tom Spencer a European Voice American-style primaries would breathe life into European elections 22-04-2004. (anglès)
  27. Vegeu, per exemple, l'article de la Dra. Ania Skrzypek, Assessora en Política de la FEPS Models of (s)electing a pan-European Leading candidate 24-06-2010. (anglès)
  28. Catalonian independence creates EU election issue, EurActiv.
  29. European Greens' Leader, Ska Keller, supports Catalonia's self-determination, VilaWeb.
  30. L'ALE acorda el seu programa electoral per al 2014, amb l'ampliació interna de la UE com a eix destacat, Nationalia.
  31. 31,0 31,1 Forès, Laia. «Guia dels comicis europeus:què i com votarem el dia 25». Diari Ara, 4 maig 2014 [Consulta: 4 maig 2014].
  32. Spearing Ortiz, A. I. «The Road to Strasbourg (2/2)» (en anglès). The New Federalist, 2 febrer 2014. [Consulta: 12 abril 2014].
  33. Tugas, Roger. «Ernest Maragall cedirà el seu escó a Jordi Solé a mitja legislatura». Ara, 26 maig 2014 [Consulta: 26 maig 2014].
  34. El debate entre los candidatos a presidir la Comisión Europea se verá en el 24 horas de TVE y TV3, 20 Minutos, 5 de mayo de 2014.
  35. El debate entre Jean-Claude Juncker et Martin Schulz, France 24, 9 de abril de 2014. (francès)
  36. Juncker y Schulz duelo en la televisión, Die Welt, 18 de marzo de 2014. (alemany)
  37. Replay. El debate Juncker/Schulz, TF1, 13 de mayo de 2014. (francès)
  38. Debate televisado entre Juncker y Schulz, EurActiv, 17 de marzo de 2014. (anglès)
  39. El primer debate europeo presidencial, en vivo por televisión e Internet, European Youth Forum, 26 de marzo de 2014. (anglès)
  40. Gran debate presidencial en Euranet Plus, página web de Euranet Plus, 24 de abril de 2014. (anglès)
  41. El estado de la unión 2014: Programa, página web de European University Institute. (anglès)
  42. Europa: Debate en directo, página web de France 2. (francès)
  43. 43,0 43,1 «Amb la UE no tenim futur. Acte central al Barcelonès». Kaosenlared.org, 21 de maig 2014. [Consulta: 26/5/2014].
  44. «22-M València: Xerrada-debat «Amb la Unió Europea no tenim futur!»». CGTPV.org, 7 de maig 2014. [Consulta: 26/5/2014].
  45. «Amb la UE no tenim futur». Contrainfo.cat, 21 de maig 2014. [Consulta: 26/5/2014].
  46. «Contracampanya electoral: "Amb la Unió Europea no tenim futur"». XarxaPenedes.cat, 23 de maig 2014. [Consulta: 26/5/2014].
  47. «Sitzverteilung» (en german). Bundeswahlleiter.de. [Consulta: 26 maig 2014].
  48. «Élections européennes» (en french). http://elections.interieur.gouv.fr/,+25 maig 2014. [Consulta: 26 maig 2014].
  49. «Results of the 2014 European elections» (en english). http://www.results-elections2014.eu/,+25 maig 2014. [Consulta: 26 maig 2014].
  50. «UK European election results». BBC, 26 maig 2014.
  51. «Elections to the European Parliament held on the territory of the Czech Republic on 23 – 24 May 2014» (en anglès). Český statistický úřad. [Consulta: 26 de maig 2014].
  52. Preliminary election results from Swedish Election Agency
  53. RESULTATER - VALGAFTEN - HELE LANDET
  54. «European election results 2014 for Slovenia». European parliament elections 2014. State election commission of Slovenia. [Consulta: 26 maig 2014].
  55. «La Junta Electoral Central prohibeix que l'ANC instal·li taules de recollida de signatures dissabte i diumenge». VilaWeb. [Consulta: 24/5/2014].
  56. «Vox força que la Junta Electoral suspengui les taules de l'ANC pel 25M». Nació Digital. [Consulta: 24/5/2014].
  57. «Qui el promou?». Multireferèndum.cat. [Consulta: 21/5/2014].
  58. «Què és Multireferèndum?». Multireferèndum.cat. [Consulta: 21/5/2014].
  59. «Les preguntes». Multireferèndum.cat. [Consulta: 21/5/2014].
  60. «Com es vota?». Multireferèndum.cat. [Consulta: 21/5/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eleccions al Parlament Europeu de 2014


Eleccions al Parlament Europeu Bandera de la Unió Europea
1979 · 1984 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014