Eleccions al Parlament Europeu de 2014

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eleccions al Parlament Europeu de 2014
Tots els escons del Parlament Europeu
22-25 de maig de 2014
Jean-Claude Juncker Martin Schulz Guy Verhofstadt
Cap de llista Jean-Claude Juncker Martin Schulz Guy Verhofstadt
Candidatura PPE PSE ALDE
Aliança PPE S&D ALDE
Escons anteriors 36%, 265 escons i 8 observadors 25%, 183 escons i 5 observadors 11,4%, 84 escons
Ska Keller José Bové Aliança dels Conservadors i Reformistes Europeus Alexis Tsipras
Cap de llista Ska Keller i
José Bové
No presenta candidat Alexis Tsipras
Candidatura PVE ACRE PEE
Aliança Verds-ALE CRE EUE-EVN
Escons anteriors 7,5%, 55 escons i 2 observadors 7,3%, 54 escons i 1 observador 4,8%, 35 escons
Moviment per a l'Europa de les Llibertats i de la Democràcia
Cap de llista Candidat per decidir
Candidatura MELD


Aliança ELD
Escons anteriors 4,3%, 32 escons
EP-constituencies.svg
Mapa de les circumscripcions del Parlament Europeu
2009 · diputats Unió Europea diputats · 2019

Entre el 22 i el 25 de maig de 2014, se celebraran eleccions al Parlament Europeu a tots els estats membres de la Unió Europea (UE), llevat que el Consell decideixi canviar-ne les dates unànimement. Serà la vuitena elecció al Parlament Europeu des que hi hagueren les primeres eleccions directes l'any 1979.

Programes electorals[modifica | modifica el codi]

Candidats a la presidència de la Comissió[modifica | modifica el codi]

El Tractat de Lisboa, que entrà en vigor l'1 de desembre de 2009, estableix que el Parlament Europeu ha d'elegir el president de la Comissió Europea (el cap de l'executiu de la UE) basant-se en la proposta del Consell Europeu i tenint en compte el resultat de les eleccions europees (article 17, apartat 2 del TUE). Aquesta disposició s'aplicarà per primera vegada després de les eleccions del 2014.

Basant-se en aquest nou marc legal, almenys dos partits europeus s'han compromès oficialment a designar els seus líders i candidats a la presidència de la Comissió abans de l'elecció de 2014: el Partit Socialista Europeu (PSE),[1][2][3] i el Partit Popular Europeu (PPE).[4]

Tot i que el president del PPE ha compromès al partit a posar en marxa «un procés obert, transparent i competitiu per elegir el [seu] candidat a la presidència»,[4] alguns dels líders del partit han rebutjat la idea d'un procediment obert, com ara una primària, per designar el candidat del partit a la presidència de la Comissió. Tanmateix, s'estan duent a terme negociacions internes per determinar el perfil que ha de tenir el proper candidat del partit, en les quals els líders més destacats del PPE estan escollint bàndols. El difunt president del PPE, Wilfried Martens, expressà dubtes sobre una possible candidatura del primer ministre polonès, Donald Tusk,[5] mentre que la comissària Viviane Reding ha fet públic el seu suport a un tercer mandat de José Manuel Durão Barroso.[6]

Pel que fa a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), es diu que els seus membres estan tenint «dificultats» per trobar un candidat a la presidència de la Comissió abans de les eleccions de 2014. El partit podria estar valorant la possibilitat de deixar la Comissió en segon pla i concentrar-se en un altre alt càrrec de la UE: el secretari general de l'OTAN, el liberal danès Anders Fogh Rasmussen, és un dels favorits per esdevenir president del Consell Europeu.[7]

Procés de selecció i primàries[modifica | modifica el codi]

Tot i que el PSE és l'únic partit que s'ha compromès a elegir un candidat pel 2014, s'està produint un debat sobre com dur a terme aquesta selecció a molts altres partits:

Després de la derrota del Partit Socialista Europeu a les eleccions europees de 2009, el Congrés del PSE es reuní a Brussel·les al novembre de 2011 i decidí que el PSE designaria el seu candidat a la presidència de la Comissió mitjançant primàries internes que tindran lloc al gener de 2014 a cadascun dels partits i organitzacions que en formen part.[8] Els partits i organitzacions membres tenen plena llibertat per determinar el procés de votació que faran servir i fins i tot poden obrir-lo als no afiliats.

Es poden fer servir diferents processos de selecció o primàries per sistemes polítics no unitaris com la Unió Europea:[10]

Processos d'independència de Catalunya i Escòcia[modifica | modifica el codi]

Una de les temàtiques que centrarà aquestes eleccions europees en alguns estats és el dels processos d'independència que s'estan produint a Catalunya i Escòcia, car en ambdós casos està previst realitzar un referèndum d'independència durant la tardor de 2014. De fet, alguns partits inclouen aquest tema com un dels eixos centrals del seu programa, com és el cas de l'Aliança Lliure Europea.[11] D'altres, com el Partit Verd Europeu han manifestat el seu suport al referèndum.[12]

Els partits catalans a favor del procés de sobirania no aconseguiren arribar a un acord per concórrer junts a les eleccions europees.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Resolució n° 2, "A New Way Forward, A Stronger PES", adoptada pel 8è Congrés del PSE a Praga, 7 i 8 de desembre de 2009. (anglès)
  2. Resolució n° 2. "A democratic and transparent process for designating the PES - candidate for the European Commission Presidency", adoptada pel Consell del PSE a Varsòvia el 2 de desembre. (anglès)
  3. Resolució "Selecting our common candidate in 2014", adoptada pel Consell del PSE el 24 de novembre de 2011. (anglès)
  4. 4,0 4,1 "Political parties must nominate European Commission president", Public Service Europe, 1 d'octubre de 2012. (anglès)
  5. EPP to draw 'profile' of next EU Commission President, Euractiv, 12 d'octubre de 2012. (anglès)
  6. Reding calls for Barroso third term, Actmedia, 5 de setembre de 2012. (anglès)
  7. Verhofstadt to be left out of the race for Barroso successor, Euractiv, 12 de novembre de 2012. (anglès)
  8. PES Resolution Selecting our common candidate in 2014, adoptada pel Consell del PSE el 24 de novembre de 2011. (anglès)
  9. Article de Tom Spencer a European Voice American-style primaries would breathe life into European elections 22-04-2004. (anglès)
  10. Vegeu, per exemple, l'article de la Dra. Ania Skrzypek, Assessora en Política de la FEPS Models of (s)electing a pan-European Leading candidate 24-06-2010. (anglès)
  11. L'ALE acorda el seu programa electoral per al 2014, amb l'ampliació interna de la UE com a eix destacat, Nationalia.
  12. European Greens' Leader, Ska Keller, supports Catalonia's self-determination, VilaWeb.
  13. Spearing Ortiz, A. I. «The Road to Strasbourg (2/2)» (en anglès). The New Federalist, 2 febrer 2014. [Consulta: 12 abril 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Eleccions al Parlament Europeu Bandera de la Unió Europea
1979 · 1984 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014