Eleccions al Parlament de Catalunya (1932)
| Eleccions al Parlament de Catalunya (1932) | ||||
|---|---|---|---|---|
| 85 escons al Parlament de Catalunya | ||||
| 20 de novembre de 1932 | ||||
| Primer partit | Segon partit | Tercer partit | ||
 |
||||
| Cap de llista | Francesc Macià | Francesc Cambó | Joan Comorera | |
| Candidatura | ERC | LR | USC | |
| Escons aconseguits | 56 | 16 | 16 | |
| Quart partit | Cinquè partit | Sisè partit | ||
| Cap de llista | Jaume Simó | Joan Soler | Abel Velilla | |
| Candidatura | PRAT | UC | PRDF | |
| Escons aconseguits | 4 | 1 | 1 | |
|
President en funcions President escollit |
||||
 1980 › |
||||
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932.
Les eleccions van ser convocades el 25 d'octubre per part del govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià.[1] Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de 25 anys.
L'objectiu de les eleccions era que els ciutadans triessin els 85 diputats representants dels catalans, que posteriorment escollirien al President de la Generalitat de Catalunya i el President del Parlament Català.
Es van definir cinc circumscripcions electorals, que aportarien un nombre determinat de diputats al Parlament en funció de la distribució geogràfica de la població: Barcelona ciutat (24 diputats), resta de Barcelona (19 diputats), Lleida (14), Girona (14) i Tarragona (14).
Les eleccions van donar una aclaparant majoria absoluta a Esquerra Republicana de Catalunya que, liderada per Francesc Macià, va obtenir 57 dels 85 escons de la càmera catalana, 41 més que els 16 escons aconseguits per la Lliga Regionalista.
El dia 14 de desembre el Parlament elegí Francesc Macià com a 122è. President de la Generalitat, i a Lluís Companys, també d'ERC, com President del Parlament de Catalunya.
El 20 de desembre de 1932, el President Macià presentava el primer Govern de la Generalitat estatutària.
Després de 1932 i fins a l'any 1980, no hi va tornar a haver eleccions al Parlament de Catalunya a causa primer de l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936, i de la posterior abolició de les institucions catalanes per part de la dictadura franquista, entre 1938 i 1976.
[modifica] Resultats
Només es presenten les candidatures amb més de 1.000 vots.
En negreta, els partits de Govern
Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1932
| Candidatures | Vots 1932 | % Vot 1932 | Parl. 1932 | |
|---|---|---|---|---|
| Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) | ? | 65,92 | 56 | |
| Lliga Regionalista (LR) | ? | 18,82 | 16 | |
| Unió Socialista de Catalunya (USC) | ? | 5,88 | 5 | |
| Partit Radical Autònom de les Comarques Tarragonines (PRAT) | ? | 4,70 | 4 | |
| Unió Catalanista (UC) | ? | 1,17 | 1 | |
| Partit Republicà Federal (PRF) | ? | 1,17 | 1 | |
| Partit Catalanista Republicà (PCR) | ? | 1,17 | 1 | |
| Unió Democràtica de Catalunya (UDC) | ? | 1,17 | 1 | |
| Bloc Obrer i Camperol (BOC) | 11.000 | 2,3 | - | |
| Partit Comunista de Catalunya (PCC) | 1.800 | 0,4 | - | |
[modifica] Diputats elegits
[modifica] Referències
- ↑ DOGC de convocatoria d'eleccions.
- ↑ Amadeu Colldeforns i Margalló
- ↑ Letònia i Colldeforns
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Biografies de polítics manresans al web de l'ajuntament de Manresa
- ↑ La biblioteca de Torroella portarà el nom de Pere Blasi
- ↑ Un libro analiza la ejecución del único diputado catalán que no se exilió en 1939(castellà) #El País 14/04/2001
- ↑ Josep Fàbrega i Pou
- ↑ La memòria recuperada de Francesc Viadiu i Vendrell
- ↑ Móra d'Ebre dedicarà dos carrers a polítics republicans a ebredigital.com
- ↑ Segons GEC i Vicenç Riera Llorca Els exiliats catalans a Mèxic fou diputat d'USC i no pas d'ERC
- ↑ Grau Verge, Ferran. «Personatges d'Ulldecona» (en castellà). Ajuntament d'Ulldecona. [Consulta: 16 de setembre de 2011].
|
||||||||||||||||||||||
