Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999
Data17 octubre 1999 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir135 diputat al Parlament de Catalunya ≈ sisena legislatura de la Catalunya autonòmica. Durada del mandat: 4 anys Modifica el valor a Wikidata
Campanya electoral15 dies Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat5.293.657 Modifica el valor a Wikidata
3.133.926
   59.2٪
Punt percentual 4.44
Nombre de vots vàlids3.097.122    Nombre de vots en blanc 28.968   Nombre de vots nuls 7.836
Resultat electoral Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 CiU  — Jordi Pujol i Soley
1.178.420   38.05٪
 Punt percentual 2.9
Diputat 60 → 56 Nombre d'escons 4
<1
2>
 PSC  — Pasqual Maragall i Mira
1.183.299   38.21٪
 Punt percentual 13.33
Diputat 34 → 50 Nombre d'escons 16
<1
2>
 PPC  — Alberto Fernández Díaz
297.265   9.6٪
 Punt percentual 3.48
Diputat 17 → 12 Nombre d'escons 5
<1
2>
 ERC  — Josep-Lluís Carod-Rovira
271.173   8.76٪
 Punt percentual 0.73
Diputat 13 → 12 Nombre d'escons 1
<1
2>
 ICV  — Rafael Ribó i Massó
78.441   2.53٪
 Punt percentual 7.18
Diputat 11 → 5 Nombre d'escons 6
Modifica el valor a Wikidata
Causa immediata de
29 novembre 1999: Govern de Catalunya 1999-2003 Modifica el valor a Wikidata
 ← 1995 Modifica el valor a WikidataCatalunya Modifica el valor a Wikidata 2003 Modifica el valor a Wikidata  → 

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VI legislatura del període democràtic van estar convocades el 24 d'agost i es van celebrar el dia 17 d'octubre de 1999.

Varen ser unes eleccions amb canvi de candidats al PSC (Pasqual Maragall), a ERC (Josep Lluís Carod Rovira) i al PP (Alberto Fernández Díaz). Per a Jordi Pujol (CIU), que havia tingut una davallada de resultats el 1995, aquestes serien les seves darreres eleccions.

Resultats[modifica]

Hi va haver una participació del 59,20 per cent, 4 punts per sota de les eleccions de 1995.

Malgrat que la formació que va rebre més vots va ser el Partit dels Socialistes de Catalunya, liderada per Pasqual Maragall, va ser Convergència i Unió la formació que va obtenir més escons, a causa del sistema d'escrutini per circumscripcions que provoca que cada escó a Barcelona requereixi més vots que a Girona, Tarragona i Lleida.

Amb tot, cap formació obtingué majoria suficient i es varen haver de fer pactes per a la investidura.

Investidura del President[modifica]

El debat d'investidura es va produir el 16 de novembre de 1999 i va ser encarregat al candidat de CiU, Jordi Pujol que, al no comptar amb majoria absoluta, va ser elegit President amb el suport dels vots del Partit Popular. El resultat de la votació va ser de 68 vots a favor (CIU i PP), 55 en contra (PSC i ICV) i 12 abstencions (ERC).

Jordi Pujol va formar govern el 29 de novembre de 1999. Seria la darrera vegada que es presentà a unes eleccions al Parlament i la seva darrera presidència.

Fitxa[modifica]

Altres Eleccions

1980 1984 1988 1992

1995 1999 2003 2006

  • Escons : 135
  • Electors: 5.293.657, dels que 344.774 ho feien per primera vegada en unes eleccions al Parlament de Catalunya.
  • Vots finals: 3.133.926 (59,2%)
    • A candidatures: 3.097.122
    • En blanc : 28.968
    • Nuls : 7.836

Gràfic eleccions 1999

Resultats per candidatura[modifica]

Només es presenten les candidatures amb més de 1.000 vots.

En negreta, els partits de Govern

Resum Resultats Eleccions al Parlament de Catalunya 1999
Candidatures Vots 1999 % Vot 1999 Parl. 1999 Vots 1995 % Vot 1995 Parl. 1995
Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC) 1.183.299 37,85 52 802.252 24,88 34
Convergència i Unió (CiU) 1.178.420 37,70 56 1.320.071 40,95 60
Partit Popular de Catalunya (PPC) 297.265 9,51 12 421.752 13,08 17
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 271.173 8,67 12 305.867 9,49 13
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) 78.441 2,51 3 313.092 9,71 11
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) 44.454 1,42 0 - - -
Els Verds-Confederació Ecologista de Catalunya (EV-CEC) 22.797 0,73 0 - - -
Els Verds-Alternativa Verda (EV-AV) 8.254 0,26 0 14.651 0,45 0
Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI) 2.784 0,09 0 - - -
Estat Català (EC) 1.774 0,06 0 - - -
Partit Humanista de Catalunya (PHC) 1.327 0,04 0 - - -
Falange Española de las JONS (FEJONS) 1.281 0,04 0 - - -
Unión Centrista-Centro Democrático y Social (UC-CDS) 1.161 0,04 0 - - -
Partit de la Llei Natural (PLN) 1.029 0,03 0 - - -

Diputats elegits[modifica]

PSC-CpC[1] CiU ERC Partit Popular Català ICV[1]
Barcelona
  1. Pasqual Maragall i Mira
  2. Joaquim Nadal i Farreras
  3. Manuela de Madre Ortega
  4. Josep Maria Vallès i Casadevall
  5. Carme Valls i Llobet
  6. Higini Clotas i Cierco
  7. Lluís Armet i Coma
  8. Ramon Espasa i Oliver
  9. Carme Figueras i Siñol
  10. Montserrat Tura i Camafreita
  11. Manuel Bustos Garrido
  12. Miquel Iceta i Llorens
  13. Pilar Malla i Escofet
  14. Joan Ferran i Serafini
  15. Miquel Barceló i Roca
  16. Josep Maria Carbonell i Abelló
  17. Teresa Serra i Majem
  18. Josep Maria Rañé i Blasco
  19. Alexandre Masllorens i Escubós
  20. Joan Roma i Cunill
  21. Caterina Mieras i Barceló
  22. Josep Clofent i Rosique
  23. Oriol Nel·lo i Colom
  24. David Pérez Ibáñez
  25. Assumpta Baig i Torras
  26. Josep Casajuana i Pladellorens
  27. Pilar Díaz Romero
  28. Bernardo Fernández Martínez
  29. Àngela Gassó i Closa
  30. Flora Vilalta Sospedra
  31. Fèlix Sogas i Mascaró
  32. Juan Manuel Jaime Ortea
  33. Marc López Plana
  34. Cristina Viader i Anfrons
  35. Joan Galceran i Margarit
  36. Roberto Labandera Ganachipi

Girona

  1. Marina Geli i Fàbrega
  2. Manel Nadal i Farreras
  3. Joan Surroca i Sens
  4. Martí Sans i Pairuto
  5. Joan Boada i Masoliver

Lleida

  1. Antoni Siurana Zaragoza
  2. Ramon Vilalta i Oliva
  3. Francés Boya Alòs
  4. Marta Camps i Torrents
  5. Joaquim Llena Cortina

Tarragona

  1. Montserrat Duch i Plana
  2. Martí Carnicer Vidal
  3. Antoni Sabaté i Ibarz
  4. Josep Maria Simó i Huguet
  5. Dolors Comas d'Argemir i Cendra
  6. Nuria Segú i Ferré
 Barcelona
  1. Jordi Pujol i Soley
  2. Artur Mas i Gavarró
  3. Joan Rigol i Roig
  4. Xavier Trias i Vidal de Llobatera
  5. Antoni Comas i Baldellou
  6. Joan Maria Pujals i Vallvé
  7. Ramon Camp i Batalla
  8. Josep Antoni Duran i Lleida
  9. Joaquima Alemany i Roca
  10. Andreu Mas-Colell
  11. Maria Eugènia Cuenca i Valero
  12. Jordi Casas i Bedós
  13. Joan Maria Vallvé i Ribera
  14. Joan Viñas i Bona
  15. Joaquim Ferrer i Roca
  16. Domènec Sesmilo i Rius
  17. Rafael Hinojosa i Lucena
  18. Rosa Bruguera i Bellmunt
  19. Antoni Fernàndez i Teixidó
  20. Ramon Espadaler i Parcerisas
  21. Flora Sanabra i Villarroya
  22. Vicenç Villatoro i Lamolla
  23. Lluís Recoder i Miralles
  24. Antoni Castellà i Clavé
  25. Jaume Camps i Rovira
  26. Salvador Esteve i Figueras
  27. Josep Rull i Andreu
  28. Josep Lluís Fernández i Burgui
  29. Esteve Orriols i Sendra
  30. Francesc Codina i Castillo
  31. Jaume Farguell i Sitges

Girona

  1. Pere Macias i Arau
  2. Josep Micaló i Aliu
  3. Josep Enric Millo i Rocher
  4. Xavier Soy i Soler
  5. Trinitat Neras Plaja
  6. Josep Maria Salvatella i Suñer
  7. Eudald Casadesús i Barceló
  8. Núria Martínez i Barderi
  9. Pere Lladó i Isabal

Lleida

  1. Josep Grau i Serís
  2. Joan Horaci Simó i Burgués
  3. Francesc Xavier Coll i Gilabert
  4. Concepció Tarruella i Tomàs
  5. Jesús Bartolomé i Carrascal
  6. Isidre Gavín i Valls
  7. Frederic Gené i Ripoll
  8. Ramon Llumà i Guitart

Tarragona

  1. Joan Miquel Nadal i Malé
  2. Eduard Rius Pey
  3. Carles Pellicer i Punyed
  4. Joan Manuel Carrera i Pedrol
  5. Joan Maria Roig i Grau
  6. Marià Curto i Forés
  7. Misericòrdia Montlleó i Domènech
  8. Joan Manel Sabanza i March
 Barcelona
  1. Josep Lluís Carod-Rovira
  2. Josep Huguet i Biosca
  3. Carles Josep Bonet i Revés
  4. Carme Porta i Abad
  5. Joan Ridao i Martín
  6. Xavier Vendrell i Segura
  7. Jaume Oliveras i Maristany

Girona

  1. Joan Puigcercós i Boixassa
  2. Francesc Ferrer i Gironès

Lleida

  1. Jordi Ausàs i Coll

Tarragona

  1. Ernest Benach Pascual
  2. Josep Bargalló Valls
 Barcelona
  1. Alberto Fernández Díaz
  2. Dolors Nadal i Aymerich
  3. Dolors Montserrat i Culleré
  4. Francesc Vendrell i Bayona
  5. Ricard Fernàndez Déu
  6. Daniel Sirera i Bellés
  7. Carina Mejías Sánchez
  8. M. Ángeles Esteller Ruedas

Girona

  1. Alicia Sánchez-Camacho Pérez

Lleida

  1. Josep Maria Fabregat Vidal

Tarragona

  1. Josep Curto i Casado
  2. Rafael Luna i Vivas
 Barcelona
  1. Rafael Ribó i Massó
  2. Josep Lluís López Bulla
  3. Elisabet Font Montanyà

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 A les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona es van presentar en coalició com a PSC-CpC-ICV

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_1999&oldid=30755217»