Eleccions generals espanyoles de 1886

El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions

Les eleccions generals espanyoles de 1886 foren convocades el 4 d'abril de 1886 sota sufragi censatari. En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 15 de Puerto Rico i 24 de Cuba. Foren les primeres eleccions després de la mort del rei Alfons XII durant la regència de Maria Cristina d'Àustria, en la que es va consagrar el sistema de turnisme de partits conservador i liberal. Fou la legislatura més llarga de la història d'Espanya (quatre anys i set mesos).

Vencé per majoria el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. Quan als republicans, es presentaren dividits entre progressistes, possibilistes i liberals, obtenint poc més de 20 escons tots plegats.

Fou escollit president del Congrés el progressista Cristino Martos Balbi, i com a president del Senat José Gutiérrez de la Concha, marquès de l'Havana. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo.

Composició de la Cambra

← Eleccions generals espanyoles, 4 d'abril de 1886 →
Partit	Escons	Líder
Partit Liberal	268	Práxedes Mateo Sagasta
Partit Liberal Conservador	83	Antonio Cánovas del Castillo
Partit Republicà Progressista	12	Manuel Ruiz Zorrilla i Nicolás Salmerón
Partit Demòcrata Possibilista	10	Emilio Castelar
Partit Liberal Reformista	10	Francisco Romero Robledo
Izquierda Dinástica	10	José López Domínguez
Partit Republicà Democràtic Federal	1	Francesc Pi i Margall
Carlins independents	1	Baró de Sangarrén

Resultats per circumscripcions

Catalunya

• Barcelona
  • Víctor Balaguer i Cirera (liberal)
  • Francesc de Paula de Borbó i Castellví
  • Josep Bosch i Serrahima
  • Josep Collaso i Gil (liberal)
  • Pere Cort i Gisbert (liberal)
  • Ignasi Maria Despujol i Chaves, marquès de la Palmerola (Conservador)
  • Camil Fabra i Fontanills, marquès d'Alella (liberal)
  • Antoni Ferratges de Mesa i Ballester (liberal)
  • Joaquim Ferratges de Mesa i Ballester (liberal)
  • Josep Gassol i Martin
  • Bartomeu Godó i Pié (liberal)
  • Joan Maluquer i Viladot (Conservador)
  • Frederic Marcet i Vidal (Conservador)
  • Joaquim Marin i Carbonell (Conservador)
  • Antonio López Muñoz (liberal)
  • Frederic Nicolau i Condeminas (Conservador)
  • Enrique de Orozco y de la Puente (liberal)
  • Josep Ramoneda i Nonés (liberal)
  • Ramon de Rocafort i Casamitjana (Conservador)
  • Joan Rosell i Rubert (Liberal)
  • Salvador de Samà i Torrents (Liberal)
  • Lluís Soler i Pla (Liberal)
  • Francisco Toda y Tortosa (Liberal)
  • Josep Vilaseca i Mogas (Conservador)
• Girona
  • José Álvarez Mariño (Conservador)
  • Albert Camps i Armet (Conservador)
  • Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, marquès de Monistrol (Conservador)
  • Joan Fabra i Floreta (Liberal)
  • Miguel de la Guardia y Corencia
  • José Joaquín Herrero y Sánchez (Liberal)
  • Fèlix Macià i Bonaplata (Liberal)
  • Josep d'Oriola i Cortada (Conservador)
  • Josep Maria Pallejà i de Bassa (Liberal)
  • Albert de Quintana i Combis (Liberal)
  • Tomàs Roger i Larrosa (Conservador)
  • Pere Antoni Torres i Jordi (Liberal)
• Lleida
  • Miquel Agelet i Besa (Liberal)
  • Vicente Alonso-Martínez y Martín (Liberal)
  • Manuel de Azcárraga Palmero (Liberal)
  • Isidre Boixader i Solana (Liberal)
  • Rafael Cabezas Montemayor (Conservador)
  • Adolfo Calzado y Sanjurjo (Partit Demòcrata Possibilista)
  • Luis de León y Cataumber, duc de Dènia (Liberal)
  • Enrique de Luque y Alcalde (Liberal)
  • Francisco Martínez Brau (Liberal)
• Tarragona
  • Gabriel Ballester i Boada (Liberal)
  • Joan Cañellas i Tomàs (Liberal)
  • Carlos Groizard Coronado (Liberal)
  • Federico Loygorri de la Torre (Liberal)
  • Jerónimo Marín Luis (Conservador)
  • Frederic Pons i Montells (Liberal)
  • Marià Rius i Montaner, comte de Rius (Liberal)
  • August Robbe i Calves

Illes Balears

• Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
• Joaquim Fiol i Pujol (Partit Demòcrata Possibilista)
• Cipriano Garijo y Aljama (Liberal)
• Antoni Maura i Montaner, comte de Sallent (Conservador)
• Rafael Prieto i Caules (Republicà)
• Pasqual Ribot Pellicer (Liberal)
• Miquel Socias Caimari (Liberal)

País Valencià

• Alacant
  • Federico Arredondo y Ramírez de Arellano (Liberal)
  • Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal)
  • Federico Bas Moró (Conservador)
  • Justo Tomás Delgado Bayo (Liberal)
  • Enrique Bushell y Laussat (Liberal)
  • Mariano González Dueñas (Liberal)
  • José de Granda González (Liberal)
  • Eleuterio Maisonnave Cutayar (Partit Republicà Possibilista)
  • Eduardo Romero Paz (Liberal)
  • Trinitario Ruiz Capdepón (Liberal)
  • Trinitario Ruiz Valarino (Liberal)
  • Adrián Viudes Girón, marquès de Río Florido (Liberal)
• Castelló
  • Cristóbal Aicart Moya (Liberal)
  • Jerónimo Antón Ramírez (Liberal)
  • José Arrando Ballester (Liberal)
  • Bernardo de Frau y Mesa (Liberal)
  • Eduardo García Onativia (Liberal)
  • Juan Muñoz Vargas (Liberal)
  • Juan Navarro Reverter (Conservador)
  • Emilio Sánchez Pastor (Liberal)
• València
  • Eduardo Amorós Pastor (Conservador)
  • Eduardo Atard Llobell (Conservador)
  • Rosario Camilleri Claver (Conservador)
  • Vicente Chapa Olmos (Liberal)
  • Máximo Chulvi Ruiz y Belvis (Conservador)
  • Manuel Danvila y Collado (Conservador)
  • Pasqual Dasí i Puigmoltó, comte de Bétera (Conservador)
  • Amalio Gimeno Cabañas (Liberal)
  • Marcial González de la Fuente (Liberal)
  • Sinibaldo Gutiérrez Mas (Liberal)
  • José Iranzo Presencia (Liberal)
  • Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador)
  • Julián López Chávarri (Liberal)
  • José Manteca Oria (Liberal)
  • Cristino Martos Balbi (Liberal)
  • Luis Meliana Garriguez
  • Francisco de Asís Pacheco Montoro (Liberal)
  • Cayetano Pineda Santa Cruz (Liberal)
  • Julián Settier Aguilar
  • Carlos Testor Pascual (Liberal)

Enllaços externs

• Resultats de les eleccions
• Diputats electes
• El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) per José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú.