Eleccions generals espanyoles de 1920

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1920
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data19 desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
1919 Modifica el valor a Wikidata
1923 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat a Corts Modifica el valor a Wikidata
Dato, cap de govern, assassinat el 1921
Manuel Allendesalazar
José Sánchez Guerra

Eleccions generals espanyoles de 1920 foren convocades el 19 de desembre de 1920, convocades sota sufragi universal masculí.[1] En total foren escollits 409 diputats, i el vencedor fou el Partit Liberal Conservador, dirigit aleshores per Eduardo Dato e Iradier.[2]

Fou elegit president del Congrés José Sánchez Guerra y Martínez (substituït el 16 de març de 1922 per Gabino Bugallal) i president del Senat Joaquín Sánchez de Toca Calvo. El cap de govern fou Eduardo Dato e Iradier, assassinat el 8 de març de 1921. El va substituir Manuel Allendesalazar Muñoz, qui va dimitir després del desastre d'Annual el juliol de 1921.[3] Aleshores es formà un govern de concentració nacional dirigit per Antoni Maura i Montaner fins al 8 de març de 1922, quan fou nomenat José Sánchez Guerra y Martínez, qui va formar govern fins a la convocatòria de les eleccions de 1923.[4]

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya en aquestes el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al sistemàtic frau electoral portat a terme gràcies al sistema caciquil estès per tot el territori. En aquestes eleccions, el govern que les va convocar les va guanyar, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[5][6]

Composició de la Cambra[modifica]

Eleccions generals espanyoles, 19 de desembre de 1920
Partit Escons Líder
Partit Conservador 174 Eduardo Dato e Iradier
Partit Liberal Demòcrata 45 Manuel García Prieto
Partit Liberal romanonista 29 Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Partit Liberal-Esquerra Liberal 28 Santiago Alba Bonifaz
Partit Conservador, sector maurista 24 Antoni Maura
Partit Conservador, sector Ciervista 23 Juan de la Cierva y Peñafiel
Lliga Regionalista 14 Francesc Cambó
Partido Reformista 9 Melquíades Álvarez
Partit Republicà Radical 8 Alejandro Lerroux
Unión Monárquica Nacional 5 Alfons Sala i Argemí
Liberals Agraris 5 Rafael Gasset Chinchilla
PSOE 4 Pablo Iglesias
Comunió Tradicionalista (jaumistes) 4 Hernando de Larramendi
Liberales nicetistas 4 Niceto Alcalá Zamora
Federació Monàrquica Autonomista 3 Manuel Maria Girona i Fernàndez Maqueira
Dinàstics bascos 3 Luis de Urquijo y Ussía
Partit Republicà Català 2 Francesc Layret
PURA 2 Fèlix Azzati i Descalci
Partit Catòlic Tradicionalista 2 Juan Vázquez de Mella
Nacionalistes republicans catalans 2 Francesc Macià
Partit Republicà Democràtic Federal 1 Julià Nougués Subirà
Comunió Nacionalista Basca 1
Partit Integrista 1 Manuel Senante y Martínez
Agrari 1 José Martínez Villar
Regionalistes aragonesos 1 Francisco Bastos Ansart
Partit Republicà Democràtic 1 Joan Caballé i Goyeneche
Independents 13

Resultats per circumscripcions[modifica]

Catalunya[modifica]

Illes Balears[modifica]

País Valencià[modifica]

Referències[modifica]

  1. Sadurni, J.M. «Historia de las elecciones generales en España, la evolución de un derecho» (en castellà). Historia National Geographic, 22-07-2023. [Consulta: 1r octubre 2023].
  2. Villatoro, Manuel P. «El caos político entre 1918 y 1920: las tres elecciones que sumieron a España en el desconcierto» (en castellà). ABC, 10-11-2019. [Consulta: 1r octubre 2023].
  3. Marín Muñoz, Pedro Javier «El Desastre de Annual en la prensa española: Los primeros corresponsales de guerra (1921-1922)». Universidad Miguel Hernández - TFG- Periodismo, 15-06-2021.
  4. Bermejo Sáez, Leonardo «1902-1931: Alfonso XIII, un Rey en la encrucijada (II) El régimen monárquico se desmorona». Torre de los Lujanes: Boletín de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, 79, 2022, pàg. 39–54. ISSN: 1136-4343.
  5. Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  6. Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]