Eleccions presidencials de l'Uruguai de 2009

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions presidencials de l'Uruguai de 2009
25 d'octubre i 29 de novembre de 2009
José Mujica Luis Alberto Lacalle
Candidat José Mujica Luis Alberto Lacalle
Candidatura FA PN
Vots 1.183.503 974.857
Percentatge 52,60% 43,33%
Resultats de la segona volta. Blau i vermell denoten els departaments on Lacalle i Mujica respectivament van guanyar.
‹ 2004 Uruguai 2014 ›

Les eleccions presidencials de l'Uruguai de 2009 es van celebrar el diumenge 25 d'octubre del 2009, després d'haver-se realitzat unes eleccions internes el juny del mateix any, amb l'objectiu d'escollir els candidats oficials i definitius a la presidència de la República Oriental de l'Uruguai pels seus respectius partits polítics.

Les eleccions internes (o primàries) es van incloure amb la reforma constitucional del 1997, on es feia necessària la seva celebració abans de les eleccions nacionals d'octubre, on només poden ésser candidats presidencials els polítics més votats del seu partit. Després de la victòria de l'esquerra en les eleccions passades, el país va viure un moment històric, ja que sempre havia estat governat per partits tradicionals del centre i de la dreta.

El partit amb més previsió de vot va ser el governant Front Ampli, seguit del dretà Partit Nacional. D'altra banda, el Partit Colorado no supera el 10% de suport, segons les darreres enquestes publicades.[1]

En no obtenir la majoria absoluta dels vots (51%) cap dels candidats, es va passar a una segona volta celebrada el diumenge 29 de novembre, on va resultar guanyadora la fórmula presidencial de la coalició política esquerrana del Front Ampli, integrada per José Mujica i Danilo Astori.[2][3]

Candidats[modifica]

José Mujica (Front Ampli)[modifica]

Campanya electoral a La Rambla de Montevideo.
L'esposa de Mujica, la senadora Lucía Topolansky en campanya, setembre de 2009.

El president Tabaré Vázquez ha estat un dels líders uruguaians més carismàtics de l'última dècada. Va triomfar en les eleccions del 2004, convertint-se en el primer president esquerrà de l'Uruguai. En assumir el càrrec, l'1 de març del 2005, va nomenar a José Alberto Mujica Cordano (MPP) com a ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca. L'exguerriller tupamaro, revolucionari i opositor al cop d'Estat de 1973 i a la dictadura militar,[4] va acceptar el càrrec però ho va deixar tres anys després, el 2008, per assumir-ne com a senador i presentar-se com a nou candidat a la presidència del país, després que Vázquez rebutgés una proposta de plebiscit que buscava reformar la llei perquè així pogués ser reelegit president per a un període de cinc anys més.[5][6][7][8][9]

Conjuntament amb la candidatura de Mujica, es van proposar les de Danilo Astori, ministre d'Economia i Finances, i Marcos Carámbula, exintendent de Canelones.[10] No obstant això, en acabar les eleccions internes de juny, Mujica va ser l'únic candidat que va assolir el suport majoritari per part dels votants del seu partit.[11] Poc després, va anunciar que el seu company de fórmula seria Danilo Astori, el qual, en cas de ser elegit Mujica, seria considerat de forma immediata com a vicepresident.[12][13]

Mujica és un home rural, carismàtic, d'orígens humils i considerat un heroi en les classes socials més baixes, on té molts adeptes.[13][14] Pertany al sector més radical de l'esquerra, a diferència de Vázquez, que forma part del sector moderat del Front Ampli.[4] Mujica no té estudis i no és amic de les formalitats, el que de vegades li ha suposat moltes crítiques per part dels partits de l'oposició i del seu propi partit polític.[15] Els seus discursos són polèmics i, en moltes ocasions, fins i tot no són compartits per la gent del seu partit.[16][17][15]

Entre les principals crítiques que se li han fet destaquen la seva condició de guerriller i revolucionari, la seva presumpta falta d'educació, formalitat i respecte, la poca elaboració dels seus discursos i el seu estat físic.[11][18] Els partits de l'oposició i alguns sectors del Front Ampli no el consideren apte ni preparat per assumir la presidència del país en cas de ser elegit president.[15] El mateix Mujica va reconèixer, davant la premsa, que era possible que "no vulgui ser president".[19][20] Sempre tan polèmic, va haver de disculpar-se pels seus comentaris aparentment despectius cap a l'Argentina, amb paraules del tipus que el país veí tenia "reaccions d'histèric".[21][22]

Eleccions internes del Front Ampli
Candidat Vots Percentatge
José Mujica 225.294 52,04%
Danilo Astori 171.784 39,68%
Marcos Carámbula 35.866 8,28%
Total FA 432.944

Pel que fa a la seva participació en l'àmbit internacional, Mujica i el seu company de fórmula, Danilo Astori, van elaborar una meticulosa campanya política per l'Argentina, Xile i Brasil, amb l'objectiu de captivar la simpatia dels mandataris d'aquests països, amb governs esquerrans i progressistes.[23][24] Per aquest motiu, els seus detractors qualifiquen la seva actitud de submisa als interessos dels països més grans de la regió. També s'ha comparat a Mujica amb el president veneçolà Hugo Chávez, sobretot pel seu menyspreu a l'imperialisme nord-americà, amb el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i amb Adolf Hitler.[25]

Luis Alberto Lacalle (Partit Nacional)[modifica]

El Partit Nacional ha estat sempre el partit de l'oposició dels corrents polítics de centre, de centreesquerra i d'esquerra. D'orígens tradicionals i conservadors, el partit dretà ha governat el país, al costat del Partit Colorado, des de gairebé tota la seva vida sobirana. Els "blancos" van fer servir la figura de Luis Alberto de Herrera i d'altres cabdills històrics com a Manuel Oribe, fundador del partit; Aparicio Saravia, opositor al Partit Colorado; i, més recentment, la figura de Wilson Ferreira Aldunate. En aquesta oportunitat, el net del carismàtic Herrera, l'expresident Luis Alberto Lacalle, es torna a presentar com a candidat a la presidència del país pel seu partit, després de derrotar en les eleccions internes de juny al seu actual company de fórmula, el també nacionalista Jorge Washington Larrañaga Fraga.

Lacalle havia guanyat en les eleccions generals de 1989, amb el 22,57% dels vots, succeint al primer president del període democràtic, el centredretà Julio María Sanguinetti Coirolo. En assumir el càrrec de president l'1 de març de 1990, Lacalle va dur a terme plans proteccionistes. El 1999 es va tornar a presentar com a candidat a la presidència pel seu partit, però va sortir en tercer lloc i es va veure obligat a signar un pacte amb el Partit Colorado, pel qual els membres d'ambdós partits donarien suport a la candidatura de Jorge Batlle Ibáñez, en una coalició formada per interessos comuns. El 2004 també es va postular com a precandidat presidencial, però va ser derrotat per Larrañaga durant les eleccions internes de juny d'aquell any.

De professió advocat, Lacalle (UNA) va formar part de la fundació del Mercosur, òrgan comercial del qual també es va mostrar crític i força escèptic en algunes ocasions. També és coneguda la seva oposició a la gestió de Vázquez i el seu recel polític cap a Mujica, a qui ha criticat durament al llarg de la seva campanya presidencial.[11][26] No obstant això, va reconèixer i va lloar el rebuig de Vázquez a l'aprovació de la llei de l'avortament,[27] així com la presentació del pla Ceibal, pel qual tots els nens del país tindrien accés, com a mínim, a un ordinador portàtil.[28]

Entre les principals crítiques que se li han fet destaquen la seva malversació de fons,[29] sospites de corrupció política,[30] frau econòmic i un conservadorisme polític que li ha dut a donar suport a l'església catòlica i a oposar-se als col·lectius liberals, com les unions civils entre homosexuals o l'adopció de menors per part de parelles del mateix sexe.[31][32] La seva crítica a la llei que permet legalitzar l'avortament i la seva rotunda oposició al pla econòmic del govern de Vázquez, li han suposat enemics i detractors.

Eleccions internes del Partit Nacional
Candidat Vots Percentatge
Luis Alberto Lacalle 274.959 57,13%
Jorge Larrañaga 206.034 42,81%
Irineu Correa 302 0,06%
Total PN 481.295

Les seves principals propostes de govern giren entorn de la renovació i modernització del nord del país, una zona relativament pobra i poc desenvolupada en comparació amb el litoral sud;[33] inversió pressupostària; augment de la jubilació per als adults majors, i transparència política. Lacalle ha declarat que els anys transcorreguts li han fet guanyar experiència, que ha "madurat" i que ser president és "la seva vida".[34] També ha defensat la transparència bancària de l'Uruguai i ha declarat, en reunions internacionals, que el país "no és un paradís fiscal".[33] La seva campanya política s'ha centrat en l'interior del país però també en països com l'Argentina, on va mantenir reunions amb la premsa i amb polítics dretans i conservadors, com l'expresident del govern espanyol José María Aznar.[35]

Pedro Bordaberry (Partit Colorado)[modifica]

Pedro Bordaberry.

El Partit Colorado és el partit històric de l'Uruguai, fundat el 1836, i l'únic partit polític que ha governat el país durant més temps. No obstant això, des del 2000 el partit ha entrat en crisi, sobretot a conseqüència de l'aliança amb l'adversari històric, el Partit Nacional, per tal d'evitar que el Front Ampli arribés al poder. Tanmateix, la crisi política i econòmica del 2002 a l'Argentina, la qual també va afectar a l'Uruguai, i les precipitades resolucions del govern de Batlle, van provocar la renúncia dels ministres del PN i la creixent desconfiança del poble uruguaià cap al Partit Colorado.

En les eleccions del 2004, el candidat del partit, Guillermo Stirling, ni tan sols va arribar al 15% de suport per part dels votants. Amb la necessitat d'una renovació urgent i eficaç, distanciada del tradicional batllisme, el senador Pedro Bordaberry, al costat d'altres polítics del partit, va crear el sector Vamos Uruguay.[36] El fill de l'exdictador Juan María Bordaberry Arocena, va aconseguir una àmplia victòria sobre els altres precandidats del partit, com a, per exemple, José Gerardo Amorín Batlle, nebot de l'expresident Jorge Batlle.

Bordaberry es va apartar dels sectors tradicionals del seu partit i va crear un moviment innovador, liberal i centrista. Els seus detractors critiquen el fet d'ésser fill de l'exdictador que va governar el país durant el començament dels anys 1970,[37] però es defensa argumentant que, a diferència dels seus rivals polítics, a ell no se li pot "culpar pels errors del passat".[38] També es manté la desconfiança cap al partit per les últimes decepcions polítiques, l'infame record de la fallida i recent presidència de Batlle, etcètera.[36]

Eleccions internes del Partit Colorado
Candidat Vots Percentatge
Pedro Bordaberry 90.849 72,23%
José Gerardo Amorín Batlle 18.540 14,74%
Luis Antonio Hierro López 14.973 11,91%
Daniel Lamas 1.293 1,03%
Pedro José Etchegaray 56 0,04%
Eisenhower Cardoso 49 0,03%
Total PC 125.760

El candidat també ha declarat recentment que, en cas de perdre en les eleccions d'octubre, s'encarregarà que els vots del seu partit no vagin per al candidat nacionalista Lacalle, per la qual cosa, en principi, ha negat l'interès del seu partit per crear una possible coalició amb el Partit Nacional.[39]

Altres candidats[modifica]

El Partit Independent, de tendència centrista, no té cap consistència parlamentària. El seu candidat, com a les eleccions del 2004, torna a ser el senador Pablo Mieres, acompanyat pel diputat Iván Posada.[40] Entre altres candidats, destaquen l'esquerrà radical Raúl Rodríguez Leles da Silva, per l'Assemblea Popular.[41]

Altres candidatures de partits històrics i recents, han estat negades per no reunir consens suficient. És el cas del Partit dels Treballadors (PT) i dels més nous: Partit dels Quatre Punts Cardinals i Partit COMUNA.

Resultats de les eleccions internes[modifica]

Suma dels vots de cada candidat sobre la base del partit
Partit Vots Percentatge
Partit Nacional 491.862 45,97%
Front Ampli 441.043 41,22%
Partit Colorado 128.523 12,01%
Assemblea Popular 4.173 0,39%
Partit Independent 3.417 0,32%
Partit dels Treballadors 366 0,03%
Partit Quatre Punts Cardinals 282 0,03%
Partit COMUNA 266 0,02%
Total de vots emesos 1.069.932 100,00%
Total electorat 2.584.220 44,80% participació

Sondeig[modifica]

Sondeig Data José Alberto Mujica Cordano Luis Alberto Lacalle Juan Pedro Bordaberry Herrán Pablo Mieres NS/NC/NN
Interconsult 20 de juliol, 2009 42,0% 36,0% 10,0% 2,0% 10,0%
MPC Consultores[42] Juny-juliol, 2009 32,8% 33,4% 11,6% 2,0% 20,0%
Factum[43] 31 de juliol, 2009 45,0% 38,0% 9,0% 1,0% 7,0%
Cifra 1 d'agost, 2009 44,0% 36,0% 10,0% 2,0% 8,0%
Equipos Mori 4 d'agost, 2009 44,0% 34,0% 11,0% 1,0% 10,0%
Factum 4 de setembre, 2009 46,0% 34,0% 10,0% 2,0% 8,0%
Cifra[44] 9 de setembre, 2009 45,0% 32,0% 10,0% 2,0% 11,0%
Factum[45] 25 de setembre, 2009 44,0% 32,0% 11,0% 2,0% 11,0%

Sondeig pre-internes[modifica]

Els primers sondejos publicats el 2007 en relació amb les eleccions presidencials i parlamentàries del 2009, donaven un petit avantatge del Front Ampli sobre el Partit Nacional. El 2008 aquest avantatge es va reduir al 5%. Les distàncies van tornar a ser notòries al començament del 2009, on la diferència del Front Ampli sobre el Partit Nacional va ser del 10%, i entre 1 i 2% sobre la resta dels partits de l'oposició (Partit Colorado, etc.). El PC continuava amb baixes intencions de vot.

Sondeig Data Candidat FA Candidat PN Candidat PC NS/NC/NN
Factum Setembre 2007 47,0% 31,0% 9,0% 13,0%
Factum Desembre 2007 44,0% 34,0% 9,0% 13,0%
Factum Març 2008 42,0% 35,0% 8,0% 15,0%
Cifra González Raga & Asociados Maig 2008 40,0% 32,0% 8,0% 20,0%
Equipos Mori Juny 2008 34,0% 32,3% 13,3% 20,4%
Factum Juny 2008 46,0% 34,0% 9,0% 11,0%
Cifra González Raga & Asociados Agost 2008 42,0% 35,0% 7,0% 16,0%
Cifra González Raga & Asociados Setembre 2008 45,0% 36,0% 9,0% 10,0%
Radar Octubre 2008 40,0% 34,0% 8,0% 18,0%
Cifra González Raga & Asociados Octubre 2008 43,0% 37,0% 9,0% 11,0%
Cifra González Raga & Asociados Novembre 2008 41,0% 36,0% 9,0% 14,0%
Interoconsult Novembre 2008 39,0% 30,0% 9,0% 22,0%
Interconsult Desembre 2008 41,0% 36,0% 9,0% 14,0%
Espectador Desembre 2008 42,0% 37,0% 9,0% 12,0%
Ipsos Desembre 2008 40,0% 27,0% 4,0% 29,0%
Cifra González Raga & Asociados 9 de març, 2009 43,0% 38,0% 7,0% 12,0%
Factum 20 de març, 2009 45,0% 35,0% 8,0% 13,0%
Interconsult 23 de març, 2009 42,0% 37,0% 7,0% 14,0%
Radar 31 de març, 2009 45,5% 31,4% 7,7% 15,4%
Cifra González Raga & Asociados 16 d'abril, 2009 45,0% 35,0% 7,0% 13,0%
Interconsult 30 d'abril, 2009 43,0% 35,0% 8,0% 14,0%
Equipos Mori 7 de maig, 2009 44,0% 35,0% 8,0% 13,0%
Cifra González Raga & Asociados 17 de maig, 2009 43,0% 38,0% 7,0% 12,0%
Interconsult 24 de maig, 2009 43,0% 35,0% 7,0% 15,0%
Equipos Mori 4 de juny, 2009 44,0% 34,0% 8,0% 14,0%
Radar 6 de juny, 2009 46,7% 31,6% 7,7% 14,0%
Cifra 12 de juny, 2009 43,0% 39,0% 8,0% 10,0%
Factum 11 de juliol, 2009 46,0% 39,0% 10,0% 5,0%

Segona volta[modifica]

Sondeig Data Candidat FA Candidat PN NS/NC/NN
Espectador[46] 5-des-2008 Danilo Astori 48,0% 48,0% Jorge Larrañaga 4,0%
Danilo Astori 50,0% 44,0% Luis Alberto Lacalle 6,0%
José Mujica 48,0% 48,0% Jorge Larrañaga 4,0%
José Mujica 50,0% 45,0% Luis Alberto Lacalle 5,0%
Tabaré Vázquez 46,0% 49,0% Jorge Larrañaga 5,0%
Tabaré Vázquez 49,0% 45,0% Luis Alberto Lacalle 6,0%
Ipsos[47] 12-des-2008 Danilo Astori 50,0% 37,0% Jorge Larrañaga 13,0%
Danilo Astori 49,0% 38,0% Luis Alberto Lacalle 13,0%
José Mujica 48,0% 41,0% Jorge Larrañaga 11,0%
José Mujica 51,0% 38,0% Luis Alberto Lacalle 11,0%
Últimas Noticias[48] 3-mar-2009 Danilo Astori 45,0% 42,0% Jorge Larrañaga 13,0%
Danilo Astori 46,0% 39,0% Luis Alberto Lacalle 15,0%
José Mujica 44,0% 44,0% Jorge Larrañaga 12,0%
José Mujica 47,0% 42,0% Luis Alberto Lacalle 11,0%
MPC Consultores Juny-juliol 2009 José Mujica 35,0% 42,0% Luis Alberto Lacalle 23,0%
Equipos Mori 4 d'agost, 2009 José Mujica 46,0% 45,0% Luis Alberto Lacalle 9,0%

Resultats[modifica]

Resultats oficials[49][50]
Candidat Partit Vots % Resultat Diputats Senadors
1 José Mujica Front Ampli (esquerra) 1.093.869 48,16 A la segona votació 50 16
2 Luis Alberto Lacalle Partit Nacional (dreta) 657.327 28,94 A la segona votació 30 9
3 Pedro Bordaberry Partit Colorado (centredreta) 383.912 16,90 17 5
4 Pablo Mieres Partit Independent (centre) 56.156 2,47 2 -
5 Raúl Rodríguez Leles da Silva Assemblea Popular (extrema esquerra) 14.869 0,67 - -
Total vots vàlids 2.253.716 100
vots anul·lats 28.186 1,22
vots en blanc 21.435 0,94
total vots 2.303.33 100
total dels votants inscrits a les llstes 2.563.397 10,42 abstenció 99 31

Segona votació[modifica]

Els resultats van donar la victòria a José Mujica amb el 52,5% dels vots contra el 43,3% del candidat de la dreta Luis Alberto Lacalle; la resta dels vots són anul·lats o en blanc.[51][52][53]

El president i el vicepresident elegits són José Mujica i Danilo Astori, els quals assumiran el càrrec l'1 de març del 2010.[54]

Candidat Partit/
Coalició
Vots % Resultat
1 José Mujica Front Ampli 1.183.503 52,60% President
2 Luis Alberto Lacalle Partit Nacional-Partit Colorado 974.857 43,33%
Total vots vàlids 2.158.360 95,93%
vots anul·lats 40.038 1,78%
vots en blanc 51.623 2,29%
total vots 2.284.547 100
total dels votants inscrits a les llistes 2.563.285 10,87% abstenció

Plebiscit[modifica]

Paperetes rosada i blanca per a votar a favor de l'anul·lació de la llei de Caducitat i habilitar el vot epistolar, respectivament.

Segons establix la Constitució, el dia de les eleccions nacionals poden sotmetre's a vot popular propostes de reformes de la Carta Magna. Aquestes propostes poden ser sotmeses amb una quantitat del 10% del padró electoral: unes 250.000 signatures de ciutadans. També amb el vot del 2/5 de l'Assemblea General. El dia de l'elecció, les persones que acompanyin aquesta iniciativa haurien d'incloure en el sobre de votació la papereta corresponent a l'aprovació de la reforma o de les reformes plebiscitades.[55]

De moment, possiblement dues propostes seran avaluades per la ciutadania a l'octubre del 2009:

  • Vot a l'exterior: És un vell anhel de moltes organitzacions socials i de l'esquerra en general, que permetria que els uruguaians residents a l'estranger emetessin el seu vot per carta consular. L'1 d'abril de 2009 l'Assemblea General solament amb el suport dels legisladors del Front Ampli va aprovar sotmetre a plebiscit aquesta proposta.
  • Anul·lació de la llei de Caducitat: Aquesta és una llei aprovada els darrers mesos del 1986 en la qual l'Estat renunciava a investigar i a acusar a aquells militars i policies qui hagin comès crims contra la humanitat durant la dictadura militar (1973-1985). Entre el 2007 i el 2009 va tenir lloc una campanya per la seva anul·lació, liderada pel PIT-CNT, la FEUU (Federació d'Estudiants Universitaris de l'Uruguai), SERPAJ, el mateix Front Ampli i altres organitzacions socials. El 24 d'abril de 2009 es van aconseguir unes 340.043 signatures que van ser comptabilitzades per la Cort Electoral. El 14 de juny, a les 16:35, el control de les signatures va ser detingut en haver-se arribat a les 258.326 signatures vàlides necessàries.[56][57]
Plebiscit Vots % Resultat
1 Habilitar el vot a l'estranger 856.412 38 No s'aprova
2 Anu·lar la llei de caducitat 1.081.783 48,03 No s'aprova

Referències[modifica]

  1. (castellà) El País: "Uruguay sueña con un nuevo Lula"
  2. (castellà) "Mujica apuntó a la unión con su discurso"[Enllaç no actiu], El País
  3. (castellà) "El ex guerrillero Mujica se proclama presidente de Uruguay", El País
  4. 4,0 4,1 (castellà) El historiador: "Entrevista a José "Pepe" Mujica (Tupamaro)" Arxivat 2009-06-26 a Wayback Machine.
  5. (castellà) El País: "Promueven reelección de Vázquez por web"
  6. (castellà) La Nación: "Plantean la reelección de Vázquez"[Enllaç no actiu]
  7. (castellà) BBC Mundo: "Uruguay: buscan reelección de Vázquez"
  8. (castellà) Terra: "Aunque se lo piden, Tabaré Vázquez no irá por la reelección"[Enllaç no actiu]
  9. (castellà) I España: "Vázquez reitera que no buscará la reelección"[Enllaç no actiu]
  10. (castellà) La República: "Mujica, Astori y Carámbula encabezan mega acto regional"
  11. 11,0 11,1 11,2 (castellà) El País: "Un antiguo guerrillero y un ex presidente se disputarán el poder en Uruguay"
  12. (castellà) La República: "Cierran fórmula Mujica-Astori"
  13. 13,0 13,1 (castellà) "Coalición oficialista uruguaya oficializa fórmula presidencial Mujica - Astori"[Enllaç no actiu]
  14. (castellà) "Mujica y Astori se reunirán el lunes para cerrar candidatura presidencial"
  15. 15,0 15,1 15,2 (castellà) El País: "Lilí Lerena teme consecuencias de un gobierno de Mujica" Arxivat 2009-09-13 a Wayback Machine.
  16. (castellà) "Tabaré Vázquez: “Mujica Dice Estupideces”" Arxivat 2009-11-15 a Wayback Machine.
  17. (castellà) Observa: "Vázquez: dichos de Mujica son “estupideces que yo no comparto”" Arxivat 2009-09-22 a Wayback Machine.
  18. (castellà) El País: "La IMM está diciendo que no voten a Mujica" Arxivat 2009-09-15 a Wayback Machine.
  19. (castellà) Bordaberry: "Lacalle está cansado y Mujica no quiere ser presidente" Arxivat 2009-10-10 a Wayback Machine.
  20. (castellà) "Mujica lo reconoce: No quiere ser presidente" Arxivat 2009-11-15 a Wayback Machine.
  21. (castellà) "Pepe" Mujica: Argentina tiene "reacciones histéricas, locas, paranoicas"[Enllaç no actiu]
  22. (castellà) La Voz: "Argentina tiene reacciones de histérico, loco, paranoico"
  23. (castellà) Observa: "Mujica y Astori se reúnen con Cristina"[Enllaç no actiu]
  24. (castellà) "Candidato presidencial uruguayo dijo que visita Chile para aprender de ella"
  25. (castellà) Casa América: "Mujica dice que se ve más reflejado en Lula que en Chávez"[Enllaç no actiu]
  26. (castellà) Espectador: "Lacalle: Mujica no tiene la talla para ser presidente"[Enllaç no actiu]
  27. (castellà) Hispanidad, article sobre l'avortament a l'Uruguai
  28. (castellà) Observa: "Lacalle y el Plan Ceibal: "Una maravilla del doctor Vázquez" Arxivat 2009-10-13 a Wayback Machine.
  29. (castellà) Observa: "Lacalle tomó distancia de actos de corrupción"[Enllaç no actiu]
  30. (castellà) Biografia de Luis Alberto Lacalle[Enllaç no actiu]
  31. (castellà) "Reunió de Lacalle i Larrañaga amb la Masoneria"
  32. (castellà) "Uruguay: Iglesia se opone a la adopción por parejas gays"[Enllaç no actiu]
  33. 33,0 33,1 (castellà) "Uruguay en la “lista negra” por ser un “paraíso fiscal” según la OCDE"
  34. (castellà) Lacalle amb Mirtha Legrand[Enllaç no actiu]
  35. (castellà) El País: "Larrañaga y Lacalle se reúnen con Aznar"
  36. 36,0 36,1 (castellà) El País: "El Partido Colorado apuesta a la renovación para octubre"
  37. (castellà) Article de La Onda
  38. (castellà) La República: "A Mujica se lo acusa de su pasado y a Lacalle también"
  39. (castellà) "Bordaberry no asegura votos para balotaje" Arxivat 2009-10-15 a Wayback Machine.
  40. (castellà) Pablo Mieres, candidat presidencial pel Partit Independent
  41. (castellà) Observa: "En balotaje Asamblea Popular votará anulado"[Enllaç no actiu]
  42. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-08-23. [Consulta: 13 octubre 2009].
  43. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-10-09. [Consulta: 13 octubre 2009].
  44. (castellà) Institut Cifra: Sondeig d'agost de 2009
  45. (castellà) "El Front Ampli manté avantatge de 12 punts sobre el PN"
  46. (castellà) [1]
  47. [2]
  48. [3][Enllaç no actiu]
  49. (castellà) El País
  50. (castellà) Cort Electoral: resultats de les eleccions presidencials d'octubre del 2009 Arxivat 2009-10-07 a Wayback Machine.
  51. "L'Uruguai saluda el nou president Mujica", Elperiódico.cat
  52. "L'exguerriller Mujica es converteix en el nou president de l'Uruguai", Elperiódico.cat
  53. "El candidat José Mujica es perfila com el nou president de l'Uruguai", diaridegirona.cat
  54. (castellà) Cort Electoral de l'Uruguai Arxivat 2011-08-15 a Wayback Machine.
  55. (castellà) Article sobre els plebiscits d'octubre de 2009
  56. El control de les signatures Arxivat 2009-06-11 a Wayback Machine. (castellà)
  57. El País: "La justicia uruguaya declara inconstitucional la amnistía a la represión militar" (castellà)

Enllaços externs[modifica]