Electorat de Saxònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Electorat de Saxònia
Kurfürstentum Sachsen

Estat del Sacre Imperi Romanogermànic

Armoiries Saxe.svg
1356 – 1806 State flag of Saxony before 1815.svg
de}}} de}}}
Bandera Escut
Ubicació de
L'electorat de Saxònia dins del Sacre Imperi Romanogermànic vers el 1648, després de la Pau de Westfàlia
Capital Wittenberg i Dresden
Forma de govern Principat
Història
 • Establiment 1356
 • Dissolució 1806

L'Electorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356. Aquest document va concedir als ducs ascanis de Saxònia-Wittenberg el privilegi electoral, és a dir, tindrien vot en la Dieta Imperial per a triar als nous emperadors.

Història[modifica | modifica el codi]

Els ascans conservarien el ducat fins a la mort sense descendència d'Albert IV en 1423, pel que l'emperador Segimon I l'hi va concedir a Frederic IV de Meissen, de la casa Wettin, per la seua ajuda en les guerres contra els hussites, i aquest ho va agregar als seus amplis dominis fent de l'Electorat de Saxònia un important estat. En la divisió dels territoris dels Wettin en 1485 (Divisió de Leipzig), l'electorat estava enquadrat en l'herència d'Ernest (línia Ernestina). No obstant això, el territori va passar a la línia Albertina quan Joan Frederic I el Magnànim es va unir a la Lliga d'Esmalcalda en contra de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, que va derrotar a la lliga en la batalla de Mühlberg el 1547, arrabassà l'electorat a Joan Frederic i l'hi va lliurar al seu aliat el duc Maurici del Ducat de Saxònia-Meissen per la Capitulació de Wittenberg.

L'elector August va ser un luterà intransigent que va desenvolupar l'economia local i va promulgar les Constitucions de 1572, primera legislació constitucional d'Alemanya. No obstant això, els seus successors es van anar acostant en el segle XVII al partit catòlic i, per tant, a Àustria. Encara que al principi l'elector Joan Jordi I s'alià amb Gustau Adolf de Suècia, prompte va canviar de bàndol i va arribar a un acord amb l'emperador Ferran II, que en el tractat de Praga de 1635 li cedí Lusàcia. L'electorat es va convertir en l'escenari de la Guerra dels Trenta Anys, acabant devastat i despoblat.

A principis del segle XVIII, l'electorat havia recuperat la prosperitat, i l'elector Frederic August I rivalitzà amb Brandenburg en el domini d'Alemanya. Convertit al catolicisme, es va enfrontar a Carles XII de Suècia en la Gran Guerra del Nord pel tron de Polònia, el que va dur a la conquesta de Saxònia pels suecs en 1706. Frederic August convertí la capital, Dresden, en una de les ciutats més belles d'Europa i va introduir en Meissen la indústria de les porcellanes. Frederic August II es va alinear amb Àustria en contra de Prússia, el que va originar els desastres de la Guerra dels Set Anys en la capitulació de Pirna, 1756, i la pèrdua del tron polonès. Saxònia va tornar a recuperar-se amb Frederic August III; l'exèrcit va passar de 18.000 a 30.000 soldats, i en general va participar de la política prussiana. Es va veure obligat a entrar en la Quarta Coalició antifrancesa durant la revolució, però després de la derrota en la Batalla de Jena (1806) contra Napoleó, concertà la pau amb França i li va ser atorgat el títol real per l'Emperador, formant-se el Regne de Saxònia.