Electroteràpia
L'electroteràpia és una disciplina que s'engloba dins de la fisioteràpia i es defineix com l'art i la ciència del tractament de lesions i malalties per mitjà de l'electricitat.
La història de l'electroteràpia és molt antiga i es remunta a l'aplicació de les descàrregues del peix torpede en l'època grega i romana (vegeu, Història, en fisioteràpia).
Actualment, la tecnologia ha desenvolupat nombrosos aparells per a l'aplicació de l'electroteràpia sense córrer riscos d'efectes secundaris.
Els principals efectes dels distints corrents d'electroteràpia són:
- Antiinflamatori.
- Analgèsic, per exemple la TENS.
- Millora del trofisme.
- Potenciació neuromuscular.
- Tèrmic, en el cas d'electroteràpia d'alta freqüència.
- Ocasionalment, per depressió endògena severa que no respon als tractaments farmacològics, la teràpia electroconvulsiva (electroxoc).
Taula de continguts |
Aplicació [modifica]
S'aplica en processos dolorosos, inflamatoris múscul-esquelètics i nerviosos perifèrics, així com en atròfies i lesions muscular i paràlisi.
Hi ha la possibilitat d'aplicar-la combinada amb la ultrasonoteràpia.
La electroteràpia és una prescripció mèdica i és aplicada per un fisioterapeuta o bé una tècnica de tractament aplicada a mans d'un Cinesioterapeuta, depenent del país.
Potencial d'acció [modifica]
Ès la unitat bàsica de comunicació d'un nervi en repòs que té una càrrega de 60-90mV. La velocitat a la que es propaga el potencial d'Acció depèn el diàmetre del nervi i també si aquest està mielinizat o no.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Introducción a la bioingenieria. 1988. Marcombo.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electroteràpia  |
