Elena Gadel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElena Gadel

(2023, Sant Joan Despí) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1982 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, actriu Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Elena Gadel Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1375123 Twitter (X): ElenaGadel Musicbrainz: 1352ed13-cb9e-4b51-9104-e7c7e19b2dfb Viasona: elena-gadel Modifica el valor a Wikidata

Elena Delgado Ucea, coneguda pel nom artístic d'Elena Gadel, (Barcelona, 29 d'octubre de 1982) és una cantant i actriu catalana dedicada a la cançó, el teatre musical i la televisió. Es donà a conèixer arran de la seva participació en la segona edició del concurs Operación Triunfo (La 1) l'any 2002, i després va debutar amb el senzill «Es por ti».[1][2][3]

Biografia[modifica]

Nascuda al barri de la Sagrada Família de Barcelona, va deixar la carrera d'educació infantil quan va començar la seva trajectòria televisiva.[4]

Amb dinou anys va entrar a l'acadèmia d'Operación Triunfo. Quan va acabar la seva participació en el concurs, l'Elena es va unir a dues companyes seves de l'acadèmia, Tessa i Marey, per formar el grup Lunae, que l'estiu del 2003 van estrenar Olor a nuevo.[5]

El seu debut al món de l'espectacle va ser amb l'obra musical Mar i cel (2004), on va interpretar el paper de Blanca, la protagonista.[6] Gràcies a aquest paper, va aconseguir el premi Butaca a la millor actriu. Dos anys més tard es va unir al musical Grease, interpretant el paper de Rizzo. Des d'aleshores, l'Elena Gadel ha estat dins del musical, de gira a Barcelona i a Madrid. L'any 2011 va publicar l'àlbum Tocant fusta, amb influències del jazz i el flamenc,[7] i que va presentar el 17 de gener d'aquell any a la sala barcelonina Luz de Gas.

El 2013 va ser membre del jurat de la primera edició del concurs musical de corals Oh happy day (TV3).[8] A banda, va participar com a ponent del Fòrum Impulsa acompanyant a Barbara Hendricks. L'any següent va presentar Delicada (Música Global), el seu segon disc com a compositora.[9]

El 2014 i 2016 va participar en el musical El Petit Príncep amb el personatge de la rosa, al teatre BARTS de Barcelona. El 2015 va participar en el musical Guapos i Pobres al Teatre Goya de Barcelona. El 2016 va participar en el concert del 25è aniversari del Club Super3. També en el projecte discogràfic Tossudament Llach, de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Aquest disc rebé el premi Enderrock 2017 al millor disc de clàssica per votació popular. El 2017 participa en el musical Cabaret de Broadway al Teatre Victòria, on interpretava el paper de Sally.[10] També el 2017, va fitxar per la sèrie de sobretaula de TV3 Com si fos ahir, per interpretar el personatge de Noe Linares.[11]

El 2020 va ser convidada a participar en el projecte Emociona't amb la SCCC · 25 Anys de Música Global de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, àlbum premiat amb el premi Enderrock 2021 al millor disc de clàssica per votació popular.

El 2022 va participar com a jurat al programa Eufòria de Televisió de Catalunya.[12][13] També va ser-ho el 2023 en la segona edició.[14]

També el novembre de 2022, Elena Gadel, va publicar «Et confesso»,[15] la primera cançó del seu nou àlbum. En aquesta peça s’allibera i diu al seu enamorat que per moltes persones que conegui, ell és l’únic que habita dins seu.

Discografia[modifica]

En solitari[modifica]

  • 2002 — «Es por ti» (senzill)
  • 2010 — Tocant fusta, amb Toni Pagès[9]
  • 2012 — De madera[16]
  • 2014 — Delicada (Música Global)[9]

Lunae[modifica]

  • 2003 — Olor a nuevo

Singles[modifica]

  • 2002 — Es por ti
  • 2003 — Hipnotizada (amb Lunae)
  • 2004 — Viva otra vez (amb Lunae)
  • 2010 — Fora de joc
  • 2010 — Aigua
  • 2011 — Ja no cal mirar
  • 2012 — Tal vez
  • 2013 — Agua
  • 2014 — Lluna plena
  • 2014 — Bebiendo a sorbos
  • 2014 — Delicada
  • 2022 — Cisne Redondo
  • 2022 — Et Confesso
  • 2023 — Lobo

Musicals i teatre[modifica]

  • 2004 - 2006: Mar i cel
  • 2006 - 2010: Grease, el musical de tu vida
  • 2012: Over the moon
  • 2013 - 2014: El Petit Príncep
  • 2015: Guapos i pobres
  • 2017 - 2018: Cabaret
  • 2020 - 2021: El Màgic d'Oz

Referències[modifica]

  1. ↑ Revista La Torre de Barcelona. «La famosa Elena Gadel es muda a Barcelona». Revista La Torre de Barcelona, 05-07-2022. [Consulta: 17 setembre 2022].
  2. ↑ «Elena Gadel: “Sóc un exemple de no encasellar-me”». El món a RAC1. RAC1, 27-06-2013.
  3. ↑ «Actuación: Elena Gadel» (en castellà). Para Todos La 2, 29-05-2012.
  4. ↑ Escales, Carme. «"Mi educación tiene valores del barrio de la Sagrada Família"» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 10-06-2014. [Consulta: 21 febrer 2023].
  5. ↑ «Tony Santos y Lunae inician esta noche en Murcia su gira en solitario» (en castellà). El Día, 14-08-2003. [Consulta: 22 gener 2015].
  6. ↑ Subirana, Jordi «Elena Gadel, exconcursant dOT', protagonitzarà 'Mar i cel'». El Periódico de Catalunya, 13-07-2004, p. 72. Arxivat de l'original el 29 d'octubre 2013 [Consulta: 27 octubre 2013]. Arxivat 29 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  7. ↑ «Tocant fusta». Enderrock.
  8. ↑ «TV-3 fitxa Elena Gadel». El Periódico de Catalunya, 16-07-2013.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Palà, Roger «Elena Gadel». Enderrock, 224, juny 2014, p. 11.
  10. ↑ «El ‘Cabaret’ de Broadway arriba a Barcelona amb Elena Gadel i Iván Labanda de protagonistes». Teatre Barcelona, 24-05-2017. [Consulta: 16 novembre 2017].
  11. ↑ «Elena Gadel fitxa per la nova sèrie de sobretaula de TV3». Nació Digital, 31-07-2017. [Consulta: 9 novembre 2020].
  12. ↑ Juanico Llumà, Núria «“Soc la persona més repel·lent del món amb el català”». Ara, 28-05-2022 [Consulta: 28 maig 2022].
  13. ↑ Álvarez, Inés. «Elena Gadel: «He nacido para cantar, pero la televisión me enamora»» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 21-08-2022. [Consulta: 17 setembre 2022].
  14. ↑ «Així seran les noves gales de ‘Eufòria’». VilaWeb, 05-03-2023. [Consulta: 21 abril 2023].
  15. ↑ «Elena Gadel publica 'Et Confesso'». XCatalunya.cat, 23-11-2022. [Consulta: 24 novembre 2022].
  16. ↑ «La raíz más flamenca de Elena Gadel» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-2013.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elena_Gadel&oldid=33190251»