Elena Quiroga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elena Quiroga

Elena Quiroga de Abarca (Santander, 26 de octubre de 1921La Corunya, 3 d'octubre de 1995) fou una escriptora espanyola.

La seva primera obra data de l'any 1949, La soledat sonora, en la qual explica la història d'una dona des de la seva adolescència fins a la maduresa. El 1950, un any després de la seva primera publicació, es va casar amb Dálmiro de Válgoma, futur secretari perpetu de la Reial Acadèmia de la Història. El mateix any va guanyar el Premi Nadal de novel·la amb Viento del Norte. A partir del seu matrimoni es va instal·lar a Madrid, on aviat va accedir als ambients literaris i culturals de la capital. Gairebé tota la seva obra està impregnada de l'ambient gallec, seguint l'estil de la narrativa de Emilia Pardo Bazán. Va escriure deu novel·les en catorze anys, la majoria de les quals a la dècada dels cinquanta i dels seixanta i el 1983 va ser escollida membre de la Reial Acadèmia Espanyola, sent la tercera dona després de María Isidra de Guzmán i de la poetessa Carmen Conde.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La soledad sonora (1949)
  • Viento del norte (1950)
  • La sangre (1952)
  • Algo pasa en la calle (1954)
  • La careta (1955)
  • La enferma (1955)
  • Plácida, la joven y otras narraciones (1956)
  • La última corrida (1958)
  • Tristura (1960)
  • Envío a Faramello (1963)
  • Escribo tu nombre (1965)
  • Presente profundo (1973)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]