Elena Stàsova
| Elena Stàsova | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat abril de 1917 – 1918 |
|
| Precedit per | Càrrec de nova creació |
| Succeït per | Iakov Sverdlov (com a President del Secretariat) |
|
|
|
| Mandat març de 1919 – desembre de 1919 |
|
| Precedit per | Iakov Sverdlov |
| Succeït per | Nikolai Krestinski (com a Responsable del Secretariat) |
|
|
|
| Naixement | 1873 Sant Petersburg, Imperi Rus |
| Mort | 1966 Moscou, RSFS de Rússia |
| Partit polític | Partit Bolxevic |
| Ètnia o nacionalitat | Imperi Rus Unió Soviètica |
Elena Dmítrievna Stàsova (rus: Еле́на Дми́триевна Ста́сова) (1873-1966) va ser una revolucionària comunista russa que esdevingué una funcionària política que treballà per la Internacional Comunista (el Comintern). Va exercir de representant del Comintern a Alemanya al 1921. Entre 1927 i 1938 va presidir el Socors Roig Internacional. Entre 1938 i 1946 treballà a la direcció editorial de la revista "Literatura Internacional".
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Primers anys [modifica]
Elena Stàsova va néixer a Sant Petersburg al 1873. Era filla d'un jurista liberal, Dmitri Stàsov, que treballava al Senat i que va fer d'Herald en la coronació d'Alexandre II. El seu avi havia estat arquitecte dels tsars Alexandre I i Nicolau I.[1]
En acabar l'educació secundària, Elena era una socialista convençuda i s'afilià al Partit Obrer Socialdemòcrata Rus quan aquest s'estava creant al 1898.[2]
Quan el Partit Obrer Socialdemòcrata es dividí en les faccions bolxevic i menxevic al 1903, Stàsova s'uní a Lenin i als Bolxevics com a revolucionària professional. Durant els dos anys següents, Stàsova emprà els pseudònims "Absoluta" i "Prima", encarregant-se de repartir el diari de Lenin, Iskra, per Sant Petersburg,[3] on treballava com a secretaria del partit d'aquella ciutat. S'encarregà d'ensenyar als nous membres a encriptar i desxifrar missatges. Stàsova també exercí com a secretaria del Bureau Nord del Comitè Central Bolxevic, així com en altres càrrecs dirigents.[4] Altres pseudònims emprats per Stàsova durant el seu període clandestí van ser "Delta," "Heron," "Knol," i "Varvara Ivanovna."[5]
Stàsova emigrà a Ginebra (Suïssa) al 1905, on es trobava quan esclatà la revolució russa de 1905. Tornà a Rússia al gener de 1906 per dirigir la tasca bolxevic a Tiflis, la capital de Geòrgia.[4]
Al gener de 1912, Stàsova va ser triada com a membre alternativa del Comitè Central del Partit Bolxevic, sent nomenada secretària del bureau del partit rus.[6] Al 1913 va ser detinguda i exiliada a Sibèria, on va haver d'estar al 1916.[4] Va deixar la tresoreria del partit amb el seu germà.
Carrera política [modifica]
Després de la Revolució de Febrer de 1917, Stàsova va ser nomenada secretària del Comitè Central, un càrrec que mantindria durant la Revolució d'Octubre, fins al març de 1920.[4] També tornà a ser un membre alternatiu del Comitè Central Bolxevic durant el 6è Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus al 1917. Va ser elegida com a membre plena al Comitè Central al 7è Congrés del Partit Comunista Rus de 1918 i al 8è Congrés de 1919. Però al 9è Congrés de 1920 va caure tant del Comitè Central i del secretariat del partit. [4]
Després de sortir del Comitè Central, Stàsova treballa a l'organització del partit a Petrograd, on entrà a l'aparell del Comintern. Va ser nomenada representant del Comintern al Partit Comunista d'Alemanya (KPD) al maig de 1921, on emprà el pseudònim de "Hertha."[4]Stàsova restà a Alemanya fins al 1926, on jugà un paper clau a l'afiliació alemanya del Socors Roig Internacional (MOPR), el Die Rote Hilfe.[4]
Stàsova tornà a la Unió Soviètica al febrer de 1926.[4] L'any següent va ser nomenada vicedirectora del MOPR, així com a cap del Comitè Central del MOPR a la Unió Soviètica, càrrecs que ocupà fins al 1937.[7]
Stàsova serví com a membre de la Comissió Central de Control del Partit Comunista Rus entre 1930 i 1934 i al 1935 el 7è Congrés Mundial del Comintern la nomenà membre de la Comissió de Control Internacional,[8] She càrrec que ocupà fins al 1943.[9]
Stàsova, a diferència del que els succeí a d'altres Vells Bolxevics, no va ser tocada per la policia secreta durant la Gran Purga de finals de la dècada de 1930, però al 1938 va ser nomenada per a un nou càrrec, aquest cop a la direcció editorial de la revista Literatura Internacional" ("Интернациональная литература"), càrrec que ocupà fins al 1946.[4]
Mort i llegat [modifica]
Elena Stàsova va morir el 31 de desembre de 1966 a Moscou. La urna amb les seves cendres va ser enterrada a la Necròpolis de la Muralla del Kremlin.
Un orfenat per a estrangers situat a Ivànovo, anomenada "Orfenat Internacional d'Ivànovo" ("Interdom"), creada pel MOPR al 1933, va rebre el nom d'Elena Stànova.
Al 1973 la Unió Soviètica va publicar un segell postal dedicat a Elena Stànova.
Obres [modifica]
- Les pàgines de la vida i la lluita (1960). — Extractes del llibre (rus)
Honors [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elena Stàsova |
- ↑ Simon Sebag Montefiore, Young Stalin, page 209
- ↑ Branko Lazitch and Milorad M. Drachkovitch, Biographical Dictionary of the Comintern: New, Revised, and Expanded Edition. Stanford, CA: Hoover Institution Press, 1986; pg. 444.
- ↑ N.K. Krupskaya, Reminiscences of Lenin. Bernard Isaacs, trans. New York: International Publishers, 1970; pg. 77.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Lazitch and Drachkovitch, Biographical Dictionary of the Comintern, pg. 444.
- ↑ Reference Index to V.I. Lenin Collected Works: Part One: Index of Works, Name Index. Moscow: Progress Publishers, 1978; pg. 312.
- ↑ Simon Sebag Montefiore, Young Stalin, page 205
- ↑ G.M. Adibekov et. al. (eds.), Politbiuro TsK RKP(b) - VKP(b) i Komintern: 1919-1943 Dokumenty ("Politburo CC RKP(b)-VKP(b) and the Comintern: 1919-1943 Documents"). Moscow: ROSSPEN, 2004; pg. 885.
- ↑ Lazitch and Drachkovitch, Biographical Dictionary of the Comintern, pg. 445.
- ↑ Adibekov et. al. (eds.), Politbiuro TsK RKP(b) - VKP(b) i Komintern, pg. 885.
