Elfen Lied

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elfen Lied
エルフェンリート
Gènere Drama, Terror, Psicològic
Manga
Autor Lynn Okamoto
Editorial Japó Shueisha
Publicat a Japan Weekly Young Jump
Durada juny del 2002 – novembre del 2005
Volums 12
Anime
Director Mamoru Kanbe
Estudi Japó ARMS
Network Japó AT-X
Durada 25 de juliol de 2004 – 17 d'octubre de 2004
Capítols 13
OVA: 10.5: Regenschauer
Director Mamoru Kanbe
Guionista {{{guionista}}}
Estudi Japó ARMS
Episodis {{{num_episodis}}}
Data 21 d'abril del 2005

Elfen Lied és un manga creat per Lynn Okamoto i la seva adaptació al anime dirigida per Mamoru Kanbe. Els dos formats tracten sobre els diclonius, una mutació de l'ésser humà amb banyes, i una violenta reacció cap a la resta de la humanitat. Elfen Lied està dirigit a un públic adult donat a la seva quantitat d'escenes amb nus, violència física i psicològica que presenta, sent principalment categoritzada en els gèneres de "seinen", "ecchi", terror i drama.

Argument[modifica | modifica el codi]

Nota: a continuació s'exposa l'argument corresponent al manga, perquè és més extens i exhaustiu que el de l'anime.
Platja Yuigahama de Kamakura.

La història comença amb una jove, anomenada Lucy, que aconsegueix escapar-se d'unes instal·lacions d'investigació en una illa propera a la costa de Kamakura a la prefectura de Kanagawa, Japó. Desarmada i nua, llevat d'un casc de metall que oculta els seus trets, aconsegueix eixir del recinte després de desmembrar i assassinar diversos guàrdies i empleats utilitzant una espècie de poders sobrenaturals. Moments abans d'escapar, un franctirador li dispara al capdavant amb un fusell de calibre .50, provocant-li una ferida lleu al partir el casc i descobrint dues protuberàncies òssies, com menudes banyes, eixint del seu cap; després d'açò, la jove es despenya inconscient por un penya-segat i cau al mar.

L'endemà al matí, un jove dit Kōta es trasllada a Kamakura per a començar els seus estudis en la universitat. És rebut per Yuka]], la seua cosina, que li permet allotjar-se en una vell i abandonat hostal (ryokan, en japonès) de la seua família en canvi de que la mantinga neta i cuidada. El passat d'ambdós està aombrat per les tràgiques morts del pare i la germana de Kōta quan eren xiquets, encara que aquest no sembla recordar les circumstàncies exactes del succés. Kōta i Yuka passegen aqueixa vesprada per la platja de Yuigahama, on troben a Lucy. A causa de l'impacte en el cap, aquesta desenvolupa una doble personalitat; a diferència de la sàdica i impassible Lucy, la nova personalitat és dòcil, inofensiva i incapaç de dir altra cosa que Nyu (motiu pel qual Kōta i Yuka decideixen cridar-la així). Sense saber què fer amb ella, i a pesar de les estranyes banyes del seu cap, la duen a la posada per a guarir-li la ferida i cuidar-la. Mentrestant, el director Kurama, responsable dels laboratoris d'investigació, envia a la unitat d'operacions especials de la policia japonesa, el SAT, a la recerca de la diclonius. Bando, un membre de la unitat especialment violent i impulsiu, troba en la platja a Nyu, que ha fugit de la posada després que Kōta la renyí per trencar un record de la seua germana. AL ser atacada per Bàndol, la personalitat de Lucy aflora esbiaixant-li ambdós braços i ferint-lo en els ulls. No obstant això, no acaba amb ell en tornar a prendre el control la personalitat de Nyu. Mayu, una xiqueta sense llar que va fugir de casa davant els abusos del seu padrastre, atén a Bando evitant que mora dessagnat.[1]

Escales al santuari Sasuke Inari de Kamakura.

Davant el fracàs del SAT, Kurama envia a la recerca de Lucy a Nana, una jove silpelit amb una forta dependència cap a ell. Quan ambdues diclonius es troben, entaulen un feroç combat del que Nana sale finalment derrotada després de ser desmembrada per Lucy davant la presència de Mayu. Just abans que rematada a la silpelit, Kurama apareix amb reforços, aconsegueix arruixar-la i rescatar a Nana.[2] La personalitat de Lucy és inhibida de nou i torna a la posada. Kōta i Yuka la hi duen amb si a la universitat per a no deixar-la sola durant el dia. Allí assisteixen a una classe impartida per el professor Kakuzawa, relacionat amb les instal·lacions d'investigació, qui reconeix a la diclonius i enganya als joves fent-se passar per un familiar perquè la deixen al seu recapte. La intenció del professor és reproduir-se amb ella i convertir-se així en el dirigent d'una nova raça dominant que substituïsca als humans. Després de contar-li els seus plans, ressorgeix la personalitat de Lucy, que ho decapita i fuig. Kōta, intranquil, torna al despatx de Kakuzawa i es troba amb Arakawa, una investigadora que col·laborava amb aquest en la creació d'una vacuna contra el virus que els diclonius transmeten mitjançant els seus vectors; ambdós descobreixen el cos decapitat de Kakuzawa i la jove aconsella a Kōta que es marxe mentre ella es fa càrrec de la situació.[3] No obstant això, és segrestada per el director Kakuzawa, pare del professor i principal responsable de les investigacions amb els diclonius, obligant-la a treballar per a ell.[4] D'altra banda, finalment Kōta i Yuka troben a Nyu volta del santuari Sasuke Inari i adopten a Mayu, que es queda a viure amb ells en la posada.[5]

El director Kurama aconsegueix salvar a Nana i li proporciona unes pròtesis que puga manejar amb els seus vectors i així desembolicar-se de forma normal. Desobeint a Kakuzawa, que havia ordenat la mort de la silpelit,[6] Kurama li permet marxar de les instal·lacions amb l'esperança que puga tenir una vida normal i la promesa que un dia anirà a buscar-la.[7] Després de trobar-se de nou amb Mayu, Nana és finalment admesa en la posada com un membre més de la família.[8]

Pont fins a l'illa d'Enoshima.

El director Kakuzawa, a l'assabentar-se de la desobediència de Kurama, envia a la silpelit més poderosa que tenen reclosa en els laboratoris, Mariko, la filla de Kurama que va ser concebuda després de ser infectat per altra diclonius. En el pont cap a l'illa d'Enoshima, Mariko i Nana s'enfronten, resultant derrotada aquesta última, encara que Kurama impedeix que la seua filla la mate.[9] Kakuzawa fa detonar en l'atmosfera un míssil armat amb una càrrega del virus diclonius per a infectar a la població del Japó i accelerar la seua propagació a nivell mundial. Mentrestant, Mariko i Lucy entaulen un combat en el qual la silpelit pereix i la diclonius perd ambdós banyes, quedant presumptament anul·lada la seua personalitat.[10]

Després d'uns mesos, el resultat de la infecció a gran escala es revela amb la gestació generalitzada de bebés que manifesten les malformacions típiques dels diclonius. Kakuzawa envia noves forces a la recerca de Lucy per a completar el seu pla de reproduir-se amb ella i fundar una dinastia governant en un món futur sense humans. Bàndol, que s'havia ocultat amb Kurama en les platges de Kamakura després de perdre aquest el judici a causa de la mort de Mariko, rebutja una primera avançada en la qual Nana i Mayu són atacades.[11] Això no obstant, troba a Nyu i li dispara, ressorgint la personalitat de Lucy i enfrontant-se a ell. En el fragor de la batalla, Mayu apareix i tracta de detenir-los, mes la jove, impassible davant els seus precs, li ataca; Bàndol estàlvia a la xiqueta a l'interposar-se entre elles però el seu cos resulta partit en dos a l'altura de la seua cintura, donant-se-li per mort. Encara així, també fereix a Lucy, recuperant el control del cos de la diclonius la personalitat de Nyu.[12]

Poc temps després, una nova onada d'esbirros de Kakuzawa troba als habitants de la posada i Kōta rep un tir al tractar de detenir-los. En veure-li ferit, Lucy reapareix i massacra a la major part dels intrusos. Al presenciar-lo, Kōta recorda el seu passat i com la diclonius va matar al seu pare i a la seua germana menuda.[13] Lucy persegueix a la resta d'estranys, encara que finalment és reduïda i duta de tornada a l'illa dels laboratoris d'investigació. Una vegada allí, Kakuzawa li presenta a la seua filla Anna, convertida en un ésser monstruós i omniscient mitjançant l'augment del seu capacitat cranial en centenars de vegades, i a la seua propi mig germà, engendrat per Kakuzawa al violar a la mare de Lucy. Aquesta, enfurida, destrueix els fonaments de l'illa, trosseja a Anna i decapita als dos barons Kakuzawa. Mentrestant, Arakawa aconsegueix trobar la vacuna contra el virus diclonius i escapar del lloc en destrucció.[14][15]

Illa d'Enoshima.

Lucy torna a Kamakura i troba a Kōta, que li demana anar fins al far d'Enoshima on tracta de convèncer-la perquè deixe de matar; no obstant això, Kurama apareix i dispara a la diclonius ferint de gravetat al xic, qui interposa el seu cos per a salvar-la. Forçant el seu poder, la jove evita que Kōta mora al detenir l'hemorràgia sacrificant el seu propi cos, que comença a fondre's. La resta d'habitants de la posada es reuneix amb ells però són atacats per les forces armades del Japó. Davant la proximitat de la seua mort, Lucy i Nyu són inhibides per Kaede, la personalitat original de la xiqueta diclonius, qui embogida es disposa a destruir el món abans de morir. No obstant això, a petició de la pròpia Kaede després de ser conscient dels seus actes, Kōta acaba amb la vida de la diclonius.[16]

Quatre mesos després, Kōta es recupera completament de les seues ferides i la vida dels protagonistes torna a la normalitat. Gràcies a la vacuna d'Arakawa, la població mundial està a salvo del virus diclonius. En un gir inesperat per al caràcter de la història, es descobrix que diversos personatges presumptament morts han sobreviscut, com Bàndol, que es reuneix amb Mayu en la platja de Kamakura. D'altra banda, Yuka i Kōta confirmen la seua relació. Uns deu anys més tard, Kōta, acompanyat de la filla que va tenir amb Yuka, Nyu, torna com cada any durant el festival d'estiu al bosc on va conèixer a Kaede. En eixa ocasió, la seua filla troba enterrada una nota que la diclonius li va deixar l'estiu que es van conèixer quan eren xiquets, en la qual li declarava el seu amor. En aqueix moment apareixen unes bessones cognomenades Kaede cercant-lo, insinuant-se que les personalitats de Kaede i Nyu s'han reencarnat.[17]

Divergències entre formats[modifica | modifica el codi]

L'adaptació a l'anime començà més d'un any i mig abans que el manga haguera estat acabat. Açò va provocar notables diferències en l'argument d'ambdós formats, especialment a partir de l'episodi 12 de la sèrie i el volum 7 de la historieta. L'anime ofereix un desenllaç completament diferent al del manga després de l'enfrontament de Lucy i Mariko, en el qual aquesta i Kurama moren,[18] i es deixa a la interpretació de l'espectador la supervivència de Lucy mitjançant un final obert.[19] En el manga, en canvi, Kurama i Lucy sobreviuen a aquesta trobada i, després de diversos successos en els restants volums, queda perfectament clara la mort de la diclonius, qui prega a Kōta que acabe amb ella per a evitar que seguisca matant a més gent.[20]

Al seu torn, diversos personatges secundaris són omesos en l'anime, com Nozomi o Anna Kakuzawa, entre uns altres. Així mateix, la caixa de música que reprodueix la melodia de «Lilium» és un element exclusiu de l'anime, així com la referència al poema Elfenlied com a origen del títol de l'obra només apareix en el manga.

En comparació del manga, l'anime presenta amb menor profunditat la informació sobre la mutació responsable de la raça dels diclonius i la motivació de les investigacions sobre ells, ometent escenes com la del professor Kakuzawa en la qual explica la condició de semi-diclonius de la seua família o les del seu pare en les quals narra els seus plans de substitució dels éssers humans pels diclonius com espècie dominant en el planeta.[21][22]

Com detall estètic, en l'anime totes les diclonius són representades amb el mateix color rosa de pèl, mentre que en el manga Lucy té el pèl rosa, Mariko, ros, i Nana, morat fosc.[23] D'altra banda, el nombre i longitud dels vectors de cada diclonius difereix entre ambdós formats, creixent fins i tot al llarg del manga en el cas de Lucy.[24]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lynn Okamoto. «2-7». A: Elfen Lied, Tankōbon 1. Shūeisha, 2002. 
  2. Lynn Okamoto. «12-16». A: Elfen Lied, Tankōbon 2. Shūeisha, 2002. 
  3. Lynn Okamoto. «23-27». A: Elfen Lied, Tankōbon 3. Shūeisha, 2003. 
  4. Lynn Okamoto. «46». A: Elfen Lied, Tankōbon 5. Shūeisha, 2003. 
  5. Lynn Okamoto. «19». A: Elfen Lied, Tankōbon 3. Shūeisha, 2003. ISBN 4-08-876406-4. 
  6. Lynn Okamoto. «29». A: Elfen Lied, Tankōbon 4. Shūeisha, 2003. ISBN 4-08-876446-3. 
  7. Lynn Okamoto. «40». A: Elfen Lied, Tankōbon 5. Shūeisha, 2003. ISBN 4-08-876477-3. 
  8. Lynn Okamoto. «52». A: Elfen Lied, Tankōbon 6. Shūeisha, 2003. ISBN 4-08-876513-3. 
  9. Lynn Okamoto. «53-57». A: Elfen Lied, Tankōbon 6. Shūeisha, 2003. ISBN 4-08-876513-3. 
  10. Lynn Okamoto. «66-71». A: Elfen Lied, Tankōbon 7. Shūeisha, 2004. ISBN 4-08-876579-6. 
  11. Lynn Okamoto. «74-75». A: Elfen Lied, Tankōbon 8. Shūeisha, 2004. ISBN 4-08-876638-5. 
  12. Lynn Okamoto. «76-78». A: Elfen Lied, Tankōbon 9. Shūeisha, 2004. ISBN 4-08-876696-2. 
  13. Lynn Okamoto. «83». A: Elfen Lied, Tankōbon 10. Shūeisha, 2005. ISBN 4-08-876764-0. 
  14. Lynn Okamoto. «86-87». A: Elfen Lied, Tankōbon 10. Shūeisha, 2005. 
  15. Lynn Okamoto. «89-91, 93-97». A: Elfen Lied, Tankōbon 11. Shūeisha, 2005. 
  16. Lynn Okamoto. «98-106». A: Elfen Lied, Tankōbon 12. Shūeisha, 2005. 
  17. Lynn Okamoto. «107». A: Elfen Lied, Tankōbon 12. Shūeisha, 2005. ISBN 4-08-876884-1. 
  18. Arms (2004). Elfen Lied. Episodi 13: 15’ 5”.
  19. Arms (2004). Elfen Lied. Episodi 13: 24’ 22”.
  20. Lynn Okamoto. «106». A: Elfen Lied, Tankōbon 12. Shūeisha, 2005. ISBN 4-08-876884-1. 
  21. Lynn Okamoto. «60». A: Elfen Lied, Tankōbon 6. Shūeisha, 2003. 
  22. Lynn Okamoto. «66». A: Elfen Lied, Tankōbon 7. Shūeisha, 2004. 
  23. Vegen-se les portades del primer, quart i sisè volum.
  24. Lynn Okamoto. «103». A: Elfen Lied, Tankōbon 12. Shūeisha, 2005. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elfen Lied