Eliahu Inbal
De Viquipèdia
 Fotografia d’Eliahu Inbal |
|
| Naixença: | 16 de febrer de 1936 Jerusalem (Palestina) |
|---|---|
| Nacionalitat: |  Israel |
| Orquestres | Simfònica de la Ràdio de Frankfurt |
Eliahu Inbal (Jerusalem, Palestina, 16 de febrer de 1936) és un director d’orquestra israelià.
Estudià al Conservatori de Jerusalem, en el de París amb Louis Fourestier i en l’Accademia Chigiana de Siena amb Sergiu Celibidache. El 1963 guanyà el Premi Guido Cantelli de La Scala de Milà.
Dos anys més tard, debutà amb l’orquestra d’aquest teatre i amb la Filharmònica de Londres. El 1969, dirigí la seva primera òpera, Don Carlo de Giuseppe Verdi, a Verona.
El 1974, fou nomenat director de l’orquestra simfònica de la Ràdio de Frankfurt i des de 1985 és director del Teatre La Fenice de Venècia.
Ha estrenat L’ensorrament de la casa Usher de Claude Debussy, i ha gravat obres de Txaikovski i altres autors amb l’Orquestra de l’Òpera de Montecarlo.
Discografia seleccionada [modifica]
- Béla Bartók; El castell de Barbablava amb Struckmann, Szendrenyi i la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
- Hector Berlioz: Simfonia fantàstica, amb la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
- Anton Bruckner: Simfonies 0 a 9, amb la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
- Gustav Mahler: Das lied von der Erde, amb Schreier, van Nes i la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
- Gustav Mahler: Simfonia núm. 2 (Resurrecció), amb Donath i Soffel i la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
- Giacomo Puccini: Missa de Glòria, amb Hollweg, Lövaas i la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
- Aleksandr Skriabin: Poema de l’extasi, amb la Simfònica de la Ràdio de Frankfurt
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdies Planeta, La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàg.. 218 (ISBN 84-08-02160-5)
