Elio Antonio de Nebrija

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua d'Antonio de Nebrija per Anselmo Nogués, a l'exterior de la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid.

Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 5 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia. Va destacar també pel suport a la impremta a la ciutat de Salamanca.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Nebrija va estudiar humanitats a Salamanca i estava fortament influït per la cultura clàssica. Va redactar una de les primeres gramàtiques d'una llengua romànica.[1] Va dividir l'oració en vuit parts, que serien el germen de les categories més populars. El seu estudi sobre el castellà servia, però, per aprendre millor el llatí per comparació, autèntica llengua de cultura per a ell. Va afirmar que l'espanyol venia d'un llatí corromput i que s'havia de restaurar la llengua original. Nebrija és l'autor de la coneguda frase: "siempre la lengua fue compañera del imperio" usada sovint posteriorment per justificar el colonialisme espanyol.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Introductiones latinae, 1481
  • Gramática castellana, 1492
  • Diccionario latino-español, 1492
  • Vocabulario español-latino 1495
  • Reglas de ortografía española, 1517

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elio Antonio de Nebrija
  1. L'exemplar personal de Nebrija, amb anotacions de puny i lletra de l'autor, es conserva a la biblioteca del Real Colegio de España de Bolonya, on Nebrija va estudiar
  2. «Presentación de la Gramática de Nebrija» (en castellà). Asociación cultural Antonio de Nebrija. [Consulta: 29 gener 2014].