Elio Di Rupo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elio Di Rupo
Elio Di Rupo

Actualment en el càrrec
Des del 6 de desembre de 2011
Precedit per Yves Leterme

15 de juliol de 1999 – 4 d'abril de 2000
Precedit per Robert Collignon
Succeït per Jean-Claude Van Cauwenberghe
6 d'octubre de 2005 – 20 de juliol de 2007
Precedit per Jean-Claude Van Cauwenberghe
Succeït per Rudy Demmote
Dades biogràfiques
Naixement 18 de juliol de 1951 (1951-07-18) (63 anys)
Belgium Morlanwelz (Hainaut, Valònia)
Nacionalitat Belga
Partit PS
Professió Polític
Primer pla

Elio Di Rupo (Morlanwelz, Hainaut, Valònia, 18 de juliol de 1951) és un polític socialista való, president del Partit Socialista való, burgmestre de Mons des de 2000 i ministre-president del Govern Való fins a 2007.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'emigrants italians, el 1952 es va quedar orfe de pare i la seva mare es va fer càrrec dels set germans. Malgrat el seu origen humil, va poder estudiar i es graduà en químiques i doctorà en ciències a la Universitat de Mons-Hainaut. També ha estat lecture member of staff de la Universitat de Leeds. Alhora, es consciencià políticament i aviat milità en el Valònia. També és un dels polítics de primera fila belgues que ha reconegut obertament la seva homosexualitat.[1]

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Elio Di Rupo

Va començar la seva carrera política com a agregat en el gabinet de Jean-Maurice Dehousse (1980-1981). El 1982 va ser elegit regidor de Mons i fou nomenat el 1986 regidor de Salut, Renovació Urbana i Afers Socials. A les eleccions legislatives belgues de 1987 fou escollit diputat pel districte de Mons-Borinage i a les de 1991 fou escollit senador.

De 1992 a 1994 fou ministre a la Comunitat Francesa de Bèlgica, que s'acredita amb el Ministeri d'Educació. Entre 1993 i 1994 també es farà càrrec de les competències del ministre d'Audiovisuals. El 1994, Elio Di Rupo esdevé membre del govern federal: viceprimer ministre i Ministre de Comunicacions i Empreses Públiques. Encara viceprimer ministre, va ser nomenat ministre d'Economia i Telecomunicacions. Després d'una remodelació del gabinet, va rebre més competències en comerç exterior de 1998 a 1999, fins i tot acompanyant el príncep Felip de Bèlgica en les seves missions comercials a l'estranger.

En 1996, després del trasbals provocat pel cas Dutroux, va ser acusat per un jove homosexual, Oliver Trusgnach, d'haver abusat sexualment d'ell quan era menor d'edat. El jutge el va exonerar totalment en demostrar-se que l'acusació era falsa.[2] A causa d'això, va parlar obertament sobre la seva homosexualitat.[3]

Després de les eleccions legislatives belgues de 1999, fou un dels negociadors del govern multicolor que es va formar. Alhora, fou escollit president del PS i vicepresident de la Internacional Socialista. El 2000 fou escollit burgmestre de Mons, capital de Hainaut, en obtenir el PS el 61,35 % dels vots. L'octubre de 2005 fou nomenat ministre-president de la Regió Valona després de la dimissió de Jean-Claude Van Cauwenberghe per un escàndol de corrupció, implicant a diversos membres del partit de Di Rupo. Di Rupo va continuar com a líder del partit, però, va haver de fer front a l'escàndol de l'ICDI de maig de 2006, que va esquitxar novament el seu partit.

Entre 2006 i 2007 Di Rupo intentà sense èxit netejar la imatge de corrupció del seu partit. Aquesta va ser probablement la causa de la pèrdua del primer lloc en la comunitat francesa a les eleccions legislatives belgues de 2007.[4] Di Rupo decidí llavors adoptar una postura més ferma contra la corrupció a Charleroi: pràcticament van prendre el control del Partit Socialista a la ciutat i va ordenar la dimissió tant de l'alcalde com dels regidors socialistes.[5]

Després que l'expresident del PS Guy Spitaels el va instar a triar entre la presidència del partit i la de la Regió Valona, Di Rupo va decidir organitzar eleccions internes per a president del partit el juliol de 2007 en lloc de l'octubre, i va anunciar que renunciaria al seu mandat com a ministre-president si era reelegit. L'11 de juliol de 2007 Di Rupo va ser reelegit president del Partit Socialista amb el 89,5% dels vots.[6]

Arran de les eleccions legislatives belgues de 2010, en les que el PS emergí com el partit való més votat, es van fer especulacions pel que fa a si Di Rupo podria ser el primer ministre en un nou govern. La RTBF es va plantejar la qüestió, però, sobre si la limitada fluïdesa de Di Rupo en neerlandès fóra un obstacle per a aconseguir el càrrec (mesos després de ser elegit primer ministre, gràcies a classes de neerlandés, ja domina l'idioma).[7]

Finalment, després d'any i mig sense un govern formal en Bèlgica, Elio Di Rupo presentà en octubre una proposició de govern al Rei Albert II entre diverses formacions tant francòfones com neerlandòfones i el 6 de desembre del 2011 Di Rupo és nomenat primer ministre fruit del nou acord per a formar el govern belga.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Chantal Samson & Livio Serafini, Elio Di Rupo : de la chrysalide au papillon, Éditions Luc Pire, Bruxelles, 1997 OCLC 53233672
  • Claude Demelenne, Pour un socialisme rebelle : suivi d'un entretien avec Elio Di Rupo, Vista, Bruxelles, 2002 OCLC 77346027
  • Elio Di Rupo, Le progrés partagé, Éditions Luc Pire, Bruxelles, 2003 (ISBN 2874153133)
  • Robert Falony & Xavier Mabille, Le Parti socialiste : un demi-siècle de bouleversements - De Max Buset à Elio Di Rupo, Éditions Luc Pire, Bruxelles, 2006 OCLC 66373709

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elio Di Rupo Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Yves Leterme
Primer ministre de Bèlgica
Bèlgica

des de 2011
Succeït per:
continua en el càrrec
Precedit per:
Robert Collignon
Ministre-president del Govern Való
Valònia

1999 - 2000
Succeït per:
Jean-Claude Van Cauwenberghe
Precedit per:
Jean-Claude Van Cauwenberghe
Ministre-president del Govern Való
Valònia

2005 - 2007
Succeït per:
Rudy Demotte