Elionor Desmier d'Olbreuse

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Elionor Desmier d'Olbreuse (en francès Éléonore Marie Desmier d'Olbreuse) va néixer al castell d'Olbreuse, al departament de Deux-Sèvres (França) el 13 de gener de1639 i va morir a la ciutat alemanya de Celle el 5 de febrer de 1722. Era senyora de Harburg, i després esdevingué comtessa de Wilhelmsburg. Era filla del senyor d'Olbreuse Alexandre Desmier (1608-1660) i de Jacquette Poussard de Vandré (1610-1648).

De família protestant, el 1661 Elionor va arribar a la Cort de París on es va convertir en dama d'honor de la duquessa de la Trémoille, Marie de La Tour d'Auvergne. Va ser durant aquesta època, quan ella passava l'hivern a La Haia a la casa del príncep de Tarente, que va conèixer Jordi Guillem, duc de Zell, amb qui acabaria casant-se.


Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 1676, es va casar amb Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg (1624-1705), fill del duc Jordi (1582-1641) i d'Anna Elionor de Hessen-Darmstadt (1601-1659). El casament es produí deu anys després d'haver nascut Sofia Dorotea (1666-1726), la seva única filla. De fet, la intenció de Jordi Guillem era la de mantenir amb Elionor una relació d'amistançada, però finalment va optar pel casament amb la voluntat d'afavorir l'estatus social d'Elionor i de la seva filla. Un casament que va causar un gran malestar en la família de Jordi Guillem, ja que es volia que el seu casament servís per a reagrupar els territoris de Lüneburg. Amb tot, el tema es resolgué casant la seva filla Sofia Dorotea amb el seu nebot, Jordi Lluís (1660-1727), que més tard es va convertir en el rei Jordi I de la Gran Bretanya.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mémoire. Le Mémoire de 1661, in Hugues Imbert (éd.), Mémoires de la Société des Antiquaires de l'Ouest, t.21, 1867.
  • Andreas Flick: „Der Celler Hof ist ganz verfranzt“. Hugenotten und französische Katholiken am Hof und beim Militär Herzog Georg Wilhelms von Braunschweig-Lüneburg. A: Hugenotten. 72. Jahrgang, Nr. 3, 2008, ISSN 0340-3718, S. 87–120
  • Charles Prosper Maurice Horric de Beaucaire: Une mésalliance dans la maison de Brunswick, 1665-1725, Éléonore Desmier d'Olbreuze, duchesse de Zell. H. Oudin, Paris 1884
  • Luise Marelle: Eleonore d'Olbreuse, Herzogin von Braunschweig-Lüneburg-Celle. Die Großmutter Europas. Hoffmann und Campe, Hamburg 1936.
  • Pierre-Henri Mitard: Éléonore Desmier d'Olbreuse. ‘La Grand’Mère de l'Europe‘ (1639–1722) A: Bulletin de la Société Historique et Scientifique des Deux-Sèvres. Deuxième série. Band 23, Nr. 1. Niort, 1990, ISSN 0751-5294, S. 35–38.
  • Johann Ferdinand Neigebaur: Eleonore d'Olbreuse, die Stammmutter der Königshäuser von England, Hannover und Preußen. 1856,
  • Dorothea Nolde: Eléonore Desmier d'Olbreuse (1639–1722) am Celler Hof als diplomatische, religiöse und kulturelle Mittlerin. A: Dorothea Nolde, Claudia Opitz (Hrsg.): Grenzüberschreitende Familienbeziehungen. Akteure und Medien des Kulturtransfers in der frühen Neuzeit. 1. Auflage. Böhlau, Köln [u. a.] 2008, ISBN 978-3-412-20100-5, S. 107–120 (Auszug)
  • Renate du Vinage: Ein vortreffliches Frauenzimmer. Das Schicksal von Eleonore d'Olbreuse, der letzten Herzogin von Braunschweig-Lüneburg-Celle. 2. Auflage. Otto Meissners, Berlin 2010, ISBN 3-87527-107-6.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor Desmier d'Olbreuse