Elionor de Castella i d'Anglaterra
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1191 Regne de Castella |
| Mort | 1244 (Gregorià) (52/53 anys) Monestir de Santa María de Las Huelgas |
| Sepultura | Monestir de Santa María de Las Huelgas |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 25 de gener |
| Altres | |
| Títol | Reina consort d'Aragó (1221–1229) Princesa |
| Família | Casal de Borgonya a Lleó i Casal de Barcelona |
| Cònjuge | Jaume el Conqueridor (1221–1229), repudi |
| Fills | Alfons d'Aragó i Castella |
| Pares | Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra |
| Germans | Enric I de Castella, Berenguera de Castella, Urraca de Castella, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Sanç de Castella, Sança de Castella, Ferran de Castella, Mafalda de Castella i Constança de Castella |
Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229). Elionor era filla d'Alfons VIII de Castella i la seva muller, Elionor d'Anglaterra,[1] i germana per tant dels reis de Castella Enric I i Berenguera I.
Es casà el 6 de juny de 1221 a Ágreda (actualment a la província de Sòria) amb Jaume I el Conqueridor, rei d'Aragó i comte de Barcelona, de qui fou la primera esposa. D'aquest matrimoni en nasqué Alfons d'Aragó i Castella (1222-1260), que fou nomenat hereu el 1228 però que morí prematurament el 1260.[2]
El 1229 el matrimoni fou anul·lat ja que Jaume I va repudiar Elionor per qüestió de consanguinitat i Elionor de Castella es retirà al monestir de Las Huelgas, Burgos, on morí el 1251.[1] El funeral va ser celebrat en la més completa intimitat, sols hi van assistir el seu fill Alfons i les monges del monestir.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor de Castella i d'Anglaterra |
- ↑ 1,0 1,1 Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 97. ISBN 978-84-15267-24-9.
- ↑ Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.