Elionor de Castella i de Manuel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escultura d'Elionor de Castella i de Manuel, del seu sepulcre a la catedral de Pamplona

Elionor de Castella i de Manuel (?, 1350 - Pamplona, 1415). Infanta de Castella, regna consort de Navarra, des de 1403, i filla d'Enric II de Castella i de Joana Manuel.

A la mort del seu pare va heretar un important senyoriu entre Roa i Sepúlveda, el que li va proporcionar un important poder. Va fracassar un pla per casar-se amb Ferran I de Portugal el 1371, i el 1373 va ser promesa al futur Carles III de Navarra. Es van casar el 27 de maig de 1375. Al febrer de 1388 es van separar, tornant a la cort castellana. Després de diverses negociacions perquè tornés en les quals Elionor referia que a Navarra patia maltractaments, Carles III va aconseguir l'entrega de la seva filla gran Joana, per ésser educada i jurada com a hereva.

Elionor va participar de forma activa a les intrigues a Castella quan el seu nebot Enric III de Castella era menor d'edat. Quan va arribar a la majoria d'edat, i ja que els enfrontaments eren més intensos, va ser tornada a Navarra al març de 1395. A partir d'aleshores la relació dels esposos va ser bona, sent coronada a Pamplona el 1403, participant en el govern en absència del seu espòs i col·laborant a l'entesa entre el regne de Navarra i la Corona de Castella.

Descendència[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes de Elionor de Castella, reina consort de Navarra

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elionor de Castella i de Manuel
  • DDAA. Gran Enciclopedia Larousse (en castellà). Barcelona: Planeta, 1990. ISBN 84-320-7370-9.