Elionor de Nàpols

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elionor de Nàpols

Elionor de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols 1450 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1493) fou una princesa de Nàpols que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 22 de juny de 1450 a la ciutat de Nàpols, capital del regne del mateix nom, sent la segona filla del rei Ferran I de Nàpols i Isabel de Chiaramonte. Fou néta per línia paterna d'Alfons el Magnànim i la seva amistançada Giraldona Carlino, i per línia materna de Tristà de Chiaromonte i Caterina de Tàrent.

Fou germana dels reis Alfons II i Frederic III de Nàpols, així com del cardenal Joan de Nàpols i de Beatriu d'Aragó, casada successivament amb Mateu I de Polònia i Ladislau II d'Hongria. Per part de pare fou germana de Joana de Nàpols, casada amb Ferran II de Nàpols.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 3 de juliol de 1473 a la ciutat de Ferrara amb amb Hèrcules I d'Este, duc de Mòdena i Ferrara. D'aquesta unió nasqueren:

Morí l'11 d'octubre de 1493 a la ciutat de Ferrara. Està enterrada al Monestir del Corpus Domini d'aquesta ciutat, al costat del seu fill Alfons I, l'esposa d'aquest Lucrècia Borja i dos nebots més.

Referències[modifica | modifica el codi]