Elisa Serna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaElisa Serna
Biografia
Naixement7 març 1943 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Collado Villalba (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciócantautora Modifica el valor a Wikidata
GènereCançó protesta Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 898659c0-faf7-4da2-a7bf-2e6b36961a40 Discogs: 2400716 Modifica el valor a Wikidata

Elisa Serna (Madrid, 7 de març de 1943 - Collado Villalba, Madrid, 4 de setembre de 2018) fou una cantautora espanyola, membre de l'avantguarda de la cançó social a l'Estat en la dècada de 1970.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Va iniciar la seva trajectòria artística integrant-se en el col·lectiu Canción del Pueblo, en el seu Madrid natal, al costat de cantautors com Hilario Camacho. El 1970, per mitjà de la seva amistat amb Las Madres del Cordero, es va incorporar al grup de teatre independent Tábano, en ocasió de les representacions de Castañuela 70 al teatre de la Comedia de Madrid.[4] Aquell mateix any es va instal·lar a París, on va rebre influències de la música folklòrica d'àmbits tan diferents com el Magrib, Turquia o l'Índia. El seu primer LP, Quejío, es va editar el 1972, amb producció de Paco Ibáñez, que l'havia sentit cantar al cafè parisenc de La Contrescarpe.[5]

De retorn a Espanya, el 1973, va ser detinguda per subversió i, a la sortida de la presó, es va trobar amb la prohibició d'oferir concerts i recitals. El seu primer àlbum no es va poder publicar al mercat espanyol fins dos anys després, sota el títol Este tiempo ha de acabar i les cançons "Esta gente qué querrá" i "Los reyes de la baraja" es van censurar.

Exponent fonamental, per tant, del que es va anomenar cançó protesta, ha treballat al costat de Lluís Llach, José Antonio Labordeta o Teresa Rebull[6] i va crear el projecte Afrodita, destinat a facilitar la producció discogràfica a les dones.[7]

Discografia[modifica]

  • Cuatro poemas de Miguel Hernández, Antonio Machado, Jesús L. Pacheco según Elisa Serna (1969). EP
  • La luciérnaga (1969). EP
  • No quiso ser (1970). Senzill
  • Quejío (1972)
  • Este tiempo ha de acabar (1974)
  • Brasa viva (1975)
  • ¡Choca la mano! (1977)
  • Regreso a la semilla (1978)
  • Alkimia (1992)

Referències[modifica]

  1. «Elisa Serna» (en castellà). Radio Alegria Libertaria, 01-06-2019. [Consulta: 29 juliol 2023].
  2. «Muere la cantautora Elisa Serna a los 75 años» (en castellà). Huffington Post, 04-09-2018. [Consulta: 29 juliol 2023].
  3. «Memoria músico-festiva de un jubilado toca-pelotas» (en espanyol). [Consulta: 23 febrer 2015].
  4. Trancón, Santiago. Castañuela 70. Esto era España, señores. Madrid, Prosopon Editores, 2006. ISBN 9788493430740. 
  5. Pop español. Ediciones Orbis S.A., 2000. Tomo 3, p. 200.
  6. Rebull, Teresa. Tot cantant. Barcelona: Columna Edicions, 1999. ISBN 84-8300-761-4. 
  7. Niño, Álex. «Las armas de la voz». El País. [Consulta: 23 febrer 2015].