Elisabet Bathory

Isabel Báthory
Isabel Báthory quan comptava amb 25 de vida.
Naixement	7 d'agost - 1560 Nyírbátor - Regne d'Hongria
Defunció	21 d'agost - 1614 (54 anys) Castell de Čachtice, Regne d'Hongria (actual - Trenčín - Eslovàquia)
Nacionalitat	Hongaresa
Ocupació	Aristòcrata
Conegut per	La comtessa assassina
Fills/es	Anna, Úrsula, Caterina, Pau
Pares	Jordi Báthory de Ecsed Anna Báthory de Somlyó

Isabel Báthory de Ecsed (Nyírbátor, Regne d'Hongria, 21 d'agost de 1614 - Castell de Čachtice, Regne d'Hongria, 7 d'agost, actual Trenčín, Eslovàquia,1560 7 d'agost de 1560) fou una aristòcrata hongaresa.

Nissaga

Pertanyia a una de les famílies més poderoses del seu país, doncs era neboda del rei Esteve Báthory I i casada amb el comte Francesc Nádasdy, que pertanyia a la més alta noblesa hongaresa, i que es feu famosa pel seus monstruosos crims i llur depravació.

Els crims

Tot començà el 1604, poc temps després de la mort del seu marit, quan Isabel vivia en el seu castell de Čachtice en companyia de vàries joves i havent un dia castigat a una d'elles amb tal violència que la sang de la dama saltà al seu rostre, observà que la part que li havia espurnat la sang s'havia tornat més blanca i més suau, pel qual es formà el projecte de prendre banys de sang humana amb l'esperança de rejovenir-se. A partir de llavors, féu degollar secreta i successivament més de 650 poblerenques d'aquell país.

Descoberts per fi i denunciats aquests delictes, segons el testimoni del comte palatí Jordi Thurzó (cosí i enemic de Isabel, anomenat investigador general pel Rei) quan la seva host arribà al castell el 30 de desembre de 1610 i sorprengué Isabel in fraganti, juntament amb els seus tres còmplices, un eunuc i dues velles, els quals després que li proporcionaven les víctimes, les abocaven a una profunda cova, on les degollaven i recollien la seva sang en galledes de fusta i encara fumejant la vessaven en el cos de la seva senyora.

El càstig

Les dues velles foren cremades vives; l'eunuc fou decapitat després d'haver-li tallat les mans, i Elisabet fou condemnada a presó perpetua en un calabós del Castell de Čachtice, en el que hi morí tres anys més tard.

A la cultura

El personatge ha passat a la cultura popular com una icona dels vampirs femenins i el sadisme. Se l'emparenta sovint amb Dràcula a obres de ficció i apareix a nombrosos relats, sigui com la seva parella, cosina, neboda o simplement membre del mateix grup sanguinari.

Ancestres

16. Esteve Báthory de Ecsed

8. Andreu Báthory de Ecsed

17. Bàrbara Buthkay

4. Andreu Báthory de Ecsed

18. Nicolau Drágfy de Béltek

9. Juliana Drágfy de Béltek

19. Eufemià Jakcs de Kusaly

2. Jordi Báthory de Ecsed

20. Joan Rozgonyi de Rozgony

10. Esteve Rozgonyi de Rozgony

21. Margarida Modrár

5. Caterina Rozgonyi de Rozgony

22. Nicolau Héderváry de Hédervár

11. Caterina Héderváry de Hédervár

23. Úrsula Henning

1. Isabel Báthory de Ecsed

24. Esteve Báthory de Somlyó

12. Nicolau Báthory de Somlyó

25. Dorotea Várday de Kisvárda

6. Esteve Báthory de Somlyó

26. Joan Bánffy de Losonc

13. Sofia Bánffy de Losonc

27. Margarida Malacz

3. Anna Báthory de Somlyó

28. Joan Telegdy de Kincstartó

14. Esteve Telegdy de Kincstartó

29. Isabel Báthory de Ecsed

7. Caterina Telegdy de Kincstartó

30. Jordi Bebek de Pelsőcz

15. Margarida Bebek de Pelsőcz

31. Francesca Héderváry de Hédervár

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet Bathory

• Tom núm. 7, pàg. 1169 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4507-3)