Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

La princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, emperadriu romanogermànica i comtessa de Barcelona

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou una princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Orígens familiars

Nascuda a la ciutat de Braunschweig, a l'Alemanya septrentional, el dia 28 d'agost de 1691, Elisabet Cristina era filla del duc Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen. La princesa era néta per via paterna del duc Antoni Ulric de Brunsvic-Wolfebüttel i de la princesa Elisabet Juliana de Holstein-Norburg.

Núpcies i descendents

Es casà a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona l'1 d'agost del 1708 amb Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg. El casament fou possible gràcies als interessos de la cunyada de Carles VI, la princesa Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg, esposa de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic. La parella tingué quatre fills:

• SAIR l'arxiduc Leopold d'Àustria, nat a Viena el 1716 i mort el mateix any a Viena.

• SM l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria, nada a Viena el 1717 i morta el 1780. Es casà amb l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic, duc de Lorena.

• SAIR l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria, nada a Viena el 1718 i morta a Brussel·les el 1744. Es casà amb el príncep Carles-Alexandre de Lorena.

• SAIR l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, nada a Viena el 1724 i morta el 1730.

Vida política

Arribada d'Elisabet Cristina de Brunswick a Mataró el 1708.

Retrat per Martin van Meytens

Escut de Elisabet Cristina

La família de Brunsvic era una de les famílies de la reialesa alemanya protestant més insígnies; en canvi, els Habsburg eren coneguts pel seu catolicisme a ultrança. El matrimoni d'Elisabet Cristina i Carles VI fou possible després de la conversió de la princesa de Brunsvic al catolicisme a la ciutat de Bamberg l'1 de maig de 1707.

L'any 1708, la princesa Elisabet Cristina s'instal·là a Barcelona amb la cort de Carles VI. La presència d'Elisabet Cristina reforçà l'aparent compromís de la casa d'Àustria en el terreny de joc creat arran de la Guerra de Successió espanyola.

A la mort de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic sense descendència masculina l'any 1711, Carles VI abandonà Barcelona deixant a la seva muller com a testimoni dels seus interessos a Espanya. En la seva tasca d'administració jugà un paper destacat Ramon de Vilana-Perles, secretari i confident de l'arxiduquessa. Malgrat aquest gest de compromís de Carles VI, aviat Elisabet Cristina abandonà Barcelona i partí de nou cap a Viena (març del 1713), tot fent promeses de garantir als catalans les seves institucions a nivell internacional.

A partir de 1713 la presència d'Elisabet Cristina decaigué en els afers polítics de l'Imperi. Ara bé, a la mort del seu espòs i davant dels problemes successoris en què caigué Àustria a partir de 1740, Elisabet Cristina desenvolupà una important activitat diplomàtica en favor de la seva filla Maria Teresa. En el marc de la Guerra de Successió austríaca, Elisabet Cristina tingué contactes diplomàtics amb el rei Frederic II de Prússia o amb la princesa Anna de Mecklenburg-Schwerin, gran duquessa-regent de Rússia durant la minoria del tsar Ivan VI de Rússia.

Malgrat tot, la gran fita d'Elisabet Cristina fou el suport obtingut dels hongaresos a la candidatura de la seva filla. La unitat imperial que aconseguí facilitaren les coses per Maria Teresa que amb el suport de la Gran Bretanya pogué resistir als atacs militars francesos i prussians.

Elisabet Cristina morí a Viena el dia 21 de desembre de 1750 a l'edat de 59 anys.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel