Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, emperadriu romanogermànica i comtessa de Barcelona

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou una princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nascuda a la ciutat de Braunschweig, a l'Alemanya septrentional, el dia 28 d'agost de 1691, Elisabet Cristina era filla del duc Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel[1] i de la princesa Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen. La princesa era néta per via paterna del duc Antoni Ulric de Brunsvic-Wolfebüttel i de la princesa Elisabet Juliana de Holstein-Norburg.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 23 d’abril de 1708, a Klosterneuburg (Àustria), es va produir l’enllaç matrimonial per poders entre Elisabet Cristina de Brunsvic i el monarca Carles III, present a Barcelona des del 1705. La nova reina es va dirigir a Catalunya per consumar el matrimoni i, des de Gènova, es va embarcar en direcció a Mataró. El 25 de juliol, Elisabet Cristina arribava a la platja de la ciutat enmig d’un ambient festiu. Els carrers estaven engalanats amb tapisseries de gran valor i a l’entrada del carrer de Sant Antoni es van aixecar uns arcs magnífics. Davant del portal de Barcelona es va preparar un jardí arbrat ple de flors i amb varietat d’aus, on hi havia una font que regalimava vi tot simbolitzant la fertilitat de la comarca. La reina es va allotjar en una de les millors cases de Mataró, la del cavaller Jaume Baró, emplaçada a la Riera. Després de sis jornades a la ciutat, Elisabet Cristina es va dirigir a Barcelona per casar-se amb Carles III.[2]

Es casà a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona l'1 d'agost del 1708 amb Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg. El casament fou possible gràcies als interessos de la cunyada de Carles VI, la princesa Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg, esposa de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic. La parella tingué quatre fills:

Vida política[modifica | modifica el codi]

Arribada d'Elisabet Cristina de Brunswick a Mataró el 1708.
Retrat per Martin van Meytens
Escut de Elisabet Cristina

manya protestant més insígnies; en canvi, els Habren coneguts pel seu catolicisme a ultrança. El atrimoni d'Elisabet Cristia i Carles VI fou possile després de la convesió de la princesa de caolicisme a la ciutat de amberg l'1 de 1707.L'Aiduc Carles anuncià el 8 d'agost de 1807[3] i el trasllat a Barcelona de la esposa, el seu futur atrimoni amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttl, filadel duc Lluís Rodolf de runsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Cristina Lluïsd'Oettine-Oettingen. Se celebraren les esposalles el 23 d'abril de 1708 a Klosterneu[3] i la reina recorregué els estats talians, reforçant la seva adhesió a la caa austriacist[4] arribant a Mataró el 25 de julil,[5] poc desprs de la victòria a la batalla d'Oudenaae, i installant-se al palau de Jaume e Baró.[6] Lst de 1708 la parella es casà a l'esgésia de Sana Maria del Mar de arcelona.[7] ris s'instal·laren al Palau Reial Noue Barcelona amb la cort.[8] La presèa d'lsabet Cristina reforçà l'aparent compromís d la casa d'Àustria en el terreny de jo creat arran de la Guerra de Successió espanola.

A la mort de'emperador Josep I, emperador romanogermnic sense descendència masculina l'y 1711, Carles VI abandonà Barcelona deixat a la seva muller com a testimoni dl seus interessos a Espanya. En la seva tascad'administració jugà un paper destact aon de Vilana-Perles, secretari i confident de l'arxiduquessa. Malgrat aquest get de cromís de Carles VI, aviat Elisaet Cristina abandonà Barcelona i prtí dnou cap a Vin (març del 1713), tot fet promeses de garantir als catalans les seves institucions a nivell internacional. patir de 1713 la resència d'Elisabet Cristina decaigué en els afers polítics de l'Imperi. Ara bé, a la mort del seu espòsvan des problemssuccessoris en què caigué Àustria a partir de 1740, doncs seguia en vigor la Pragmàtica Sanció 1713,qu establia laindivisibilitat del regne així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial,[9] i atès que no haven tingut dsendènca masculina, Elisabet Cristina desenvolupà una important activitat diplomàtica en favor de la seva fillaaria Teresatria. En el marc de la Guerra de Successió , Elisabet Cristina tingué contactes diplomàticamb el rei Frederic de Prússiamb la princesa Anna de Mecklenburg-Schwin, gran duquessa-regent de Rússia duant la minoria del tsara VI de Rússia.Malgrat ot, la gran fa d'Elisabet Cristina fou el suport obtingut dels hongaresos a la candidatura de la seva filla. La unitat imperial que aconselitaren les coses per Maria Teresa que amb el suport de la Gran Bretanya pogué resistir als atacs militars rancesos i prussians.

Elisabe Cristina morí a Viena el dia 21 de desembre de 1750 a l'edat de 59 anys. Cal destacar en el sepulcre d'Elisabet, a la cripta de l'església dels caputxins de Viena, hi ha un relleu que representa Barcelona vista des del mar, en record a la seva etada a la ciutat.

Refeències[modifica | modifica el codi]

  1. Crankshaw, Edward. Maria Theresa (en anglès). Longman publishers, 1969, p. 10-11. 
  2. «Elisabet Cristina de Brunsvic». Web (CCBYSA). Ruta1714. [Consulta: 5 juliol 2014].
  3. 3,0 3,1 León Sanz, 2007, p. 93.
  4. León Sanz, 2007, p. 97.
  5. León Sanz, 2007, p. 102.
  6. León Sanz, 2007, p. 101.
  7. León Sanz, 2007, p. 109.
  8. L'onze de setembre. Santiago Albertí, 1964, p. 55. 
  9. Holborn, Hajo. A History of Modern Germany: 1648–1840 (en anglès). Princeton University Press, 1982, p. 128. ISBN 691-00796-9. 

Bibligrafia[modifica | modifica el codi]

  • León Sanz, Virginia. «Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708)» (en castellà). Estudis, n.33, 2007.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel Modifica l'enllaç a Wikidata