Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, emperadriu romanogermànica i comtessa de Barcelona

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou una princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nascuda a la ciutat de Braunschweig, a l'Alemanya septrentional, el dia 28 d'agost de 1691, Elisabet Cristina era filla del duc Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel[1] i de la princesa Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen. La princesa era néta per via paterna del duc Antoni Ulric de Brunsvic-Wolfebüttel i de la princesa Elisabet Juliana de Holstein-Norburg.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona l'1 d'agost del 1708 amb Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, fill de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg. El casament fou possible gràcies als interessos de la cunyada de Carles VI, la princesa Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg, esposa de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic. La parella tingué quatre fills:

Vida política[modifica | modifica el codi]

Arribada d'Elisabet Cristina de Brunswick a Mataró el 1708.
Retrat per Martin van Meytens
Escut de Elisabet Cristina

La família de Brunsvic era una de les famílies de la reialesa alemanya protestant més insígnies; en canvi, els Habsburg eren coneguts pel seu catolicisme a ultrança. El matrimoni d'Elisabet Cristina i Carles VI fou possible després de la conversió de la princesa de Brunsvic al catolicisme a la ciutat de Bamberg l'1 de maig de 1707.

L'Arxiduc Carles anuncià el 18 d'agost de 1807[2] i el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa, el seu futur matrimoni amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, filla del duc Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen. Se celebraren les esposalles el 23 d'abril de 1708 a Klosterneuburg[2] i la reina recorregué els estats italians, reforçant la seva adhesió a la causa austriacista,[3] arribant a Mataró el 25 de juliol,[4] poc després de la victòria aliada a la batalla d'Oudenaarde, i instal·lant-se al palau de Jaume de Baró.[5] L'1 d'agost de 1708 la parella es casà a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.[6] Els reis s'instal·laren al Palau Reial Nou de Barcelona amb la cort.[7] La presència d'Elisabet Cristina reforçà l'aparent compromís de la casa d'Àustria en el terreny de joc creat arran de la Guerra de Successió espanyola.

A la mort de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic sense descendència masculina l'any 1711, Carles VI abandonà Barcelona deixant a la seva muller com a testimoni dels seus interessos a Espanya. En la seva tasca d'administració jugà un paper destacat Ramon de Vilana-Perles, secretari i confident de l'arxiduquessa. Malgrat aquest gest de compromís de Carles VI, aviat Elisabet Cristina abandonà Barcelona i partí de nou cap a Viena (març del 1713), tot fent promeses de garantir als catalans les seves institucions a nivell internacional.

A partir de 1713 la presència d'Elisabet Cristina decaigué en els afers polítics de l'Imperi. Ara bé, a la mort del seu espòs i davant dels problemes successoris en què caigué Àustria a partir de 1740, doncs seguia en vigor la Pragmàtica Sanció del 1713, que establia la indivisibilitat del regne així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial,[8] i atès que no havien tingut descendència masculina, Elisabet Cristina desenvolupà una important activitat diplomàtica en favor de la seva filla Maria Teresa I d'Àustria. En el marc de la Guerra de Successió austríaca, Elisabet Cristina tingué contactes diplomàtics amb el rei Frederic II de Prússia o amb la princesa Anna de Mecklenburg-Schwerin, gran duquessa-regent de Rússia durant la minoria del tsar Ivan VI de Rússia.

Malgrat tot, la gran fita d'Elisabet Cristina fou el suport obtingut dels hongaresos a la candidatura de la seva filla. La unitat imperial que aconseguí facilitaren les coses per Maria Teresa que amb el suport de la Gran Bretanya pogué resistir als atacs militars francesos i prussians.

Elisabet Cristina morí a Viena el dia 21 de desembre de 1750 a l'edat de 59 anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Crankshaw, Edward. Maria Theresa (en anglès). Longman publishers, 1969, p. 10-11. 
  2. 2,0 2,1 León Sanz 2007, p. 93.
  3. León Sanz 2007, p. 97.
  4. León Sanz 2007, p. 102.
  5. León Sanz 2007, p. 101.
  6. León Sanz 2007, p. 109.
  7. L'onze de setembre. Santiago Albertí, 1964, p. 55. 
  8. Holborn, Hajo. A History of Modern Germany: 1648–1840 (en anglès). Princeton University Press, 1982, p. 128. ISBN 691-00796-9. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • León Sanz, Virginia. «Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708)» (en castellà). Estudis, n.33, 2007.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel