Elisabet d'Hongria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la princesa d'Hongria. Si cerqueu la regent d'Hongria, vegeu Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria) .
santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia

Pintura de Gherardo Starnina, s. XIV
princesa i vídua
Nom secular Erzsébet
Naixement 1207
Sárospatak (Regne d'Hongria)
Defunció 17 de novembre de 1231
Marburg (Alemanya)
Enterrament S. Elisabet (Marburg); crani al convent de S. Elisabet (Viena)
Commemoració en Església Catòlica Romana, anglicanisme, luteranisme
Canonització 27 de maig de 1235, Perusa per Gregori IX
Lloc de pelegrinatge Marburg, Wartburg
Festivitat 17 de novembre (19 de novembre a Hongria i abans de 1969)
Fets destacables Litografia del s. XIX a partir d'una pintura de Hans Holbein el Vell, s. XVI
Orde Tercer Orde Franciscà (al final de la seva vida)
Iconografia Com a reina, amb corona; portant roses a la falda del vestit, o una cistella de pa; amb pobres, fent caritat
Patronatge Infermers, societats benèfiques, forners; orde franciscà secular; ciutat de Marburg

Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia (Sárospatak, Regne d'Hongria, 1207 - Marburg, Hessen, 17 de novembre de 1231) va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; vídua, va entrar al Tercer Orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat al luteranisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Castell de Wartburg (Eisenach), seu de la cort de Turíngia i residència de S. Elisabet
Sala d'Elisabet, al castell de Wartburg; els mosaics, amb la vida de la santa, són del s. XX
Escultura d'A. Winkler, 1899 (Salzburg, Andräkirche)

Filla d'Andreu II d'Hongria “el de Jerusalem” i de Gertrudis de Merània, va ser promesa en 1211 a Hermann, primogènit del langrave de Turíngia, per a assegurar l'aliança de les dues dinasties en la lluita contra l'emperador Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic. Va ser enviada a Wartburg, seu de la cort de Turíngia, on va ser educada per la seva futura sogra Sofia de Baviera.

El 1213 va morir el seu promès i el 1221 va unir-se en matrimoni al seu germà petit Lluís IV, anomenat el Sant, que havia heretat els dominis del seu pare en 1217. En naixeren tres fills: Hermann II di Turíngia, Sofia (després muller d'Enric II de Brabant) i Gertrudis, després abadessa d'Altenberg. El matrimoni va ser feliç; en 1223, els franciscans arribaren a Turíngia i Elisabet va donar-los suport i va començar a viure en el seu esperit de pobresa i caritat. Lluís, també molt devot, va ajudar la seva muller, considerant les obres de caritat que feia com un mitjà per a guanyar la vida eterna.[1] En 1226, mentre Lluís era a la Dieta Imperial de Cremona, Elisabet va ésser regent i va multiplicar les seves obres de caritat. Al costat del Castell de Wartburg, seu de la cort, va construir un hospital amb 28 llits i visitava diàriament els malalts.

L'11 de setembre del 1227 Lluís IV morí a Òtranto, mentre esperava per embarcar-se amb Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic cap a Terra Santa, on es desenvolupava la Tercera Croada. El seu germà Enric va assumir la regència durant la minoria de Hermann II. La vídua va abandonar la cort i va marxar a Marburg (Hessen). Elisabet es va posar sota la direcció espiritual del teòleg Conrad de Marburg; va fer vots solemnes similars als d'una monja: celibat i obediència al seu confessor. El celibat va contrariar la seva família, que volia casar-la i fer una nova aliança amb altra família. Finalment, va ingressar al Tercer Orde Franciscà i es va retirar a l'hospital que havia fet aixecar amb els diners de la seva pensió el 1228 a Marburg, on va dedicar-se a tenir cura dels malalts fins a la seva mort en 1231, per malaltia o a causa de les penitències que feia. Va ser enterrada a l'església de l'hospital.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Poc després de la seva mort, van començar a circular notícies de miracles esdevinguda a la seva tomba, que va causar la seva ràpida canonització el 27 de maig de 1235 a Perusa per Gregori IX.

El seu cos va ser instal·lat llavors a un reliquiari daurat a l'església de Marburg. Quan la ciutat fou seu de l'Orde Teutònic, l'orde la va triar com a segona patrona, fins que es va dissoldre en 1803. L'església va ser un centre de pelegrinatge important a l'Alemanya dels segles XIV i XV. A mitjan segle XV la seva popularitat va començar a decaure. Al segle XVI, però, un dels seus descendents, Felip I el Magnànim, landgravi de Hesse i destacat protestant que va donar suport a Martí Luter, va dispersar les relíquies de la santa, posant fi als pelegrinatges. El crani de la santa i algunes restes són avui al Convent de Santa Elisabet de Viena, i altres són encara a Marburg a l'Elisabethkirche.

La festivitat litúrgica és el 17 de novembre; fins al 1969 havia estat el 19 de novembre, dia que continua essent celebrat a Hongria.

En alguns llocs és patrona dels forners i el personal dels hospitals. Segons una llegenda, havia transformat en roses els pans que portava, d'amagat, per als pobres. Amb Sant Lluís de França és la patrona del Tercer Orde Regular de Sant Francesc i de l'Orde Franciscà Secular.

Obres artístiques[modifica | modifica el codi]

Richard Wagner situa l'acció de Tannhäuser (1850) al castell de Wartburg. La protagonista femenina, Elisabeth, filla del margrave de Turíngia, personatge de gran espiritualitat, es basa, sense voler ésser-ne una representació, en la figura de Santa Elisabet de Turíngia.

Franz Liszt va escriure el llibret i la música de l'oratori Die Legende von der heiligen Elisabeth (La llegenda de Santa Elisabet), estrenat a Pest en 1865 i representat en Wartburg en 1867.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Lluís també és venerat com a sant a Turíngia , encara que no ha estat canonitzat oficialment.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet d'Hongria