Elisabet d'Urgell i d'Aragó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Elisabet d'Urgell)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Armes d'Isabel d'Aragó, duquessa de Coïmbra i comtessa d'Urgell

Isabel o Elisabet d'Urgell (Balaguer, 1409 - Coïmbra, en data posterior a 1470), fou una noble de la casa reial catalana. Fou duquessa consort de Coïmbra des del 1428, i regent consort de Portugal des del 1439 fins a la seva mort.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Isabel era la filla primogènita del comte Jaume d'Urgell el Dissortat (fill aquest del comte d'Urgell Pere II i de Margarida de Montferrat) i de la seva esposa Isabel d'Aragó. Per línia materna era néta de Pere III el Cerimoniós, i neboda dels reis d'Aragó Joan I el caçador i de Martí l'Humà. També, al ser la filla primogènita (el seu únic germà mascle, Felip, va morir jove) havia de ser l'hereva del comtat d'Urgell. El comtat, però, va ser eliminat per Ferran d'Antequera al ser proclamat rei d'Aragó.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Amb el pare empresonat a conseqüència del Compromís de Casp i la derrota militar posterior dels Urgell, Isabel es quedà orfe de mare en morir aquesta el 1424 a Alcolea de Cinca. Quatre anys més tard, el 13 de setembre de 1429, contragué matrimoni amb Pere d'Avís (1392-1449), duc de Coïmbra i infant de Portugal, fruit d'un acord entre el rei Alfons el Magnànim i el mateix Pere.

Entre altres pretendents, se sap que Alfons el Magnànim rebé a València l'any 1426 una ambaixada en nom del duc de Borgonya Felip el Bo, on hi havia el pintor Jan van Eyck, per negociar el matrimoni entre el mateix Felip el Bo i Elisabet d'Urgell. Les negociacions no reeixiren i finalment el duc de Borgonya contragué matrimoni el 1430 amb la Infanta Isabel d'Avís, germana de Pere i cunyada d'Elisabet d'Urgell.

Amb el seu matrimoni Elisabet entrà a formar part de la cort portuguesa dels Avís. L'infant Pere era el quart fill del rei de Portugal João I d'Avís i de Felipa de Lancaster, princesa d'Anglaterra. Era, doncs, germà del rei Duarte I o Eduard I de Portugal, que morí el 1438 deixant el fill Alfons amb només sis anys.


La regència de Portugal durant la minoria d'edat del futur rei Alfons V recaigué en mans de Pere de Coïmbra, tot i les pretensions de la reina mare, Elionor de Trastàmara, de retenir el poder. La impopularitat de la reina mare provocà que les Corts portugueses de 1439 designessin regent a Pere de Coïmbra i ella s'hagué d'exiliar a Castella. Segons la majoria de fonts, Elisabet d'Urgell morí el 1443, en plena regència del seu marit, amb qui havien tingut sis fills. En canvi, d'altres fonts afirmen que morí en una data posterior a 1470.

Per llur condició de membre de la casa de Barcelona, el 1463 les institucions catalanes nomenaren el seu fill primogènit, Pere de Coïmbra i d’Urgell, i conestable de Portugal, rei de Catalunya, Aragó i València, durant la Guerra Civil Catalana (1466-1468).

Segons alguns historiadors, és en aquesta època que Joan Colom i Bertran, de la família dels Colom mercaders, polítics i banquers de Barcelona, exercint d'ambaixador i correu de la Generalitat a la Cort portuguesa, conegué a una altra filla, Felipa de Coïmbra o Felipa d'Avís, amb qui acabarien contraient matrimoni.

Segons aquests historiadors Joan Colom i Felipa d'Avís són els personatges reals que s'amaguen darrere el matrimoni entre Cristòfor Colom i Felipa de Moniz. En canvi, d'altres historiadors mantenen que Felipa fou soltera, i que visqué recollida sense professar al Convent d'Odivelas. En qualsevol cas, és clar que només formant part de la reialesa catalana, Cristòfor Colom podria haver negociat amb el rei Ferran II d'Aragó, dit el Catòlic els privilegis reials, econòmics i militars que tindrà al Nou Món.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El matrimoni entre Elisabet d'Urgell i Pere de Coïmbra fou segons les fonts un autèntic matrimoni d'amor, i en nasqueren set fills: