Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)
| Elisabet d'Àustria | ||
| Elisabet de Baviera, emperadriu d'Àustria-Hongria, per Franz Xaver Winterhalter | ||
|
|
||
|---|---|---|
| Regne 24 d'abril de 1854 10 de setembre de 1898 |
||
| Precedit per | Maria Anna de Savoia | |
| Succeït per | Zita de Borbó-Parma | |
|
|
||
| Regne 1867 – 1898 |
||
| Succeït per | Zita de Borbó-Parma | |
| Coronació | 8 de juny de 1867 | |
|
|
||
| Regne 24 d'abril de 1854 – 12 d'octubre de 1866 |
||
| Precedit per | Maria Anna de Savoia | |
| Succeït per | --- | |
|
|
||
| Títols | Reina Consort de Bohèmia, Croàcia, Eslavònia, Dalmàcia, Galítsia, Lodomeria i Iliria | |
| Batejat | Elisabeth Amalie Eugenie | |
| Naixement | 24 de desembre de 1837 | |
| Defunció | 10 de setembre de 1898 (als 60 anys) | |
| Consort | Francesc Josep I | |
| Descendència |
|
|
| Dinastia | ||
| Pare | Maximilià de Baviera | |
| Mare | Lluïsa de Baviera | |
Elisabet de Baviera, emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria (Possenhofen 1837 - Ginebra 1898), més coneguda com Sissi, va ser pel seu naixement duquessa a Baviera amb el grau d'Altesa reial i es convertí, pel seu matrimoni amb Francesc Josep I d'Àustria en emperadriu d'Àustria-Hongria des de 1854 fins a 1898 i reina d'Hongria, entre d'altres.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Orígens familiars[modifica]
Nascuda el 24 de desembre de 1837 al Castell de Possenhofen a vores del llac Starnberg a l'estat alemany de Baviera, llavors país independent. Filla del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera, que conformaven una branca secundària de la casa reial bavaresa. Malgrat tot, Elisabet era néta del rei Maximilià I Josep de Baviera a través de la seva mare i alhora era neboda dels reis Frederic Guillem IV de Prússia i Joan I de Saxònia i de l'emperador Francesc I d'Àustria.
Núpcies i descendents[modifica]
El 1854 es va casar, amb 17 anys, amb l'emperador d'Àustria, Francesc Josep, i així es convertí en emperadriu d'Àustria i, des de 1867, en reina d'Hongria. La parella tingué quatre fills:
- SAI l'arxiduquessa Gisela d'Àustria nascuda el 1855 a Viena i morta el 1932 a Munic. Es casà amb el príncep Leopold de Baviera.
- SAI l'arxiduc Rodolf d'Àustria nascut el 1857 a Viena i mort per suïcidi el 1889 a Mayerling. Es casà amb la princesa Estefania de Bèlgica.
- SAI l'arxiduquessa Maria Valèria d'Àustria, nascuda el 1860 a Budapest i morta el 1924 al castell de Wallsee a Àustria. Es casà amb l'arxiduc Francesc Salvador d'Àustria-Toscana.
La vida a la cort imperial[modifica]
Dotada de gran bellesa, es va caracteritzar per ser una persona rebel, culta i avançada per a la seua època: fumava, parlava diversos idiomes, tenia cura de la seua figura, va viatjar per nombrosos països i detestava el protocol de la cort imperial vienesa. Alhora fou una persona marcada per una inestabilitat emocional i psicològica que li dificultava portar la vida normal d'una emperadriu d'Àustria.
La fatalitat marcà fortament la seva vida: la mort de la seva primera filla, l'afussellament del seu cunyat, l'emperador Maximilià I de Mèxic i el suïcidi del seu fill, l'arxiduc Rodolf d'Àustria.
L'emperadriu va morir el 1898 a Ginebra, assassinada per l'anarquista italià Luigi Lucheni.
Elisabet de Baviera al cinema[modifica]
Personatge històric que ha passat al cinema a través de pel·lícules austroalemanyes dels anys 50 com Sissi, Sissi Emperadriu i El destí de Sissi, totes protagonitzades per l'actriu vienesa Romy Schneider. L'escriptora espanyola Ángeles Caso ha escrit diversos llibres sobre l'emperadriu desmitificant la imatge que en va donar el cine. Posteriorment, la pròpia Romy Schneider participà en el film Lluís II de Baviera dirigit pel cèlebre director italià Luchino Visconti, en què donà vida a la pròpia Elisabet de Baviera de bell nou.
Al 1992 s'estrenà a Viena un musical basat en la seva vida, sent el musical en alemany de més èxit.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria) |