Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elisabet d'Àustria
Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)
Elisabet de Baviera, emperadriu d'Àustria-Hongria, per Franz Xaver Winterhalter

Regne
24 d'abril de 1854 10 de setembre de 1898
Precedit per Maria Anna de Savoia
Succeït per Zita de Borbó-Parma

Regne
1867 – 1898
Succeït per Zita de Borbó-Parma
Coronació 8 de juny de 1867

Regne
24 d'abril de 1854 – 12 d'octubre de 1866
Precedit per Maria Anna de Savoia
Succeït per ---

Títols Reina Consort de Bohèmia, Croàcia, Eslavònia, Dalmàcia, Galítsia, Lodomeria i Iliria
Batejat Elisabeth Amalie Eugenie
Naixement 24 de desembre de 1837
Baviera Possenhofen, Baviera
Defunció 10 de setembre de 1898 (als 60 anys)
Suïssa Ginebra, Suïssa
Consort Francesc Josep I
Descendència
Dinastia Casa de Lorena Lorena
Wittelsbach Wittelsbach
Pare Maximilià de Baviera
Mare Lluïsa de Baviera


Elisabet de Baviera, emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria (Possenhofen 1837 - Ginebra 1898), més coneguda com Sissi, va ser pel seu naixement duquessa a Baviera amb el grau d'Altesa reial i es convertí, pel seu matrimoni amb Francesc Josep I d'Àustria en emperadriu d'Àustria-Hongria des de 1854 fins a 1898 i reina d'Hongria, entre d'altres.

Taula de continguts

Biografia[modifica]

Orígens familiars[modifica]

Nascuda el 24 de desembre de 1837 al Castell de Possenhofen a vores del llac Starnberg a l'estat alemany de Baviera, llavors país independent. Filla del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera, que conformaven una branca secundària de la casa reial bavaresa. Malgrat tot, Elisabet era néta del rei Maximilià I Josep de Baviera a través de la seva mare i alhora era neboda dels reis Frederic Guillem IV de Prússia i Joan I de Saxònia i de l'emperador Francesc I d'Àustria.

Núpcies i descendents[modifica]

El 1854 es va casar, amb 17 anys, amb l'emperador d'Àustria, Francesc Josep, i així es convertí en emperadriu d'Àustria i, des de 1867, en reina d'Hongria. La parella tingué quatre fills:

  • SAI l'arxiduquessa Sofia d'Àustria, nascuda el 1854 a Viena i morta el 1856.

La vida a la cort imperial[modifica]

L'Emperadriu amb el seu gos Shadow, el 1869

Dotada de gran bellesa, es va caracteritzar per ser una persona rebel, culta i avançada per a la seua època: fumava, parlava diversos idiomes, tenia cura de la seua figura, va viatjar per nombrosos països i detestava el protocol de la cort imperial vienesa. Alhora fou una persona marcada per una inestabilitat emocional i psicològica que li dificultava portar la vida normal d'una emperadriu d'Àustria.

La fatalitat marcà fortament la seva vida: la mort de la seva primera filla, l'afussellament del seu cunyat, l'emperador Maximilià I de Mèxic i el suïcidi del seu fill, l'arxiduc Rodolf d'Àustria.

L'emperadriu va morir el 1898 a Ginebra, assassinada per l'anarquista italià Luigi Lucheni.

Elisabet de Baviera al cinema[modifica]

Personatge històric que ha passat al cinema a través de pel·lícules austroalemanyes dels anys 50 com Sissi, Sissi Emperadriu i El destí de Sissi, totes protagonitzades per l'actriu vienesa Romy Schneider. L'escriptora espanyola Ángeles Caso ha escrit diversos llibres sobre l'emperadriu desmitificant la imatge que en va donar el cine. Posteriorment, la pròpia Romy Schneider participà en el film Lluís II de Baviera dirigit pel cèlebre director italià Luchino Visconti, en què donà vida a la pròpia Elisabet de Baviera de bell nou.

Al 1992 s'estrenà a Viena un musical basat en la seva vida, sent el musical en alemany de més èxit.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)