Elisabeth Eidenbenz
| Elisabeth Eidenbenz | |
|---|---|
 Aquest article necessita ser il·lustrat amb una fotografia de la persona en qüestió. Si en coneixeu o en teniu una de llicència lliure la podeu carregar a Commons per tal d'enllaçar-la aquí. |
|
| Naixement | 12 de juny de 1913 Wila,  Suïssa |
| Defunció | 23 de maig de 2011 (als 97 anys) Zuric, Suïssa |
| Conegut per | Fundadora de la Maternitat d'Elna Ajuda humanitària durant la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial |
Elisabeth Eidenbenz (Wila, Zuric, Suïssa, 12 de juny de 1913 - Zuric, Suïssa, 23 de maig del 2011)[1][2] fou una filantropa suïssa que creà la Maternitat d'Elna.[3]
Després d'acabar els estudis de magisteri, el 1937 va viatjar a Burjassot (València), a on el Servei Civil Internacional havía instal.lat la ONG "Ayuda Suiza a los Niños de España". També va estar a Madrid, sempre com voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la guerra civil espanyola, a mes de la seva evacuació a árees de Catalunya i València. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts d'ells van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. A causa d'això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre el fill o, encara pitjor, a morir ella en el part. Per aquest motiu Elizabeth va decidir de convertir un palauet abandonat a Elna, prop dels camps de refugiats de les platges del Rosselló (Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès, Ribesaltes, etc.), en una llar de maternitat.
Inicialment la institució es va mantenir gràcies a donacions voluntàries que arribaven d'Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i altres països europeus. Principalment eren dones jueves que fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a associar-se amb la Creu Roja i acatar-ne la política sobre neutralitat, la qual cosa li impedia d'acollir refugiats polítics, sobretot jueus. Per resoldre aquest entrebanc, Elisabeth Eidenbenz decidí de falsejar la identitat de moltes dones amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt hostigats per la Gestapo, fins al punt que en una ocasió ella mateixa fou detinguda. Van salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 de jueus procedents d'Europa.
Acabada la Segona Guerra Mundial, treballà durant deu anys ajudant els que s'havien quedat sense casa a Viena. A partir del 1956 es dedicà a la reinserció laboral femenina, tornà a exercir de mestra i ensenyà a llegir a moltes dones analfabetes, filles, en la majoria de casos, de famílies desestructurades. Els darrers anys de la seva vida vivia retirada a Rekawinkel, a 30 km de Viena.
La historiadora Assumpta Montellà i Carlos va recuperar la història a La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats, amb el testimoni, entre altres, de la mateixa Eidenbenz (Badalona: Ara Llibres, 2005), en el qual compara la seva acció amb la d'Oskar Schindler. El 2006 la Generalitat de Catalunya concedí a Elisabeth Eidenbenz la Creu de Sant Jordi.
[modifica] Referències
- ↑ «Mor Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna». Diari Ara. [Consulta: 23-05-2011].
- ↑ «Elisabeth Eidenbenz n'est plus» (en francès). L'Indépendant (24 de maig del 2011).
- ↑ Llavina, Jordi. «La llevadora de l'exili». Sàpiens [Barcelona], núm. 100 (febrer 2011), p. 84. ISSN 1695-2014.
[modifica] Enllaços externs
- El llegat de la maternitat d'Elna, programa de TV3 (2008)
