Elisenda de Montcada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tomba d'Elisenda de Montcada, al monestir de Pedralbes

Elisenda de Montcada i de Pinós (c. 1292 - Barcelona, 19 de juliol de 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.[1]

Antecedents familiars[modifica | modifica el codi]

Detall de la tomba d'Elisenda de Montcada.

Pertanyia al llinatge dels Montcada i era filla de Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca, senescal reial i baró d'Aitona, i la seva segona muller Elisenda de Pinós.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1322 va esdevenir la quarta i darrera muller del Rei Jaume el Just, trenta anys més gran que ella, que havia enviudat de Maria de Xipre qui havia traspassat el 1319.

El casament amb Elisenda convenia aleshores a les relacions del comte-rei amb la branca menor del poderós clan dels Montcada.

El 1326, Elisenda va fundar i dotar el monestir de monges clarisses de Pedralbes. Un any després va quedar vídua i es va retirar 37 anys en un palau immediat al monestir de Pedralbes. Tot i no ser mai monja l'acte de la fundació la dotà d'amplis poders sobre el funcionament intern del monestir, promocionant les arts, com per exemple amb les pintures de la cel·la de Sant Miquel, encarregades per l'abadessa Francesca Saportella, neboda d'Elisenda. Tot i el seu internament al monestir participava d'alguns esdeveniments oficials, com el trasllat de les restes de santa Eulàlia a la catedral de Barcelona, on va acompanyar a Maria de Navarra, esposa de Pere el Cerimoniós i Constança, esposa de Jaume III de Mallorca. Va dictar testament l'11 d'abril de 1364 i va morir el 19 de juliol del mateix any.[3]

A la seva mort, tal com va establir, fou derruït el palau annex al monestir i fou sepultada entre l'església de Santa Maria de Pedralbes i el pati del claustre del monestir. La tomba és una magnífica obra del gòtic català, mostrant pel costat de l'església Elisenda vestida de reina i pel costat del claustre com una penitent.[4] Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Albertí i Casas, 2007, p. 87-93.
  2. Castellano Tresserra, 1998, p. 29.
  3. Sanjust i Latorre, 2009, p. 25.
  4. Albertí i Casas, 2007, p. 93.
  5. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisenda de Montcada Modifica l'enllaç a Wikidata