Elisenda de Montcada
Elisenda de Montcada i de Pinós (c. 1292 - Barcelona, 1364) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1322-1327), ja que fou la quarta i darrera muller de Jaume II el Just.[1]
Taula de continguts |
Antecedents familiars [modifica]
.jpg)
Pertanyia al llinatge dels Montcada i era filla de Pere II Ramon de Montcada i d'Abarca, senescal reial i baró d'Aitona, i la seva segona muller Elisenda de Pinós.[2]
Biografia [modifica]
El 1322 va esdevenir la quarta i darrera muller del Rei Jaume el Just, trenta anys més gran que ella, que havia enviudat de Maria de Xipre qui havia traspassat el 1319.
El casament amb Elisenda convenia aleshores a les relacions del comte-rei amb la branca menor del poderós clan dels Montcada.
El 1326, Elisenda va fundar i dotar el monestir de monges clarisses de Pedralbes. Un any després va quedar vídua i es va retirar 37 anys en un palau immediat al monestir de Pedralbes. Tot i no ser mai monja l'acte de la fundació la dotà d'amplis poders sobre el funcionament intern del monestir. A la seva mort, tal i com va establir, fou derruït el palau annex al monestir i fou sepultada entre l'església de Santa Maria de Pedralbes i el pati del claustre del monestir. La tomba és una magnífica obra del gòtic català, mostrant pel costat de l'església Elisenda vestida de reina i pel costat del claustre com una penitent.[1]
-
Escut d'Elisenda de Montcada
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisenda de Montcada |
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 87-93.
- ↑ Castellano Tresserra, Anna. Pedralbes a l'Edat mitjana: història d'un monestir femení. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 29. ISBN 8478269983.
Bibliografia [modifica]
- Albertí i Casas, Elisenda. Dames, Reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007. ISBN 84-7246-085-0.
