Elna
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la comarca del Rosselló | |||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals Perpinyà Elna |
||
| Gentilici | Elnès o il·liberrenc, elnesa o il·liberrenca |
||
| Superfície | 21,29 km² | ||
| Altitud | 23 msnm (màx.:65 mín.:0) |
||
| Població (2009[1]) • Densitat |
7.674 hab. 360,45 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 36′ 04″ N, 02° 58′ 19″ E / 42.60111,2.97194Coord.: 42° 36′ 04″ N, 02° 58′ 19″ E / 42.60111,2.97194 | ||
| Dirigents: • Batlle: |
Nicolas Garcia (PCF) |
||
| Codi postal | 66065 |
||
| Codi INSEE | 66065 |
||
| Agermanament | Castelló d'Empúries (Alt Empordà) | ||
| Web | |||
Elna (['elnə] o ['jelnə] quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és un municipi català de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Oficialment és una comuna francesa del departament dels Pirineus Orientals.
El seu origen remunta a la vila ibera anomenada Illiberi o Iliberi al país dels sordons o sardons a la vora del riu del mateix nom (avui el Tec), al sud del riu Ruscino que tenia al costat una ciutat dita Ruscino. Fou la primera ciutat que va caure en mans d'Anníbal després de travessar els Pirineus. Al segle III va rebre el nom de Castrum Helenae en honor de la mare de l'emperador Constantí I, l'emperadriu Helena. D'Helena va passar a Helna i Elna. Constanç hi va ser assassinat per Magnenci.
Té el títol de ciutat des de l'edat mitjana, perquè és seu episcopal, encara que amb el pas del temps la seva evolució urbanística i demogràfica no ha seguit les ciutats contemporànies, i Elna ha romàs bastant reduïda, tant en extensió com en població.
Va ser seu del Bisbat d'Elna entre el segle VI i el 1602, quan el bisbe va traslladar definitivament la seva residència a Perpinyà. Tot i això, el bisbat encara és dit bisbat d'Elna i Perpinyà.
En anys recents, el nom d'Elna s'ha associat amb la maternitat que hi va haver durant els anys després de la Guerra civil espanyola i que va permetre de salvar la vida de molts fills de dones del sud de l'Albera dels camps de refugiats propers. De la maternitat d'Elna també se'n deia la "maternitat suïssa" ja que era obra d'una fundació humanitària d'aquest país, la secció del SCI Servei Civil Internacional dita Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil Espanyola. Va començar a funcionar el novembre del 1939, fundada per l'Elisabeth Eidenbenz ajudant dones dels camps de refugiats nordcatalans i va deixar de funcionar l'any 1944 quan els nazis la van tancar durant l'ocupació de França.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Elna se situa a la plana del Rosselló, a 12 km al sud-est de Perpinyà. La ciutat és a cinc quilòmetres del mar, just al nord del Tec. El terme municipal té també un accés al mar. És una estreta banda de terra, rural i poc urbanitzada, al llarg del marge esquerra del riu que arriba a la vora del mar, al lloc dit Bocal del Tec, que era antigament la desembocadura del riu abans que aquest no es desviés.
La ciutat és construïda sobre i al voltant d'un turó poc elevat de 65 metres, encimbellat per la catedral, al nord del Tec. La ciutat es divideix en la Vila d'Amunt i la Vila d'Avall, envoltada de paisatges de camps i vinyes...
Elna té per comuns limítrofes: Palau del Vidre, Argelers, la Torre d'Elna, Sant Cebrià de Rosselló, Alenyà, Cornellà del Bèrcol, Montescot, Bages de Rosselló i Ortafà.
Demografia [modifica]
Patrimoni Històric [modifica]
- El claustre i la catedral d'Elna
- Museu d'Història
- Museu d'Arqueologia
- Maternitat d'Elna.
Personatges [modifica]
- Andreu Alfonsello un escriptor català en llengua llatina.
- Esteve Terrús (1857-1922) pintor i ami d’Henri Matisse.
- Gilbert Grau polític.
- Roger Grau historiador.
- Raymond de Lacvivier notari, corresponsal del IEC.
- Camille Cabana polític.
- Elisabeth Eidenbenz infermera suïssa, que creà la maternitat.
- Paul Barrère jugador de rugbi.
-
Catedral
-
Claustre de la catedral
-
Galeria nord del claustre
-
Porta de Perpinyà
-
Fortificacions de la Vila d'Amunt.
-
Porta dels Portalets, que la vila d'amunt i la d'avall
-
Edifici que acollí la maternitat (1939-1944)]]
.JPG)
Referències [modifica]
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elna |
- Web de la municipalitat(francès)
- Oficina de Turisme
- Informació sobre el municipi (francès)
