Els Pallaresos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
els Pallaresos
Bandera dels Pallaresos Escut dels Pallaresos
(En detall) (En detall)
Localització

Els Pallaresos situat respecte Catalunya
Els Pallaresos situat respecte Catalunya

Localització dels Pallaresos respecte del Tarragonès


Municipi del Tarragonès
La Torratxa de la Casa Bofarull
La Torratxa de la Casa Bofarull
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Tarragonès
Gentilici Pallaresenc, pallaresenca
Superfície 5,53 km²
Altitud 121 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
4.450 hab.
804,7 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 354975 4559900Coord.: 41° 10′ 32″ N, 1° 16′ 14″ E / 41.17556,1.27056
Organització
Entitats de població

4
Codi postal 43151
Codi territorial 431009
Web

Els Pallaresos és un municipi de la comarca del Tarragonès.

Situació[modifica | modifica el codi]

És un municipi del Tarragonès. El terme municipal dels Pallaresos, que es troba resguardat per la serralada prelitoral i s'estén d'aquesta cap al mar, forma part del Camp de Tarragona. Limita al nord amb el terme municipal de la Secuita, a l'est amb el del Catllar, al sud amb el de Tarragona i a l'oest amb els de Perafort i Constantí. Amb aquest últim té com a frontera el riu Francolí. L'any 2005 comptava amb 3.144 habitants, població que no para de créixer a causa de l'augment d'urbanitzacions i zones residencials. Actualment, els Pallaresos s'ha convertit en una ciutat dormitori de Tarragona, ja que es troba a només 6 km d'aquesta ciutat.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment l'economia bàsica dels Pallaresos ha estat l'agricultura de secà consistent en avellaners, ametllers, garrofers, oliveres i vinya. L'orografia i la composició del sòl fa que només s'hagi conreat la meitat del terme, restant l'altra meitat coberta de pinars i garrigues, ja que l'abundància de terrenys miocènics dificulta els conreus. La ramaderia no té incidència en l'economia del municipi. D'ençà dels anys seixanta, emperò, la tendència ha estat l'abandonament de l'agricultura enfront de la indústria, la construcció i els serveis. A més, la proximitat amb Tarragona, afavoreix la puixança del sector terciari.

Història[modifica | modifica el codi]

La història dels Pallaresos és força desconeguda, ja que han romàs pocs documents antics que en facin referència. Es considera que els repobladors del Camp de Tarragona que s'establiren en aquest nucli provenien del Pallars i d'aquí la denominació d'aquest poble. L'esment més antic conservat de la població és del 1392, en un recompte dels habitants de l'anomenada Comuna del Camp. Durant l'edat mitjana, els Pallaresos fou considerat un raval de Tarragona i la seva església, Sant Salvador, depenia del capítol catedralici.

Entre 1392 i 1553 la localitat va perdre la meiat de la seva població; el 1411 tenia 11 focs, i el 1553 solament 7. L'augment demogràfic del segle XVIII també beneficià els Pallaresos. L'any 1718 tenia un total de 89 habitants, i 243 el 1787. Les llistes de veïns de corregiment de Tarragona i de la tinença de Montblanc, donen, pel que fa als Pallaresos, 14 veïns el 1719, 16 el 1763, i 50 el 1773. Al segle XIX, als Pallaresos hi havia 28 veïns l'any 1820, 237 el 1843, 404 el 1857 i 434 habitants el 1860. Des de 1860 fins a 1897 experimentà una regressió en el nombre d'habitants, el qual començà a recuperar-se el 1910, i el 1920 assolí els 393 habitants, data a partir de la qual torna a davallar.

El 1981 el poblaven un total de 365 persones. D'aleshores ençà, la recuperació demogràfica està en bona part en la proximitat de Tarragona, que ha fet que molta gent de la ciutat hagi anat al municipi i s'hagi instal·lat en les urbanitzacions sorgides recentment. L'activitat constructiva continua i les perspectives per aquest sector són força positives. A l'entorn del nucli antic, els Pallaresos, s'han creat tres urbanitzacions, essent la més moderna els Jardins Imperi, que ha fet que el nombre actual de la població superi ja els 2.500 habitants.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
4 6 7 89 243 404 368 378 378 342
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
393 387 345 352 348 320 365 563 677 1.094
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.179 2.287 2.537 2.761 3.000 3.346 3.538 4.405 4.387 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Entitat de població Habitants
Hostalets, els 784
Jardins Imperi 1.485
Pallaresos, els 935
Pallaresos Park 334
Font: Municat

Les zones residencials constitueixen més del doble del total de la població del municipi i com es pot observar en l'evolució demogràfica dels Pallaresos, ha multiplicat gairebé per deu la població de 1981.

Morfologia urbana[modifica | modifica el codi]

El nucli urbà, petit i pintoresc, és damunt d'un turó de 120 m d'altitud i prop de la partió del terme de la Secuita. Era a l'edat mitjana una de les faldes o raval de Tarragona. Quant a l'aspecte urbanístic, els Pallaresos, està integrat en el plantejament denominat: Pla comarcal de Tarragona.

Festes[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a les festes és un poble molt tradicional i religiós. S'hi celebren quasi bé totes les festes eclesiàstiques. Per Setmana Santa i Corpus Christi, es fan processons. L'aplec de la Font de la Mina (primera quinzena de maig) ha agafat molta força els darrers anys tot coincidint amb la festa de sant Isidre. S'hi celebren dues festes majors: la d'hivern, en honor a sant Sebastià, el dia 20 de gener; i la d'estiu, en honor a Sant Salvador, el dia 6 d'agost.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Quant a patrimoni cal destacar les runes del castell baixmedieval de Penallonga, prop del nucli de Pallaresos Parc, anomenat popularment el Castellot. Tanmateix, el gruix del patrimoni artístic pallaresenc el configura l'obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, realitzada al municipi entre 1914 i 1945.

Jujol va realitzar l'edifici de l'ajuntament i les escoles (1920),[2] la Casa Andreu,[3] la reixa de la finestra de Ca Solé (1927),[4] les reformes de la Casa de n'Emília Fortuny[5] (1944) i els altars laterals i el sagrari de l'església parroquial de sant Salvador (1945).[6] L'obra més destacada, però, és la reforma de la Casa Bofarull (1914-1931),[7] de la qual destaquen la galeria d'inspiració hispanomusulmana, la torre coronada per trencadís i un àngel-penell, les pintures al·legòriques de les estacions i les reixes realitzades amb eines del camp.

Situacció politica[modifica | modifica el codi]

Partit Cap de llista Vots Diferencia 2007 Regidors Diferencia 2007  % diferencia 2007 grafica
UNIM-PSC-PM Jaume Domínguez Ruiz 376 +78 3 +1 22,08% +2,53%
CIU Ana Maria Ramos Castro 341 +117 3 +1 20,02% +6,86%
ICVEUIAA Inmaculada Sánchez Fernández 205 +10 1 -1 12,04% -1,15%
PP Jaime Joaquin Vidal Guiamet 197 +87 1 = 11,57% +4,2%
IP-FIC Xavier Marcos Tuebols 190 +38 1 = 11,16 +0,86%
GP Claudi Domènech Bonachi 126 -109 1 -1 7,4% -8,5%
EVGVEACP Joan Pere Vidal Álvarez 120 - 1 - 7,05% -%


Partit Alcalde Legislatura Presa de possessió Baixa
UNIM-PSC-PM Jaume Domínguez Ruiz 2011-2014 11/06/2011
CiU Ana María Ramos Castro 2007-2011 16/06/2007 21/05/2011
ICVEUIAA Julian Oler Rubio 2003-2007 07/01/2005 26/05/2007
CiU Enric Martínez Torrents 2003-2007 14/06/2003 07/01/2005
PSC Claudi Domenech Bonachi 1999-2003 17/10/2000 24/05/2003
EUIAA Julian Oler Rubio 1999-2003 03/07/1999 05/10/2000
CiU Enric Martínez Torrents 1995-1999 01/08/1997 12/06/1999
CiU Josep Brunet Vallvé 1991-1995, 1995-1999 29/06/1991 03/07/1997
CiU Manuel Lluis Manent Forn 1983-1987, 23/05/1983 23/05/1983 25/05/1991
CUIPallaresos Francesc Solé Mallafré 1979-1983 19/04/1979 07/05/1983

Pallaresencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Ajuntament i les Escoles». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15/12/2013].
  3. «Casa Andreu». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15/12/2013].
  4. «Reixa de la finestra de Ca Solé». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15/12/2013].
  5. «Casa de n'Emília Fortuny». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15/12/2013].
  6. «Església parroquial de sant Salvador». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15/12/2013].
  7. «Casa Bofarull». Pobles de Catalunya. [Consulta: 15/12/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els Pallaresos Modifica l'enllaç a Wikidata