Els Pallaresos

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
els Pallaresos
Bandera dels Pallaresos Escut dels Pallaresos
(En detall) (En detall)
Localització

Localització del Tarragonès a Catalunya Localització dels Pallaresos respecte del Tarragonès


Municipi del Tarragonès
La Torratxa de la Casa Bofarull
La Torratxa de la Casa Bofarull
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Tarragonès
Gentilici Pallaresenc, pallaresenca
Superfície 5,53 km²
Altitud 121 m
Població (2006)
  • Densitat
3.346 hab.
605,06 hab/km²
Coordenades 41° 10′ 32″ N 1° 16′ 14″ ECoordenades: 41° 10′ 32″ N 1° 16′ 14″ E
Sistema polític
Entitats de població

4

Els Pallaresos és un municipi de la comarca del Tarragonès.

Taula de continguts

[edita] Situació

És un municipi del Tarragonès. El terme municipal dels Pallaresos, que es troba resguardat per la serralada prelitoral i s'estén d'aquesta cap al mar, forma part del camp de Tarragona. Limita al nord amb el terme municipal de la Secuita, a l'est amb el del Catllar, al sud amb el de Tarragona i a l'oest amb els de Perafort i Constantí. Amb aquest últim té com a frontera el riu Francolí. L'any 2005 comptava amb 3.144 habitants, població que no para de créixer a causa de l'augment d'urbanitzacions i zones residencials. Actualment, els Pallaresos s'ha convertit en una ciutat dormitori de Tarragona, ja que es troba a només 6 km d'aquesta ciutat.

[edita] Economia

Tradicionalment l'economia bàsica dels Pallaresos ha estat l'agricultura de secà consistent en avellaners, ametllers, garrofers, oliveres i vinya. L'orografia i la composició del sòl fa que només s'hagi conreuat la meitat del terme, restant l'altra meitat coberta de pinars i garrigues, ja que l'abundància de terrenys miocènics dificulta els conreus. La ramaderia no té incidència en l'economia del municipi. D'ençà dels anys seixanta, emperò, la tendència ha estat l'abandonament de l'agricultura enfront de la indústria, la construcció i els serveis. A més, la proximitat amb Tarragona, afavoreix la puixança del sector terciari.

[edita] Història

La història dels Pallaresos és força desconeguda, ja que han romàs pocs documents antics que en facin referència. Es considera que els repobladors del Camp de Tarragona que s'establiren en aquest nucli provenien del Pallars i d'aquí la denominació d'aquest poble. L'esment més antic conservat de la població és del 1392, en un recompte dels habitants de l'anomenada Comuna del Camp. Durant l'edat mitjana, els Pallaresos fou considerat un raval de Tarragona i la seva església, Sant Salvador, depenia del capítol catedralici.

Entre 1392 i 1553 la localitat va perdre la meiat de la seva població; el 1411 tenia 11 focs, i el 1553 solament 7. L'augment demogràfic del segle XVIII també beneficià els Pallaresos. L'any 1718 tenia un total de 89 habitants, i 243 el 1787. Les llistes de veïns de corregiment de Tarragona i de la tinença de Montblanc, donen, pel que fa als Pallaresos, 14 veïns el 1719, 16 el 1763, i 50 el 1773. Al segle XIX, als Pallaresos hi havia 28 veïns l'any 1820, 237 el 1843, 404 el 1857 i 434 habitants el 1860. Des de 1860 fins a 1897 experimentà una regressió en el nombre d'habitants, el qual començà a recuperar-se el 1910, i el 1920 assolí els 393 habitants, data a partir de la qual torna a davallar.

El 1981 el poblaven un total de 365 persones. D'aleshores ençà, la recuperació demogràfica està en bona part en la proximitat de Tarragona, que ha fet que molta gent de la ciutat hagi anat al municipi i s'hagi instal·lat en les urbanitzacions sorgides recentment. L'activitat constructiva continua i les perspectives per aquest sector són força positives. A l'entorn del nucli antic, els Pallaresos, s'han creat tres urbanitzacions, essent la més moderna els Jardins Imperi, que ha fet que el nombre actual de la població superi ja els 2500 habitants.

[edita] Demografia

Entitat de població Habitants
Hostalets, els 668
Jardins Imperi 1432
Pallaresos, els 766
Pallaresos Park 278
Font: Municat

Les zones residencials constitueixen més del doble del total de la població del municipi i com es pot observar en l'evolució demogràfica dels Pallaresos, ha multiplicat gairebé per deu la població de 1981.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
4 6 7 89 243 404 368 378 378
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
342 393 387 345 352 348 320 365 563
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
677 1.094 2.179 2.287 2.537 2.761 3.000 3.346 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Morfologia urbana

El nucli urbà, petit i pintoresc, és damunt d'un turó de 120 m d'altitud i prop de la partió del terme de la Secuita. Era a l'edat mitjana una de les faldes o raval de Tarragona. Quant a l'aspecte urbanístic, els Pallaresos, està integrat en el plantejament denominat: Pla comarcal de Tarragona.

[edita] Festes

Pel que fa a les festes és un poble molt tradicional i religiós. S'hi celebren quasi bé totes les festes eclesiàstiques. Per Setmana Santa i Corpus Christi, es fan processons. L'aplec de la Font de la Mina (primera quinzena de maig) ha agafat molta força els darrers anys tot coincidint amb la festa de sant Isidre. S'hi celebren dues festes majors: la d'hivern, en honor a sant Sebastià, el dia 20 de gener, i la d'estiu, en honor a sant Salvador, el dia 6 d'agost.

[edita] Patrimoni

Quant a patrimoni cal destacar les runes del castell baixmedieval de Penallonga, prop del nucli de Pallaresos Parc, anomenat popularment el Castellot. Tanmateix, el gruix del patrimoni artístic pallaresenc el configura l'obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, realitzada al municipi entre 1914 i 1945.

Jujol va realitzar l'edifici de l'ajuntament i les escoles (1920), la Casa Andreu, la reixa de la finestra de Ca Solé (1927), les reformes de la Casa de n'Emília Fortuny (1944) i els altars laterals i el sagrari de l'església parroquial de sant Salvador (1945). L'obra més destacada, però, és la reforma de la Casa Bofarull (1914-1931), de la qual destaquen la galeria d'inspiració hispanomusulmana, la torre coronada per trencadís i un àngel-penell, les pintures al·legòriques de les estacions i les reixes realitzades amb eines del camp.

[edita] Enllaços externs