Els Setze Jutges

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs.[1] El seu nom prové de l'embarbussament "setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat".[2]

La missió d'Els Setze Jutges era impulsar el moviment de la Nova Cançó i normalitzar i defensar l'ús del català cantant cançons contemporànies en aquesta llengua.[3] Els primers membres, com Miquel Porter i Moix o Josep Maria Espinàs, van decidir retirar-se quan apareguessin cantants professionals. Varen començar cantant cançons pròpies i versions de cantants francesos, especialment Georges Brassens, un dels màxims exponents de la cançó protesta. Més tard el cercle s'anà ampliant amb nous cantants: Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Remei Margarit, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs.[1] El cantant Raimon també estigué vinculat al grup durant els inicis de la seva carrera.[1]

Els Setze Jutges es van començar a dissoldre a la fi de la dictadura —concretament l'any 1968[3]— i amb la progressiva professionalització d'alguns dels seus membres, alguns dels quals van assolir una notable fama amb el temps.[1]

El 13 d'abril de 2007, el grup de cantants en el seu conjunt va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura; tanmateix, Maria del Mar Bonet va aprofitar l'avinentesa per criticar l'escassa promoció de la cançó catalana alhora que Guillermina Motta es va queixar del tardà atorgament del guardó quan dos dels setze integrants ja havien mort: Miquel Porter (2004) i Delfí Abella (2007).[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Els Setze Jutges». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Morales, Juan Miguel. Lluís Llach. Sempre més lluny. Txalaparta, 2006, p.55. ISBN 8481364738. 
  3. 3,0 3,1 Kazuko Ueno. Cossetània Edicions. Veus per existir: Catalunya, País Basc i Còrsega - la cançó d'autor vista per una japonesa, 2004, p. 45. ISBN 9788497910095. 
  4. VilaWeb Els Setze Jutges es queixen de la poca promoció de la cançó catalana

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]