Els canons de Navarone

Els canons de Navarone
The Guns of Navarone i Τα Κανόνια του Ναβαρόνε
	;
Fitxa
Direcció	John Lee-Thompson
Protagonistes	Gregory Peck; James Robertson Justice; David Niven; Anthony Quinn; Anthony Quayle; Stanley Baker; James Darren; Irene Papas; Gia Scala; Richard Harris; Percy Herbert; Tutte Lemkow; Walter Gotell; Albert Lieven; Allan Cuthbertson; Bryan Forbes; Norman Wooland; George Mikell; Robert Rietti; Bob Simmons
Producció	Carl Foreman
Guió	Carl Foreman
Música	Dimitri Tiomkin
Fotografia	Oswald Morris
Muntatge	Alan Osbiston
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit i Estats Units d'Amèrica
Estrena	27 abril 1961
Durada	158 min
Idioma original	anglès (principalment)
Versió en català	Sí
Rodatge	Còrsega del Sud, Shepperton Studios, Rodes i Lindos
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	6.000.000 $
Recaptació	28.900.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	The Guns of Navarone
Gènere	cinema bèl·lic, cinema d'aventures, cinema d'acció, drama i pel·lícula basada en una novel·la
Tema	Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració	Grècia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1962); Oscar a la millor direcció (1962); Oscar al millor muntatge (1962); Oscar al millor guió adaptat ; Òscar a la millor música (comèdia o drama) (1962); Oscar al millor so (1962); Oscar als millors efectes especials (1962) ;
Premis	Oscar als millors efectes especials (1960) ;
	Força Deu de Navarone →

Els canons de Navarone^[1] (títol original en anglès: The Guns of Navarone) és una pel·lícula bèl·lica britanico estatunidenca dirigida per J. Lee Thompson, estrenada el 1961. Està inspirada en una novel·la de l'escriptor escocès Alistair MacLean,^[2] i va rebre un Oscar als millors efectes visuals.^[3] Pel que fa al rodatge, per als interiors es van fer servir els estudis britànics de Shepperton i Elstree, mentre que els exteriors van filmar-se a l'illa grega de Rodes.^[3] Els canons de Navarone va tenir una continuació l'any 1978, Força 10 de Navarone, dirigida per Guy Hamilton i protagonitzada per Harrison Ford.

Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[1]^[4]

Argument[modifica]

L'any 1943, les forces de l'Eix Roma-Berlín ocupen la mar Egea, fent impossible l'evacuació de dos mil soldats britànics de l'illa de Keros. L'estret de Navarone, la seva única sortida, és sota el foc de dos canons gegantins instal·lats a l'illa de Navarone. La seva ciutat principal, Mandrakos, està situada en el centre mentre que al nord de l'illa es troba la fortalesa protegint els canons. La solució dels Aliats és un comando compost de soldats anglesos i grecs encarregats de fer-los saltar pels aires. Amb el suport dels resistents grecs, aconsegueixen la seva missió, destruint els dos canons, cosa que permet el comboi de la Royal Navy de socórrer els 2.000 soldats bloquejats pels alemanys.^[5]

Repartiment[modifica]

Gregory Peck: Capità Keith Mallory
David Niven: Caporal Miller
Anthony Quinn: Coronel Andrea Stavros
Stanley Baker: "Butcher" Brown
Anthony Quayle: Major Roy Franklin
James Darren: Spyros Pappadimos
Irene Papas: Maria Pappadimos
Gia Scala: Anna
James Robertson Justice: General Jensen
Richard Harris: Comandant australià Barnsby
Bryan Forbes: Cohn
Allan Cuthbertson: Baker
Michael Trubshawe: Weaver
Percy Herbert: Grogan
George Mikell: Sessler
Walter Gotell: Muesel
Tutte Lemkow: Nicolai
Albert Lieven: un comandant
Norman Wooland: un capità
Cleo Scouloudi: Bride
Nicholas Papakonstantinou: un capità
Christopher Rhodes: un oficial alemany

Premis i nominacions^{[cal citació]}[modifica]

Premis[modifica]

1962. Oscar als millors efectes visuals per Bill Warrington i Chris Greenham^[3]
1962. Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1962. Globus d'Or a la millor banda sonora original per Dimitri Tiomkin

Nominacions[modifica]

1962. Oscar a la millor pel·lícula
1962. Oscar al millor director per J. Lee Thompson
1962. Oscar al millor guió adaptat per Carl Foreman
1962. Oscar al millor muntatge per Alan Osbiston
1962. Oscar a la millor banda sonora per Dimitri Tiomkin
1962. Oscar al millor so per John Cox
1962. Globus d'Or al millor director per J. Lee Thompson
1962. BAFTA al millor guió per Carl Foreman
1962. Grammy al millor àlbum de banda sonora per pel·lícula o televisió per Dimitri Tiomkin

Anècdotes[modifica]

L'estret de Navarone no existeix en realitat. La pel·lícula sembla no obstant això inspirar-se en la batalla de Leros que sacsejà l'illa de Leros l'any 1943, quan els Alemanys va intentar tornar a prendre als italians (que acabaven de canviar de camp), als britànics i als grecs. Aquesta fou molt durament bombardejada durant més d'un mes i mig, del 26 de setembre al 16 de novembre, data en què caigué finalment a les mans de l'enemic. Per això l'illa d'aquesta ficció s'anomena «Keros».
El vídeojoc Call of Duty ofereix un nivell inspirant-se directament en Els canons de Navarone.
Un nivell del vídeojoc Commandos 2: Men of Courage batejat Els Canons de Savo també està inspirat en la pel·lícula.
La música de la pel·lícula, recuperada l'any 1964 en versió ska per The Skatalites, ha esdevingut un estàndard del gènere.
A One Piece, la fortalesa G8 de la Marina està directament inspirada en la pel·lícula i es diu Navarone.

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 esadir.cat. Els canons de Navarone. esadir.cat.
↑ Webster, Jack. Alistair MacLean: A Life (en anglès). Chapmans, 1991, p. 101–103.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 de Vicente, Eduardo. «'ELS CANONS DE NAVARONE' 1961». El Periódico, 13 d’agost 2008.
↑ Fitxa de doblatge al català
↑ «The Guns of Navarone». The New York Times.

[català-1] 1,0 ^1,1 esadir.cat. Els canons de Navarone. esadir.cat.

[2] Webster, Jack. Alistair MacLean: A Life (en anglès). Chapmans, 1991, p. 101–103.

[Periodico-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 de Vicente, Eduardo. «'ELS CANONS DE NAVARONE' 1961». El Periódico, 13 d’agost 2008.

[4] Fitxa de doblatge al català

[5] «The Guns of Navarone». The New York Times.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
1943–1975	The Song of Bernadette (1943) Going My Way (1944) Dies perduts (1945) Els millors anys de la nostra vida (1946) Gentleman's Agreement (1947) Johnny Belinda / El tresor de Sierra Madre (1948) All the King's Men (1949) Sunset Boulevard (1950) A Place in the Sun (1951) L'espectacle més gran del món (1952) La túnica sagrada (1953) La llei del silenci (1954) A l'est de l'edèn (1955) La volta al món en vuitanta dies (1956) El pont del riu Kwai (1957) Fugitius (1958) Ben Hur (1959) Espàrtac (1960) Els canons de Navarone (1961) Lawrence d'Aràbia (1962) El cardenal (1963) Becket (1964) Doctor Jivago (1965) Un home per a l'eternitat (1966) En la calor de la nit (1967) The Lion in Winter (1968) Anna dels mil dies (1969) Love Story (1970) French Connection (1971) El Padrí (1972) L'exorcista (1973) Chinatown (1974) Algú va volar sobre el niu del cucut (1975)
1976–2000	Rocky (1976) The Turning Point (1977) L'Exprés de Mitjanit (1978) Kramer contra Kramer (1979) Gent corrent (1980) On Golden Pond (1981) ET, l'extraterrestre (1982) La força de la tendresa (1983) Amadeus (1984) Out of Africa (1985) Platoon (1986) L'últim emperador (1987) Rain man (1988) Born on the Fourth of July (1989) Ballant amb llops (1990) Bugsy (1991) Scent of a Woman (1992) La llista de Schindler (1993) Forrest Gump (1994) Sentit i sensibilitat (1995) El pacient anglès (1996) Titanic (1997) Salvem el soldat Ryan (1998) American Beauty (1999) Gladiator (2000)
2001–present	Una ment meravellosa (2001) Les hores (2002) El Senyor dels Anells: El retorn del rei (2003) L'aviador (2004) Brokeback Mountain (2005) Babel (2006) Expiació (2007) Slumdog Millionaire (2008) Avatar (2009) La xarxa social (2010) The Descendants (2011) Argo (2012) 12 anys d'esclavitud (2013) Boyhood (2014) The Revenant (2015) Moonlight (2016) Three Billboards Outside Ebbing, Missouri (2017) Bohemian Rhapsody (2018) 1917 (2019) Nomadland (2020) The Power of the Dog (2021)