Els canons de Navarone
  Els canons de Navarone |
|
|---|---|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | J. Lee Thompson |
| Direcció artística: | Geoffrey Darke |
|
|
|
| Producció: | Carl Foreman, Cecil F. Ford i Leon Becker |
|
|
|
| Guió: | Carl Foreman, adaptació de la novel·la d'Alistair MacLean |
|
|
|
| Música: | Dimitri Tiomkin, interpretat per la Sinfonia of London |
|
|
|
| So: | John Cox i George Stephenson |
|
|
|
| Fotografia: | Oswald Morris |
|
|
|
| Muntatge: | Alan Osbiston |
|
|
|
| Vestuari: | Monty Berman i Olga Lehman |
|
|
|
| Maquillatge: | George Frost i Wally Schneiderman |
|
|
|
| Protagonistes: | Gregory Peck, David Niven, Anthony Quinn |
|
Dades i xifres |
|
| Països: | Regne Unit Estats Units |
| Data d'estrena: | 1961 |
| Gènere: | acció, Pel·lícules bèl·liques |
| Duració: | 150 min |
| Idioma original: | anglès |
|
Companyies |
|
| Productora: | Columbia Pictures Corporation, Open Road Films Limited i Highroad |
| Distribució: | Columbia Pictures Corporation |
| Pressupost: | 6.000.000 dòlars |
|
|
|
| Pàgina sobre “The Guns of Navarone” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity | |
Els canons de Navarone (original: The Guns of Navarone) és una pel·lícula anglo-estatunidenca dirigida per J. Lee Thompson, estrenada el 1961.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Està inspirada en una novel·la de l'escriptor escocès Alistair MacLean. L'any 1943, les forces de l’Eix Roma-Berlín ocupen la mar Egea, fent impossible l’evacuació de dos mil soldats britànics de l'illa de Keros. L’estret de Navarone, la seva única sortida, és sota el foc de dos canons gegantins instal·lats a l'illa de Navarone. La seva ciutat principal, Mandrakos, està situada en el centre mentre que al nord de l'illa es troba la fortalesa protegint els canons. La solució dels Aliats és un comando compost de soldats anglesos i grecs encarregats de fer-los saltar pels aires. Amb el suport dels resistents grecs, aconsegueixen la seva missió, destruint els dos canons, cosa que permet el convoi de la Royal Navy de socórrer els 2.000 soldats bloquejats pels alemanys.
Repartiment [modifica]
- Gregory Peck: Capità Keith Mallory
- David Niven: Caporal Miller
- Anthony Quinn: Coronel Andrea Stavros
- Stanley Baker: “Butcher” Brown
- Anthony Quayle: Major Roy Franklin
- James Darren: Spyros Pappadimos
- Irène Papas: Maria Pappadimos
- Gia Scala: Anna
- James Robertson Justice: General Jensen
- Richard Harris: Comandant australià Barnsby
- Bryan Forbes: Cohn
- Allan Cuthbertson: Baker
- Michael Trubshawe: Weaver
- Percy Herbert: Grogan
- George Mikell: Sessler
- Walter Gotell: Muesel
- Tutte Lemkow: Nicolai
- Albert Lieven: un comandant
- Norman Wooland: un capità
- Cleo Scouloudi: Bride
- Nicholas Papakonstantinou: un capità
- Christopher Rhodes: un oficial alemany
Premis i nominacions [modifica]
Premis [modifica]
- 1962. Oscar als millors efectes visuals per Bill Warrington i Chris Greenham
- 1962. Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 1962. Globus d'Or a la millor banda sonora original per Dimitri Tiomkin
Nominacions [modifica]
- 1962. Oscar a la millor pel·lícula
- 1962. Oscar al millor director per J. Lee Thompson
- 1962. Oscar al millor guió adaptat per Carl Foreman
- 1962. Oscar al millor muntatge per Alan Osbiston
- 1962. Oscar a la millor banda sonora per Dimitri Tiomkin
- 1962. Oscar al millor so per John Cox
- 1962. Globus d'Or al millor director per J. Lee Thompson
- 1962. BAFTA al millor guió per Carl Foreman
- 1962. Grammy al millor àlbum de banda sonora per pel·lícula o televisió per Dimitri Tiomkin
Anècdotes [modifica]
- L’estret de Navarone no existeix en realitat. La pel·lícula sembla no obstant això inspirar-se en la batalla de Leros que sacsejà l'illa de Leros l'any 1943, quan els Alemanys va intentar tornar a prendre als italians (que acabaven de canviar de camp), als britànics i als grecs. Aquesta fou molt durament bombardejada durant més d'un mes i mig, del 26 de setembre al 16 de novembre, data en la que caigué finalment a les mans de l'enemic. Per això l'illa d'aquesta ficció s’anomena « Keros ».
- El vídeojoc Call of Duty ofereix un nivell inspirant-se directament en Els canons de Navarone.
- Un nivell del vídeojoc Commandos 2: Men of Courage batejat Els Canons de Savo també està inspirat en la pel·lícula.
- La música de la pel·lícula, recuperada l'any 1964 en versió ska pels Skatalites ha esdevingut un estàndard del gènere.
- A One Piece, la fortalesa G8 de la Marina està directament inspirada en la pel·lícula i es diu Navarone.
Continuació [modifica]
La continuació Force 10 From Navarone ha estat dirigida per Guy Hamilton l'any 1978.
Enllaços externs [modifica]
- Els canons de Navarone a Internet Movie Database (anglès)
- Els canons de Navarone a TCM Movie Database (anglès)
- Els canons de Navarone a Allmovie (anglès)
- Els canons de Navarone a FilmAffinity (anglès)
