Els germans Karamàzov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els germans Karamàzov (Братья Карамазовы en rus, /'bratʲjə karə'mazəvɨ/) és l'última novel·la de l'escriptor rus Fiódor Dostoievski, usualment considerada la culminació de la seva obra. Dostoievski va trigar prop de dos anys per escriure aquest llibre, el qual va ser publicat com una sèrie al diari El missatger Rus i completada el novembre del 1880. Dostoievski volia concebre aquesta obra com la primera part d'una història èpica titulada La vida d'un gran pecador. El llibre està escrit en dues parts; la primera és la història d'un parricidi, en el qual tots els fills d'un pare assassinat tenen una part de la culpa; però, en un nivell més profund, és un drama sobre els temes morals de la culpa, el dubte, la raó i el lliure albir. La novel·la va ser majoritàriament escrita a Stàraia Russa, que és també l'escenari principal de l'obra.

Primera pàgina de la revista Russki viestnik (El missatger rus.

Context i ambient[modifica | modifica el codi]

Dostoievski va començar les seves primeres notes de Els germans Karamàzov l'abril de 1878. A les primeres etapes de l'esborrany de la novel·la, s'hi poden trobar moltes de les influències a les que estava sotmès l'autor. Es pot veure l'efecte profund que el filòsof i pensador rus Nikolai Fiodórovitx Fiódorov va tenir sobre Dostoievski en aquell període de la seva vida. Fiódorov preconitzava un Cristianisme en el qual la redempció i la resurrecció de l'ésser humà poguessin dur-se a terme a la terra quan els fills redimissin amb les seves accions els pecats dels seus pares; d'aquesta manera, s'aconseguiria la unió de la raça humana en una família universal. La tragèdia del parricidi a aquesta novel·la es torna més commovedora encara a causa de la completa inversió d'aquesta ideologia. Els germans de la història, no només no guanyen la resurrecció del seu pare, sinó que són còmplices del seu assassinat, actes que per si mateixos representen la completa desunió de la humanitat per a Dostoievski.

Tot i que la religió i la filosofia van exercir una profunda influència sobre Dostoievski, tant a la seva vida com a la seva obra Els germans Karamàzov, una tragèdia molt més personal va alterar el curs d'aquesta obra. El maig de 1878 la creació de la novel·la va quedar interrompuda per la mort del seu fill de tres anys, Alioixa. Aquesta mort, que per si mateixa ja era tràgica en qualsevol circumstància, va resultar encara més devastadora per a Dostoievski pel fet que el nen va morir d'epilèpsia, condició que havia heretat de l'escriptor. El dolor del novel·lista es fa palpable quan es llegeix el llibre, i la tragèdia personal de Dostoievski apareix a la novel·la amb la història del Capità Sneguiriov i el seu fillet Iliuixeixka. Dostoievski va batejar l'heroi de la novel·la amb el nom d'Alioixa, a més de dotar-lo de totes les qualitats que ell mateix admirava en un home. Una altra experiència molt personal va influir en el fet que Dostoievski centrés l'acció externa de la novel·la en el parricidi. Quan estava complint una condemna de katorga (treballs forçats) a Sibèria per fer circular textos políticament subversius, Dostoievski va conèixer un jove anomenat Ilinski, condemnat per haver assassinat el seu pare per convertir-se en hereu. Quasi 10 anys després d'aquesta trobada, Dostoievski es va assabentar que Ilinski havia estat condemnat injustament i més tard exonerat quan l'autèntic assassí va confessar el seu crim. L'impacte que li va causar aquesta coneixença queda clarament reflectit a la novel·la, ja que aquest és el principal fil conductor de la trama. Moltes de les característiques físiques i emocionals del personatge Dmitri Karamàzov són molt semblants a les d'Ilinski.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els germans Karamàzov Modifica l'enllaç a Wikidata