Els germans Marx a l'Oest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Go West
Els germans Marx a l'Oest

Fitxa tècnica
Direcció: Edward Buzzell

Guió: Irving Brecher

Dades i xifres
Data d'estrena: 1940
Gènere: Comèdia musical, Western
Duració: 80 minuts

Companyies
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer

Pàgina sobre “Go West a IMDb

Valoracions
IMDb 6.7/10 stars

Els germans Marx a l'Oest[1] (títol original en anglès: Go West) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edward Buzzell estrenada el 1940, i que posa en escena els germans Marx. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

S. Quentin Quale (Groucho Marx), un estafador amb molt d'aplom, és en ruta cap al Far West on pensa fer fortuna. Al vestíbul de l'estació de sortida, troba els dos germans Panello (Harpo Marx i Chico Marx) que són encara menys honrats que ell, ja que aconsegueixen treure-li tots els seus diners, cosa que els permet posar-se en camí d'aquelles terres plenes de promeses de fortuna.

Un cop arribats a lloc, simpatitzen amb el vell Dan Wilson a qui presten una mica de diners: en penyora, aquest els dóna l'escriptura de propietat d'una terra que aparentment no val gran cosa. Ara bé, el vell Wilson no sap que el ferrocarril passarà aviat per aquest terreny, cosa que decuplica el seu valor als ulls de la companyia ferroviària.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Menys desenfrenada que les primeres pel·lícules, Els germans Marx a l'Oest hi guanya molt en consistència i en coherència: aquí, el guió és simple però estructurat, els Marx tenen un objectiu en el qual es mantenen. La fantasia s'expressa a través d'algunes bones escenes visuals i bromes. Com sovint en aquesta segona part de la seva filmografia, els germans s'han calmat i s'han fet "normals": la seva energia devastadora dels començaments és canalitzada.

Cal remarcar l'escena d'obertura on Groucho es deixa robar pels altres dos sense adonar-se'n, la de la diligència on els sots de la carretera sembren un alegre desordre a bord, el "diàleg" surrealista entre Harpo i un cap indi, la persecució final amb tren on tot és bo per alimentar la caldera, al final de la qual els vagons són completament desballestats. Cal destacar també el diàleg on Chico proposa a Groucho que telefoni i ell li respon que el 1870 el telèfon encara no s'ha inventat.

Aquesta pel·lícula presenta una de les escenes musicals més originals de la filmografia dels Marx: Groucho canta acompanyant-se a la guitarra i Harpo toca l'harmònica! Per regla general, les escenes musicals de Els germans Marx a l'Oest són ben integrades en el text i no perjudiquen el ritme de la pel·lícula.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema