Els homes salvatges de Borneo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Waino i Plutano

Waino i Plutano, Els homes salvatges de Borneo, varen ser dos germans nans excepcionalment forts que es varen fer famosos de la mà de P. T. Barnum i el seu espectacle de monstres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

En Waino i en Plutano eren en realitat en Hiram i en Barney Davis, dos germans deficients mentals nats a una granja de Connecticut el 1825 i el 1827, respectivament. Ambdós mesuraven un metre d'alçada i pesaven vora 20 quilos, i amb tot podien realitzar gestes que requereixen molta de força, com aixecar grans pesos o lluitar contra gent del públic a l'escenari. Descoberts i apadrinats per un firaire ambulant el 1850 en Hiram i en Barney varen rebre uns nous noms, Waino i Plutano, i una nova història més increïble i exòtica: es deia que eren de l'illa de Borneo, on se'ls va descobrir per atzar i capturar després d'una gran baralla amb uns mariners armats.

El 1880 en Waino i en Plutano es varen posar en contacte amb en P. T. Barnum i el seu espectacle ambulant. Amb les llegendàries capacitats promocionals d'en Barnum la carrera dels Homes Salvatges de Borneo es va rellançar i durant els següents 25 anys la parella va guanyar aproximadament cosa de 200.000 dòlars, que era una gran suma de doblers. Les seves exhibicions consistien bàsicament a realitzar actes de gran força, com aixecar una persona adulta del públic. Es deia que eren capaços d'aixecar més de 135 kilos.

La parella va deixar de fer feina quan en Hiram va morir el 1905. En Barney va morir 7 anys després. Ambdós varen ésser enterrats junts al Mont Vernon, a Ohio, sota una làpida en la qual es pot llegir l'epitafi Little Men (petits homes).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]