Els primers pobladors occitans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història d'Occitània
Prehistòria occitana
  Els primers pobladors occitans
  Occitània romana
  Regne visigot de Tolosa
  Regne Burgundi de Provença
    Septimània visigòtica
  Ducat d'Aquitània
  Comtat de Tolosa
  Vescomtat de Carcassona
  Comtat de Provença
  Comtat de Foix
  Croada albigesa
  Occitània del segle XIV al XVII
  Occitània durant la Revolució Francesa
    Felibritge
    Regionalisme occità
    Occitània de 1900 a 1940
  Occitània sota el règim de Vichy
  Occitània fins la dècada del 1970
    Occitània i la regionalització del 1981

Entre els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs. Culturalment i racial es divideixen així:

  • A) Iberoaquitànics, que vivien de la ramaderia d'ovelles, vaques i cavalls. Ocupaven la zona compresa entre el Pirineu Occidental, el marge esquerre de la Garona i l'Atlàntic; els de les valls pirinenques practicaven la transhumància cap a la península Ibèrica, i els de l'interior de la Gasconha vivien de l'agricultura del blat. Se sap que coneixien el ferro i treballaven l'or i l'argent com els tarbelli de Chalossa. Mai no formaren cap unitat política abans de l'arribada dels romans, però tenien un fort sentit de llur identitat d'origen, i que posaven de manifest quan es veien en perill. Posidoni i Cèsar feien notar que s'assemblaven més als ibèrics que no pas als gals. Segons Gehrard Rohlfs llur llengua, emparentada amb la dels jacetans, era intermèdia entre la dels bascons i la dels gals. Les principals tribus eren:
    • Sibuzates
    • Oscidates
    • Onesii amb centre a Onobriva (Luchon), als Alts Pirineus.
    • Campanii
    • Tarbelli a la Chalossa, i amb centre a Aquae tarbelliae (Dacs).
    • Garumni a la Vall d'Aran i la conca de l'alta Garona, amb centre a Salardunum (Salardú).
    • Bigerriones a la Bigorra.
    • Vernani a les planades subpirinenques.
    • Tarusates amb centre a Tartessium (Tartas).
    • Auscii els més nombrosos i coneguts, ocupaven les Lanes, Gers, Alt Pirineu i gairebé tota la Gasconha, amb centre a Illiberis (Auish. Del seu nom potser deriva l'actual Occitània i Aquitània.
    • Elusates a Armanyac, dominaven el Condomès (Gers).
    • Lactoratenses a la Lomanha, la seva capital era Lactora (entre Gers i Tarn i Garona).
    • Sotiates al Nord del Condomès i el cantó de Nerac (Olt i Garona), amb centre a Sotium.
    • Cocosates amb centre a Cocosa (entre Dacs i Bordeus).
    • Boii a les Landes.
    • Vesates a les Landes.
    • Covenae amb centre a Lugdunum (Sant Bertran de Comenge)
  • B) Ligurs Ocupaven el territori entre les actuals Marsella (Provença) i La Spezia (Ligúria). No se sap quan arribaren al país, potser des de finals del primer mil·lenni. Eren muntanyencs i mariners de parla indoeuropea de tipus mediterrànic. La seva capital era situada a l'actual Entremont, vora Ais (Provença). I la tribu principal eren els sallusis, que vivien vora Marselha. Alguns noms geogràfics occitans d'origen ligur són Manosca, Tarascon, Venasca, Lantosca o Artinhosc.
  • C) Celtes o també anomenats gals, del grup cèltic de les parles indoeuropees, que s'establiren a Occitània aproximadament en el segle IV aC. Coneixien el ferro, ja que foren els difussors de la cultura de La Tène a gran part d'Occident. Tenien un sistema de clans i culturalment se semblaven als antics irlandesos, de manera que importaren a la Gàl·lia la cultura dels camps d'urnes. Les principals tribus eren:
    • Volques, que ocupaven el Llenguadoc i es dividien en tres grups de pobles:
      • Arecòmacs comptaven amb 24 ciutats, la principal de les quals era Nemassos (Nimes).
      • Tectosages que ocupaven el territori entre les viles de Narbo (Narbona) i Julia Carcaso (Carcassona).
      • Tolosates als voltants de Tolosa de Llenguadoc.
    • Allobregues entre l'Isere i el Roina, aliats amb els arvernes, eren els amos de la major part del Delfinat.
    • Cadurques Ocupaven l'actual Carcinès i el dudoest de l'Alvèrnia (departaments d'Olt i Tarn i Garona). La seva capital era Divona o Cadurci (Caors).
    • Arvernes els més poderosos i coneguts, ocupaven el Puei Domat (on tenien el sanctuari), el Cantal, Clarmont i Sent Flor. La capital era Nemossos o Gergovia, avui Clarmont d'Alvèrnia.
    • Lemovices ocupaven la Cruesa i l'Auta Vinhana, i la seva capìtal era Augustoritorum (Llemotges).
    • Belends a la baixa vall de l'Arieja.
    • Voconces vivien a la Gàl·lia Narbonensis, entre l'Isère, Roine, Durença i els Alps. Les principals ciutats eren Vasio (Vaison), Lucus Augustii i Dea Augusta (Diá).
    • Rutenis ocupaven les altes conques de l'Olt i el Tarn. La seva capital era Segodunum (Rodès).
  • D) Grecs, arribats de la Fòcida en 600 aC, fundaren la metròpolis de Massilia (Marsella), que aviat esdevingué un gran centre comerciali contingué l'avenç dels cartaginesos i dels etruscs. Crearien factories a la Provença que esdevindrien ciutats com Arelate (Arles), Antipolis (Antíbol), Nicea (Niça) i Agathe (Agde). Més tard expandirien l'hel·lenisme a les Boques del Roine, i crearien noves factories a l'interior com Mastrabala (Sent Blais) i Glanon (Sent Bertomiu), tot formant una talassocràcia que dominaria des de la Ligúria fins a les costes d'Hispània.