Els quatre genets de l'apocalipsi
  Els quatre genets de l'apocalipsi |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Vincente Minnelli |
| Direcció artística: | George W. Davis, Urie McCleary i Elliot Scott |
|
|
|
| Producció: | Julian Blaunstein |
|
|
|
| Guió: | Robert Ardrey i John Gay, adaptació de la novel·la homònima de Vicente Blasco Ibáñez |
|
|
|
| Música: | André Previn |
|
|
|
| Fotografia: | Milton R. Krasner |
|
|
|
| Muntatge: | Adrienne Fazan i Ben Lewis |
|
|
|
| Vestuari: | Orry-Kelly (per Ingrid Thulin), René Hubert i Walter Plunkett |
|
Dades i xifres |
|
| Data d'estrena: | 1962 |
| Gènere: | Drama / Cinema bèl·lic |
| Duració: | 153 min |
|
Companyies |
|
| Productora: | Metro-Goldwyn-Mayer |
|
|
|
| Pàgina sobre “The 4 Horsemen of the Apocalypse” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
Els quatre genets de l'apocalipsi (The 4 Horsemen of the Apocalypse ) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli el 1961, estrenada el 1962 i doblada al català [1]
Taula de continguts |
Argument [modifica]
Conflicte entre les dues branques d’una família argentina, una francesa i l'altra alemanya, durant la Segona Guerra Mundial.
Madariaga (Lee J. Cobb) és un ancià argentí que, amb el que està passant a Europa a finals dels anys 30 (Segona Guerra Mundial), vaticina l'arribada dels quatre genets de l'Apocalipsi: La pesta, la guerra, la gana i la mort. Reuneix les dues famílies, els Desnoyers i els Von Hartrott, per a un sopar en què Heinrich von Hartrott (Karlheinz Böhm), de tornada de Berlín, expressa el seu entusiasme per Adolf Hitler, provocant la dura reacció que Madariaga en un rampell maleeix els nazis i mor en els braços de Julio (Glenn Ford). La mort de Madariaga divideix novament les dues famílies: els Hartrott a Berlín i els Desnoyers i París.
Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, París va ser ocupada pels nazis i Heinrich, es va convertir en oficial de les SS, l'elit del Partit Nazi, troba en un local el seu cosí Julio, incurable faldiller i vividor dedicat a la vida social, acompanyat per Margarita Laurier (Ingrid Thulin), el marit de la qual, Etienne Laurier (Paul Henreid) ha marxat al front. Durant la nit els flirtejos constants i insistents del General von Kleig a Madame Laurier irriten Julio causant la reacció desproporcionada de von Kleig: la intervenció de Heinrich impedeix que el cosí sigui arrestat i acusa el general d’abús de poder.
Mentrestant, Chi Chi (Yvette Mimieux), la jove dels Desnoyers, entra a la resistència parisenca i es arrestada pels nazis juntament amb alguns companys. El pare Marcelo Desnoyers (Charles Boyer), juntament amb Julio fan una gestió per obtenir del cunyat Karl von Hartrott (Paul Lukas) i de Heinrich l'alliberament de la noia amb la promesa que l'incident no es repeteixi.
Etienne Laurier tornar de la presó en molt males condicions i és rebut per una estupefacta Sra. Laurier. Mentrestant, Julio segueix la seva vida aparentment mundana i la recerca del plaer-però en realitat, afectat per la mort de Chi Chi després de ser arrestada de nou i torturada, decideix que la seva neutralitat ja no té sentit i que va començar a treballar per la resistència. Es troba amb Etienne Laurier que té com a objectiu trobar Heinrich en un amagatall secret de les SS aprofitant-se de la seva relació.
Julio accepta la missió, es troba amb Heinrich. Durant la conversa comença un bombardeig furiós: el cotxe de Julio (equipat amb senyalador) permet als avions aliats localitzar el refugi ...
Repartiment [modifica]
- Glenn Ford: Julio Desnoyers
- Ingrid Thulin: Marguerite Laurier
- Charles Boyer: el pare de Julio
- Yvette Mimieux: Gigi
- Lee J. Cobb: Madariaga
- Karlheinz Böhm: Heinrich von Hartrott
- Nestor Paiva: Miguel
Al voltant de la pel·lícula [modifica]
La novel·la original, i la primera pel·lícula homònima que es va estrenar el 1921, es desenvolupen durant la Primera Guerra Mundial.
A la pel·lícula de Minnelli, remake del precedent, l'acció és transposada a la Segona guerra mundial.
Destacar l'efecte a que sotmet les actualitats de l'època, tenyides en vermell i deformades, escenes emocionants en el París quotidià sota l'Ocupació i l'evolució del personatge principal, que, tot i no afectar-li i protegit pel seu passaport argentí, acaba unint-se a la Resistència. A la pel·lícula "Hi havia una vegada a Amèrica" de Sergio Leone, Joe Pesci (Mr. Frankie Minoldi a la pel·lícula) recomana la pel·lícula "Els quatre genets de l'Apocalipsi" al seu amic "Joe".
Remake del film que va protagonitzar Rodolfo Valentino el 1921 a les ordres de Rex Ingram. Aquí, Minelli va fer el que va poder, aportant la seva exquisida sensibilitat i elegant talent a un projecte equivocat de sortida (ell volia mantenir l’acció en la guerra del 1914, davant de la imposició de la productora, a la segona guerra mundial). Malgrat la pèrdua de sentit de molts dels elements de la història, la pel•lícula té prou virtuts com per ser apreciada com un treball interessant.[2]
Referències [modifica]
- ↑ Els quatre genets de l'apocalipsi
- ↑ Calderon, pàg. 135
Bibliografia [modifica]
- Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.
Enllaços externs [modifica]
- Els quatre genets de l'apocalipsi a Internet Movie Database (anglès)
- Els quatre genets de l'apocalipsi a Allmovie (anglès)
- Els quatre genets de l'apocalipsi a FilmAffinity (anglès)
