Els sense nom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Els sense nom
LosSinNombre.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Jaume Balagueró

Producció: Joan Ginard

Guió: Jaume Balagueró a partir de la novel·la de Ramsey Campbell

Música: Carles Cases

Fotografia: Xavi Giménez

Muntatge: Luis de la Madrid

Dades i xifres
País: Catalunya
Data d'estrena: 1999
Gènere: terror, thriller
Duració: 102 min

Companyies
Productora: Filmax

Pàgina sobre “Els sense nom a IMDb

Valoracions
IMDb 6.1/10 stars
FilmAffinity 6.2/10 stars

Els sense nom (Los sin nombre) és una pel·lícula catalana dirigida per Jaume Balagueró, segons la novel·la de Ramsey Campbell i estrenada el 1999.

Argument[modifica | modifica el codi]

El cos mutilat d'una nena de sis anys es troba en un forat ple d'aigua. Se la identifica com Ángela, la filla desapareguda de Claudia (Emma Vilarasau). Tanmateix, només són dues les proves que es podrien utilitzar per a la seva identificació: un braçalet d'ella amb el seu nom a prop de l'escena del crim, i el fet que la seva cama dreta era quatre centímetres més llarga que l'esquerra. Els altres mètodes d'identificació van ser eliminats del seu cos. Cinc anys més tard Claudia, divorciada i ara addicta als tranquil·litzants, rep una trucada d'algú que afirma ser la seva filla (interpretada per Jessica del Pozo), suplicant-li que vagi a buscar-la abans que "ells" la matin. Altres misterioses pistes apareixen indicant que la filla de Claudia és, en efecte, encara viva, i en un perill molt gran. Claudia recorre a un expolicia i a un reporter especialitzat en parapsicologia per reunir les pistes i descobrir el parador de Ángela. La seva investigació els fa descobrir els sense nom , secta vinculada a un grup neonazi.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Rebuda de la crítica[modifica | modifica el codi]

  • Per Mad Movies, amb Stéphane Moïssakis, Els sense nom és en la línia de les novel·les de suspens i terror dels anys 70 (Halloween, Homicidis sota control) amb tanmateix una diferència de base: un guió molt més treballat, que insisteix pesadament en les accions dels seus protagonistes per tal de donar credibilitat a la intriga. En aquesta pel·lícula, el clímax és salvat per l'última imatge de la pel·lícula. Barroca, violenta, desesperada però ineluctable. La més aterridora de totes...[2]
  • Per Guillemette Olivier de Télérama: «el mal ja no té de límits», etziba el cartell. L'obscenitat tampoc. Heus aquí el cadàver d'una nena, fosa en àcid, sobre una taula d'autòpsia. Heus aquí la seva mare que visiona sense parar vídeos de la petita en temps de felicitat. Però el cadàver era verdaderament el seu? La investigació portarà als adeptes a la «síntesi absoluta del mal», entre els quals el guru, «format a Dachau» (!), faria passar Hannibal Lecter com un bromista. Plans realistes grisencs en instantànies de nens ajusticiats, l'espectador és víctima d'aquesta escalada del sòrdid.[3]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

  • Premi a la millor pel·lícula international al festival FanTasia de Montreal.
  • Premi du jury, premi de la crïtica, premi del jurat jove i Premi de la descoberta Ciné-Live al festival de Fantastic'Arts 2000 de Gérardmer.
  • Corb d'or al Festival internacional de cinema fantàstic de Brussel·les.
  • Millor actriu per Emma Vilarasau, millor fotografia per Xavi Giménez al Festival internacional de cinema de Catalunya de Sitges.
  • Premi de la crítica i preu del millor realitzador de la millor pel·lícula internacional fantàstica al Fantasporto d'Oporto.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mad Movies número 126, pàgina 44
  2. Mad Movies número 126, pàgina 45
  3. la crítica de Telerama

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema