Elx Club de Futbol

**Elx CF**
Nom complet	Elx Club de Futbol
Any de fundació	1923
Estadi	Estadi Martínez Valero (1976),; Elx, Baix Vinalopó
Capacitat	38.750 espectadors
President	José Sepulcre;
Entrenador	Pepe Bordalás
Lliga	Segona divisió
Temporada	2010-11
Posició	4t (a 2a Divisió)
Web oficial	www.elchecf.org
	Uniforme local
	Uniforme visitant

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Elx Club de Futbol és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).

[modifica] Història

L'Elx Club de Futbol va nàixer el 1923, mitjançant la unió de dos equips locals fundats el 1908, l'Sporting d'Elx i la Gimnàstica d'Elx. El seu primer nom va ser Elx Football Club, fins l'any 1939 en què passà a anomenar-se Elx Club de Futbol.

A la temporada 59-60 debuta en Primera divisió, i a la temporada 67-68 el filial del club, l'Esportiu Il·licità puja a Segona divisió. A la temporada 87-88 l'Elx aconsegueix l'últim ascens de l'equip a Primera divisió, gràcies al segon lloc aconseguit en la Segona divisió.

Actualment l'Elx CF juga a Segona divisió.

[modifica] Orígens i primers anys

Al 1920, després de dues dècades de futbol local, a Elx hi convivien nombrosos equips enquadrats a competicions locals, alguns d'ells viatjaven o rebien altres equips de poblacions properes. Els més importants foren: La Estrella, Blanco y Negro, La Lira, El Eclipse, Hèrcules, Popular, Español, Quiles y Rodríguez, A. Sporting Illicitano "La Sportiva", Gimnástica i especialment, l'Illice, el més fort i millor organitzat.

Enmig d'aquell ambient d'exaltació, no tardà en sorgir la idea de formar un sol equip que porte el nom de la ciutat als nombrosos derbis que es celebraven davant d'equips de poblacions properes. La revista Nueva Illice demana el sis d'agost de 1922, la intervenció de l'Ajuntament "per a formar una potent selecció il·licitana que s'enfronte amb èxit al Bellas Artes d'Alacant". L'Alcalde Lorenzo Fenoll Serrano urgeix als clubs locals a prestar als seus millors jugadors per a poder formar un bon equip.

Des d'el principi es discuteix sobre quin dels dos equips mes importants (Gimnàstica i Illice) havia de convertir-se en l'equip hegemònic. Les divisions eren profundes i les postures irreconciliables. Cal tenir en compte no només les rivalitats, personalismes i vanitats fruit de vint anys de competició esportiva, també les barreres socials. Mentre que la burgesia estava representada al Illice, la classe obrera donava suport a la Gimnàstica. Finalment a finals d'agost i probablement coincidint en les festes patronals, es va produir la reunió definitiva a la cova on els germans Albarranch guardaven la pólvora de la pirotècnica que regien, a la vora del riu Vinalopó (aproximadament a l'altura dels actuals jutjats), així el 1923 va nàixer l'Elche Football Club.^[1] En un començament els seus colors serien el blanc, el seu primer camp oficial "El Cementeri" i la seu social seria al carrer Hospital, als baixos del Coro Clavel. Es va fer càrrec de la formació del primer equip un dels cofundadors en Pedro Sánchez.

[modifica] Plantilla 2011-2012

Segons la Lliga del Futbol Professional (LFP)

No.	Posició	Jugador
1	POR	Leandro
2	DEF	Javier Carpio
4	DEF	Etxeita
6	MIG	Luismi Loro
7	MIG	Perico
8	MIG	Mantecón (2n Capità)
9	DAV	Ángel
10	MIG	Kike Mateo
11	MIG	Palanca
12	DEF	Grégory Béranger
14	DAV	Nicki Bille
15	MIG	Acciari

No.	Posició	Jugador
16	MIG	Ruper
17	MIG	Xumetra
18	DEF	Pelegrín
19	DAV	Linares
20	MIG	Generelo (1r Capità)
21	DEF	Edu Albacar (3r Capità)
22	DEF	Javier Flaño
23	MIG	Jorge Luque
24	DEF	Hector Verdés
25	POR	Juan Carlos
26	MIG	Javi Paños

[modifica] Cos tècnic

Entrenador: Pepe Bordalás
- Auxiliar tècnic: José Sarrió Bellod
- Auxiliar tècnic: Javier Vidal Deltell
- Entrenador de porters: Marcos Abad Peidró

[modifica] Cos mèdic

Cap dels servicis mèdics:
- Mèdic: César Quesada
- Fisioterapeuta: Francisco Martínez Esclápez
- Fisioterapeuta: Emilio García Carbonell

[modifica] Auxiliars

Delegat: José Antonio Marco Mora
Utiller: Juan Carlos Vicente Rivera, ''Sancho''
Utiller: Manuel Abellot Ripoll

[modifica] Estadi

Vista de l'Estadi Martínez Valero durant un partit entre l'Elx i el Tenerife

Des del 8 de setembre de 1976 l'Elx CF juga els partits a casa a l'Estadi Martínez Valero, un dels més importants i grans del País Valencià, ja que té capacitat per a 38.750 espectadors, tots asseguts, i les dimensions del terreny de joc són de 105 x 68 m.

Abans jugava a l'Estadi Altabix (inaugurat el 1926). A més, l'Elx CF disposa d'altres estadis, com el Camp del Clot, el Camp del Cementeri i l'Stadium d'Elx (Camp de Don Jeremies).

[modifica] Assistència a l'estadi

Temporada 06/07:
- Assistència mitjana: 6.513 espectadors
  - Millor entrada: Elx-Hércules (14.757 persones)
Temporada 05/06:
- Assistència mitjana: 7.771 espectadors
  - Millor entrada: Elx-Hércules (17.199 persones)
Temporada 04/05:
- Assistència mitjana: 8.510 espectadors
  - Millor entrada: Elx-Xerez (20.240)

[modifica] L'Himne

L'actual himne, ¡Mucho Elche! (en castellà), és interpretat pel cantautor local Pep Marcos.

[modifica] Uniforme

Uniforme titular: Fins el 1927 l'equipació de l'Elx CF va ser samarreta blanca i pantaló blanc. A la temporada 1927 l'entrenador de nacionalitat txeca Anton Fivber va suggerir la incorporació de la franja verda horitzontal al pit per a, per una banda, ajustar-se als colors blanc i verd de la bandera, i per altra, diferenciar-se dels equips rivals. Des d'aqueix moment els colors blanc i verd han passat a estar identificats directament amb Elx. I així, els autobusos urbans, les papereres, els cartells de l'Ajuntament són blanc-i-verds. Els taxis, per exemple, són de color blanc amb una franja verda que els creua pel mig des del motor fins al darrere. De la combinació dels colors blanc i verd prové el malnom de "blanc-i-verds" amb què són coneguts els jugadors i l'afició del club.
Uniforme alternatiu: Com la primera, té una franja horitzontal. Però els colors són diferents, la samarreta, el pantaló i les mitges són blaves, i la franja és roja. És basat en els colors de la bandera de la ciutat, una senyera quadribarrada amb una meitat dividida en dos quadrants, el de dalt roig i el de sota blau. Mentre d'altres equips canvien constantment de segona equipatge, l'Elx CF s'ha mantingut fidel a la roja i blava durant els darrers.
Tercer uniforme: Aquesta equipació ha sigut utilitzat molt poques voltes, i en algunes temporades ni tan sols existeix. Consisteix en samarreta pantalons i mitges verdes, amb la franja blanca.

[modifica] Títols

Campió del Torneig Festa d'Elx en 25 ocasions
Subcampió de la Copa Federació a la temporada 1999-00
Subcampió de la Copa del Generalísimo a la temporada 1968-69: Athletic Club de Bilbao 1 - 0 Elx CF

Campió Tercera divisió grup 2 1944-41, grup 7 1943-44, 1947-48, grup 8 1944-45, grup 10 1954-55, 1955-5, 1956-57, 1657-58.
Campió Segona divisió grup 2 1958-59
Campió de la de Copa de Campions de Segona divisió a la temporada 1958-59

[modifica] Promocions

Promoció a Segona divisió a les temporades 1957-58, 1996-97, 1998-99
Promoció a Primera divisió a les temporades 1958-59, 1972-73, 1983-84, 1987-88

[modifica] Títols internacionals

[modifica] Altres dades d'interés

Temporades a 1ª: 19
Temporades a 2ª: 30
Temporades a 2ªB: 7
Temporades a 3ª: 19
Millor posició a la lliga: 5é (1ª, temporada 1963-64)
Pitjor posició a la lliga: 20é (1ª, temporada 1988-89)
Major golejada a favor com a local:10-0 vs Gimnástica Abad, temporada (1944-45)
Major golejada a favor com a visitant: 9-4 vs SD Almansa, temporada (1957-58)
Major golejada en contra:
Jugadors amb més partits disputats:
Jugadors amb més gols:
Jugadors amb més títols:
Porter menys golejat:
Jugador amb més gols en un partit: