Elx Club de Futbol

De Viquipèdia

L'article necessita algunes millores quant a la seua ortografia i gramàtica. (Col·laboreu!) S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes.

Elx CF

Nom complet	Elx Club de Futbol
Any de fundació	1923
Estadi	Estadi Martínez Valero (1976), Elx, Baix Vinalopó
Capacitat	38.750 espectadors
President	José Sepulcre
Entrenador	Claudio Barragán[1]
Lliga	Segona divisió
Temporada	2007-08
Posició	10è a 2a Divisió
Web oficial	www.elchecf.es
Uniforme local Uniforme visitant

L'Elx Club de Futbol és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).

Taula de continguts 1 Història 1.1 Orígens i primers anys 2 Plantilla 2008-2009 3 Estadi 3.1 Assistència a l'estadi 4 L'Himne 5 Uniforme 6 Títols 6.1 Promocions 6.2 Títols internacionals 6.3 Altres dades d'interés 7 Filial 7.1 Elx Il·licità 8 Jugadors destacats 9 Entrenadors destacats 10 Presidents 11 Vegeu també 12 Referències 13 Enllaços externs

[edita] Història

L'Elx Club de Futbol va nàixer el 1923, mitjançant la unió de dos equips locals fundats el 1908, l'Sporting d'Elx i la Gimnàstica d'Elx. El seu primer nom va ser Elx Football Club, fins l'any 1939 en què passà a nomenar-se Elx Club de Futbol.

A la temporada 59-60 debuta en Primera divisió, i a la temporada 67-68 el filial del club, l'Esportiu Il·licità ascendeix a Segona divisió. A la temporada 87-88 l'Elx aconsegueix l'últim ascens de l'equip a Primera divisió, gràcies al segon lloc aconseguit en la Segona divisió.

Actualment l'Elx CF juga a Segona divisió.

[edita] Orígens i primers anys

Al 1920, després de dos décades de futbol local, a Elx hi convivien nombrosos equips enquadrats a competicions locals, alguns d'ells viatjaven o rebien altres equips de poblacions properes. Els més importants van ser: La Estrella, Blanco y Negro, La Lira, El Eclipse, Hèrcules, Popular, Español, Quiles y Rodríguez, A. Sporting Illicitano "La Sportiva", Gimnástica i especialment, l'Illice, el més fort i millor organitzat, que comptava amb directiva, socis, tenia una secció de ciclisme i oferia cinema els caps de setmana.^{[cal citació]}

El fet que va provocar el naixement de l'Elx FC va ser el triomf de l'equip espanyol a les Olimpíades d'Anvers. De cop i volta els equips de futbol deixaren de ser divertiment d'uns pocs i pasaren a convertir-se en patrimoni dels pobles, espill de les seues essències racials, i ensenya i bandera dels enfrontaments i rivalitats ancestrals entre veïns.^{[cal citació]}

Enmig d'aquell ambient d'exaltació, no tardà en sorgir l'idea de formar un sol equip que porte el nom de la ciutat als nombrosos derbis que es celebraven davant d'equips de poblacions cercanes. La revista Nueva Illice demana el sis d'agost de 1922, la intervenció de l'Ajuntament "per a formar una potent selecció il·licitana que s'enfronte amb exit al Bellas Artes d'Alacant". l'Alcalde en Lorenzo Fenoll Serrano, pren cartes al tema i urgeix als clubs locals a prestar als seus millors jugadors per a poder formar un bon equip.

En un començament es discuteix sobre quin dels dos equips mes importants (Gimnástica i Illice) havia de portar l'iniciativa i convertir-se en l'equip hegemònic. Les divisions eren profundes i les postures irreconciliables. Cal tindre en comte no només les rivalitats, personalismes i vanitats fruit de vint anys de competició esportiva, també les barreres socials. Mentre que la burgesia estba representada al Illice, la classe obrera donava suport a la Gimnástica. Finalment a finals d'agost i probablement coincidint en les festes patronals, es va produir la reunió definitiva a la cova on els germans Albarranch guardaven la pólvora de al pirotècnica que regien, a la vora del riu Vinalopó (aproximadament a l'altura dels actuals jutjats), així a l'agost de 1922 va nàixer la SOCIETAT ESPORTIVA ELX FOOTBALL CLUB, com a únic equip representant de tot Elx.^{[cal citació]}

En un començament els seus colors serien el blanc, el seu primer camp oficial "El Cementeri" i la seu social seria al carrer Hospital, als baixos del Coro Clavel. Es va fer càrrec de la formació del primer equip un dels cofundadors en Pedro Sánchez, qui va acabar sent conegut com "Pere efecé".^{[cal citació]}

[edita] Plantilla 2008-2009

Segons la Lliga del Futbol Professional (LFP)

No. Posició Jugador 1 POR Wilfredo Caballero 2 DEF Iban Zubiaurre 3 DEF Raúl Fuster 4 DEF Jesús Olmo 5 DEF Samuel 6 DEF Fernando Niño 7 MIG Rubén Pérez 8 MIG Rodri 9 DAV Gastón Caprari 10 MIG Joaquín Calderón 11 MIG Dani González 12 MIG Mubarak Wakaso 13 POR Jaime Jiménez

No. Posició Jugador 14 DEF Iván Amaya 15 MIG José Luis Acciari 16 DAV Iván Bolado 18 MIG Juan Manuel Cobo 19 MIG David Fuster 21 DAV Miguel 22 MIG Fernando Usero 23 MIG Andrés Santos 24 DEF Laurent de Palmas 25 DEF Óscar Rubio 26 MIG Iñaki 27 DAV Álvaro 29 MIG Doménech

• Entrenador: Claudio Barragán
• Preparador físic: David Vidal Mateo

[edita] Estadi

Des del 8 de setembre de 1976 l'Elx CF juga els partits a casa a l'Estadi Martínez Valero, un dels més importants i grans del País Valencià, ja que té capacitat per a 38.750 espectadors, tots asseguts, i les dimensions del terreny de joc són de 105 x 68 m.

Abans jugava a l'Estadi Altabix (inaugurat el 1926). A més, l'Elx CF disposa d'altres estadis, com el Camp del Clot, el Camp del Cementeri i l'Stadium d'Elx (Camp de Don Jeremies).

[edita] Assistència a l'estadi

• Temporada 06/07:
  • Assistència mitjana: 6.513 espectadors
    • Millor entrada: Elx-Hércules (14.757 persones)
• Temporada 05/06:
  • Assistència mitjana: 7.771 espectadors
    • Millor entrada: Elx-Hércules (17.199 persones)
• Temporada 04/05:
  • Assistència mitjana: 8.510 espectadors
    • Millor entrada: Elx-Xerez (20.240)

[edita] L'Himne

L'actual himne, ¡Mucho Elche! (en castellà), és interpretat pel cantautor local Pep Marcos.

[edita] Uniforme

• Uniforme titular: Fins el 1927 l'uniforme de l'Elx CF va ser samarreta blanca i pantaló blanc. A la temporada 1927 l'entrenador de nacionalitat txeca Anton Fivber va suggerir la incorporació de la franja verda horitzontal al pit per a, per una banda, ajustar-se als colors blanc i verd de la bandera, i per altra, diferenciar-se dels equips rivals. Des d'aqueix moment els colors blanc i verd han passat a estar identificats directament amb Elx. I així, els autobusos urbans, les papereres, els cartells de l'Ajuntament són blanc-i-verds. Els taxis, per exemple, són de color blanc amb una franja verda que els creua pel mig des del motor fins al darrere. De la combinació dels colors blanc i verd prové el malnom de "blanc-i-verds" amb què són coneguts els jugadors i l'afició del club.
• Uniforme alternatiu: Com la primera, té una franja horitzontal. Però els colors són diferents, la samarreta, el pantaló i les mitges són blaves, i la franja és roja. És basat en els colors de la bandera de la ciutat, una senyera quadribarrada amb una meitat dividida en dos quadrants, el de dalt roig i el de sota blau. Mentre d'altres equips canvien constantment de segona equipació, l'Elx CF s'ha mantingut fidel a la roja i blava durant els darrers.
• Tercer uniforme: Aquest tratge ha sigut utilitzat molt poques voltes, i en algunes temporades ni tan sols existeix. Consisteix en samarreta pantalons i mitges verdes, amb la franja blanca.

[edita] Títols

• Campió del Torneig Festa d'Elx en 25 ocasions
• Subcampió de la Copa Federació a la temporada 1999-00
• Subcampió de la Copa del Generalísimo a la temporada 1968-69: Athletic Club de Bilbao 1 - 0 Elx CF

• Campió Tercera divisió grup 2 1944-41, grup 7 1943-44, 1947-48, grup 8 1944-45, grup 10 1954-55, 1955-5, 1956-57, 1657-58.
• Campió Segona divisió grup 2 1958-59
• Campió de la de Copa de Campions de Segona divisió a la temporada 1958-59

[edita] Promocions

• Promoció a Segona divisió a les temporades 1957-58, 1996-97, 1998-99
• Promoció a Primera divisió a les temporades 1958-59, 1972-73, 1983-84, 1987-88

[edita] Títols internacionals

• Trofeu Bem-Bella, Algèria
• Trofeu Fraternitat Hispànica, Hondures
• Trofeu President de la República de Veneçuela, Veneçuela
• Trofeu Internacional Juvenil de Ginebra, Suïssa

[edita] Altres dades d'interés

• Temporades a 1ª: 19
• Temporades a 2ª: 30
• Temporades a 2ªB: 7
• Temporades a 3ª: 19
• Millor posició a la lliga: 5é (1ª, temporada 1963-64)
• Pitjor posició a la lliga: 20é (1ª, temporada 1988-89)
• Major golejada a favor com a local:10-0 vs Gimnástica Abad, temporada (1944-45)
• Major golejada a favor com a visitant: 9-4 vs SD Almansa, temporada (1957-58)
• Major golejada en contra:
• Jugadors amb més partits disputats:
• Jugadors amb més gols:
• Jugadors amb més títols:
• Porter menys golejat:
• Jugador amb més gols en un partit:

[edita] Filial

[edita] Elx Il·licità

L'Elx CF Il·licità és l'equip filial de l'Elx Club de Futbol, anomenat popularment Ilicitano. Juga en el grup VI de la Tercera Divisió

[edita] Jugadors destacats

Marc Bernaus Cano Damián Timpani Mariano Armentano Ariel Silvio Zarate Cristian Díaz Damián Manusovich Pablo Adrian Guede Marcelo Trobbiani Diego Trotta Lucas Valdemarín Wilfredo Caballero Ivan Rocha Mazinho Tinaia César Rodríguez Vavá David Darmon Philippe Toledo José Cardona

Balázs Molnár Mohamed El Yaagoubi Benedict Iroha Cayetano Re Derlis Soto Roberto Miguel Acuña Tomasz Frankowski Silas Dennis Şerban Sasa Petrovic Albert Nađ Igor Tasevski Goran Đorović Jorge "Chispa" Delgado Tabaré Juan Carlos Socorro

[edita] Entrenadors destacats

Ciriaco Cano Evaristo Carrió Fernando Daucik Alfredo Di Stefano Ladislau Kubala Felipe Mesones

Pedro Otto Bumbel Roque Olssen Tolo Plaza César Rodríguez Julián Rubio

[edita] Presidents

• Mariano Rodríguez Irles (1922-1923)
• Salvador Ramos Folqués (1923-1925)
• José Grau Niñoles (1925-1926)
• Don José Gómez Brufal (1925-1926)
• Diego Ferrández Ripoll (1926-1928)
• Francisco Brotons Ruiz (1928-1929)
• Juan Macià (1929-1930)
• José Botella Tello (1929-1930)
• Vicente Sánchez Guilabert (1930-1932), (1933-1934)
• Francisco Macià Vidre (1931-1932)
• Pascual Anton Mollà (1931-1933)
• Antonio Sánchez Torres (1934-1936)
• Santiago Martínez Noguera (1936-1937)
• Joaquín Ruíz Torregrosa (1939-1940)
• Vicente López Baeza (1940-1941)
• Vicente Navarro Macià (1941-1942)
• Pascual Sansano Mora (1942-1943)
• Santiago Canales Mira-Perceval (1944-1945)
• Joaquín Ruíz Torregrosa (1944-1945)
• Ramón Remiro Palacios (1945-1946)
• Francisco Valero Díez (1945-1946-1947)
• Joaquín Lucerga Sánchez (1946-1948)
• José Samper Marco (1948-1949-1950)
• José Candel Penalva (1950)
• Francisco Miralles Yuste (1950-1951)
• José Garrigós Espino (1951)
• Modesto Pastor García (1951-1953)
• Pascual Antón Molla (1953-1955)
• José Esquitino Sempere (1955-1962), (1967-1970)
• Manuel Martínez Valero (1962-1967), (1971-1982)
• Francisco Climent Vicente(1970-1971)
• Vicente Pastor Antón (1982-1983)
• Diego Quiles Navarro (1983-1987), (1994-2001)
• José sepulcre Fuentes (1987-1988)
• José Sánchez Riquelme (1988-1990)
• Antonio Aledo Pagán (1990-1991)
• Anselmo Navarro Hidalgo (1991-1994)
• Francisco Borja (2001-2002)
• Andrés Alonso (2002)
• Amador Poveda (2002-2003)
• José serrano (2003)
• Ramón Sánchez (2003-2006)
• José Sepulcre Coves (2006- ...)

[edita] Vegeu també

• Torneig Festa d'Elx
• El futbol al País Valencià

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

• Web oficial del club (castellà)

Liga Adelante 2009/10
Albacete · Betis · Castelló · Celta · Cadis · Cartagena · Córdoba · Elx · Nàstic · Girona · Hércules · Huesca · Las Palmas · Llevant · Múrcia· Numància · Rayo Vallecano · Real Sociedad · Real Unión de Irún · Recreativo de Huelva · Salamanca · Vila-real B

Equips dels Països Catalans a la Primera divisió espanyola

FC Barcelona | Espanyol | Mallorca | València | Vila-real

a la Segona divisió espanyola

Castelló | Elx | Gimnàstic | Girona | Hèrcules | Llevant | Vila-real B