Elymus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Elymus
Elymus repens
Elymus repens

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Poales
Família: Poaceae
Subfamília: Pooideae
Tribu: Triticeae
Gènere: Elymus
L.
Espècies

Vegeu el text

Mata d'Elymus repens

Elymus és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliòfits.

Aquest gènere comprèn diverses espècies d'herbes perennes natives del desert del Gobi i la província de Qinghai, en el nord de la Xina.

Descripció[modifica | modifica el codi]

De caràcter xeròfit, són de les poques plantes que es fan a l'extremada aridesa de la regió, amb sòls petris i pluges infreqüents. Creixen en mates de troncs erectes i glabres de fins a 70 cm. d'alçada, sense ramificacions visibles, que broten de dos o tres nodes basals. No tenen roseta a la base; les fulles són lineals i estretes, d'uns sis mil·límetres d'ample i fins a dinou centímetres de llarg, i amb formes variants depenent de les espècies.

Són hermafrodites, amb flors d'ambdós gèneres en espiga única. Aquesta pot fer 12 cm de llarg i 8 mm d'amplada i és erecta o corbada, amb diverses espiguetes i nodes interns densament pilosos. Les flors tenen tres estams i anteres de dos a tres mm de llargada; l'ovari és pilós.

Són hexaploides, amb 42 jocs de cromosomes.

Espècies[modifica | modifica el codi]

(selecció)

(vegeu-ne una relació més exhaustiva a Wikispecies)

Sinònims[modifica | modifica el codi]

(Els gèneres marcats amb un asterisc (*) són sinònims probables)
(Els gèneres marcats amb dos asteriscs (**) són sinònims possibles)

Anthosachne Steud., *Asperella Humb., Braconotia Godr., Campeiostachys Drobow, Chretomeris Nutt. ex J. G. Sm., nom. inval., Clinelymus (Griseb.) Nevski, *Cockaynea Zotov, Crithopyrum Steud., nom. inval., Cryptopyrum Heynh., nom. inval., ×Elysitanion Bowden, *Elytrigia Desv., **Festucopsis (C. E. Hubb.) Melderis, Goulardia Husn., Gymnostichum Schreb., Hystrix Moench, **Kengyilia C. Yen & J. L. Yang, **Pascopyrum Á. Löve, **Peridictyon Seberg i cols., Polyantherix Nees, **Pseudoroegneria (Nevski) Á. Löve, *Roegneria K. Koch, Semeiostachys Drobow, *Sitanion Raf., Sitospelos Adans., **Stenostachys Turcz., Terrellia Lunell, **Thinopyrum Á. Löve.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]