Emília Xargay i Pagès
Emília Xargay i Pagès (Sarrià de Ter, Gironès 1927 - l'Escala, Alt Empordà 2002) fou una pintora, ceramista i escultora catalana. Es formà com a pintora al taller de Joan Orihuel, i va fer la primera exposició als disset anys.[1] Després abandonà la pintura més academicista per buscar la seva pròpia estètica, marcada per la presència geomètrica d'una realitat figurativa base d'un gran expressionisme, molt influïda pels seus viatges a Amèrica del Sud. El 1951 va fundar el grup Indika i formà part del Cercle d'Art d'Avui. El 1963, es va iniciar en l'escultura.
Va treballar amb diferents tècniques, totes elles impregnades de la voluntat d'experimentació i en constant evolució: pintura, escultura, orfebreria, mural, ceràmica, esmalt, dibuix, cartells, tapís. Ha exposat a Argentina, Estats Units, Cuba, França, Alemanya i Mèxic. Té obres als museus de São Paulo, Perpinyà, al Museu d'Història de la Ciutat de Girona i al Museu d'Art Modern de Barcelona.[2] Entre altres premis, ha rebut el 1955 el Premi del Ministeri d'Instrucció Pública de Brasil a la III Biennal Hispanoamericana d'Art de Barcelona, el premi Ynglada-Guillot o la Creu de Sant Jordi el 1992.
[modifica] Referències
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 234. ISBN 84-95554-27-5.
- ↑ Catàleg online a museusenlinia.gencat.cat
