Emanació freda
Les emanacions fredes són un bioma aquàtic del sòl del del fons del mar on s’emetem sulfurs d’hidrògen, metà i altres hidrocarburs. Sovint hi viuen organismes endèmics. En reaccionar el metà amb l’aigua de mar es formen roques carbonatades i esculls i aquestes reaccions depenen de l’activitat de bacteris.
Taula de continguts |
Comunitats quimiosintètiques [modifica]
En les emanacions fredeses formen comunitts quimiosintètiques que utilitzen una font de carboni e independent de la fotosíntesi .Els organismes que hi viuen es diuen extremòfils.
Hi ha organismes procariotes com Archaea i Bacteris que utilitzen la quimiosíntesi i altres de més complexos com Vesicomyidae i Siboglinidae (cucs tubulars) fant servir l’energia produida pels més simples. Com intercanvi els microbis reben aliment de forma segura i abastable. Altres microbis formen zones catifes.
-
Lamellibrachia luymesi a 550 m de fondària al Golf de Mèxic.
-
Capa bacteriana formada per Beggiatoa spp. a una emanació freda de Carolina del Sud.
-
Cucs tubulars i altres animals a una emamació freda de Florida.
Distribució [modifica]
Les emanacions fredes van ser descobertes l’any 1983 per Dr. Charles Paull al Golf de Mèxic . Des de aleshores se n’han trobat en altres parts del món incloen el canó de Monterey a Califòrnia, el Mar del Japó, la costa del Pacífic de Costa Rica la de l’Atlàntic a l’Àfrica , el mar a Alaska, i sota la capa de gel a l’Antàrtida.[1] La fondària més gran amb una emanació freda és a 7.326 m al mar del Japó.
Biologia [modifica]
MacDonald et al. (1990) va descriure quatre comunitats generals que són dominades per cucs tubulars Vestimentifera (Lamellibrachia c.f. barhami i Escarpia spp.), musclos Mytilidae , Vesicomyidae (Vesicomya cordata i cloïsses Calyptogena ponderosa), i Lucinidae o Thyasiridae (Lucinoma sp. o Thyasira sp. Els bacteris es presnten a tots els llocs visitats fins ara. Moltes de les espècies del Golf de Mèxic eren desconegudes per la ciència.
Registre fòssils [modifica]
Dipòsits d'emanacions fredes es troben especialment des del Mesozoic i Cenozoic on s'aprecien carbonats cristallins i abundants fòssils de mol·luscs i braquiopodes.
Referències [modifica]
Aquest artucle està basat en[2] and CC-BY-2.5 from the reference.[3]
- ↑ «Demise of Antarctic Ice Shelf Reveals New Life». National Science Foundation, 2007. [Consulta: 2008-02-14].
- ↑ Minerals Management Service Gulf of Mexico OCS Region (Novemeber 2006). "Gulf of Mexico OCS Oil and Gas Lease Sales: 2007-2012. Western Planning Area Sales 204, 207, 210, 215, and 218. Central Planning Area Sales 205, 206, 208, 213, 216, and 222. Draft Environmental Impact Statement. Volume I: Chapters 1-8 and Appendices". U.S. Department of the Interior, Minerals Management Service, Gulf of Mexico OCS Region, New Orleans. page 3-27 - 3-31 PDF.
- ↑ Boetius A. (2005). "Microfauna–Macrofauna Interaction in the Seafloor: Lessons from the Tubeworm". PLoS Biology 3(3): e102. doi:10.1371/journal.pbio.0030102
Bibliografia [modifica]
Kaim, A., Jenkins, R., and Warén, A. 2008. Provannid and provannid-like gastropods from the Late Cretaceous cold seeps of Hokkaido (Japan) and the fossil record of the Provannidae (Gastropoda: Abyssochrysoidea). Zoological Journal of the Linnean Society, Volume 154, Number 3, p. 421-436.
