Emanuel Swedenborg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emanuel Swedenborg

Emanuel Swedenborg
Naixement 29 de gener de 1688
Estocolm, Suècia
Mort 29 de març de 1772 (als 84 anys)
Londres, Anglaterra
Nacionalitat Suècia Suècia
Ocupació científic, teòleg i filòsof

Emanuel Svedberg, anomenat Emanuel Swedenborg, (29 de gener de 1688, Estocolm - 29 de març de 1772, Londres) va ser un científic, teòleg i filòsof suec del segle XVII, que havia establert la seva residència a Londres.

A la primera part de la seva vida, Swedenborg va ser un científic i un inventor prolífic. A l'edat de cinquanta-sis anys, va declarar haver entrat en una fase espiritual de la seva vida i va dir llavors que tenia somnis i visions místiques en els quals discutia amb àngels i esperits, fins i tot amb Déu i Jesús de Natzaret, i visitava el Paradís i l'Infern.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Emanuel Swedenborg va néixer el 29 de gener de 1688 a Estocolm. El seu pare, Jesper Svedberg, era un pastor luterà d'origen modest que es va fer professor de teologia a la universitat d'Uppsala i bisbe de Skara gràcies al suport de Carles XI. Va transmetre sobretot al seu fill el seu interès per a les tesis pietistes i la seva creença en la presència d'àngels i esperits a la Terra.

Emanuel va estudiar a la universitat d'Uppsala. I al final dels seus estudis, el 1710, va viatjar per Europa i es va instal·lar a Londres durant quatre anys. Hi va estudiar física, mecànica i filosofia. Es va interessar també per la poesia (lectura i escriptura). Va ser organista i va tocar sovint a la catedral d'Uppsala. És en aquesta època quan el seu gust per la vida científica es va desenvolupar.

Període científic[modifica | modifica el codi]

Màquina voladora

De tornada a Suècia el 1715, es va dedicar a les ciències naturals i a la invenció durant una vintena d'anys. De 1715 a 1716 va crear, amb el seu amic Polhem, el primer diari científic suec titulat "The Daedalus Hyperboreus" publicat en deu volums, on es mencionen les invencions mecàniques del filòsof.

Van fer els plans d'un avió, d'un submarí, va inventar un sistema decimal monetari, utilitzable per a l'estudi de la cristal·lografia. Va utilitzar un nou mètode per calcular, a partir d'un punt marítim o terrestre, i determinar la longitud, a partir d'un punt marítim o terrestre, seguint l'observació de les fases lunars. Va introduir a Suècia el càlcul infinitesimal. Al tom I del seu Opera philosophica i mineralis (1734) va ser el primer a emetre la hipòtesi de la formació del sistema solar, descrivint la naturalesa de la via Làctia, avançant-se a les de Buffon i de Laplace. Va elaborar una teoria moderna de l'àtom, una teoria vibratòria de la llum, una teoria cinètica de la calor, es va interessar pel magnetisme abans de Michael Faraday.

Estudis anatòmics[modifica | modifica el codi]

A partir dels anys 1730, Swedenborg es va interessar cada vegada més per les qüestions espirituals. Intentava descobrir una teoria explicant les relacions entre la matèria i l'esperit i per això es va interessar per l'anatomia.

Va descobrir la funció de les glàndules endocrines, el funcionament del cervell i del cerebel. Va produir igualment un estudi avançat en la circulació de la sang i en la relació del cor i dels pulmons (Œconomia regni animalis).

Període místic[modifica | modifica el codi]

A l'edat de 56 anys, va abandonar les seves investigacions científiques per dedicar-se completament a la investigació teològica, psicològica i filosòfica amb l'objectiu de fer descobrir als homes una espiritualitat racional basada en visions de l'inframón. El 1743 va tenir la seva primera experiència mística. En va parlar obertament en una carta al seu amic, el Dr. Hartley :

« He estat cridat a una funció consagrada pel mateix Senyor, que s'ha manifestat en persona davant meu, el seu servidor. Llavors m'ha obert la vista perquè vegi el món espiritual. M'ha reconciliat parlar amb els esperits i els àngels.[1] »

Va morir el 1772 després d'haver escrit més d'un centenar d'obres sobre tots els assumptes enumerats.

La seva investigació insaciable sobre l'ànima el va conduir a conèixer les celebritats científiques de l'època : Isaac Newton, Leibniz, membres de la Royal Society, universitaris d'Oxford i de Cambridge. Es fa vegetarià,[2] i viatja per Europa, patrocinat pel rei Carles XII i el duc de Brunswick, per tal d'estudiar, escriure i imprimir les fruites de les seves investigacions. Va exercitar sobre ells, així com sobre Poltrona, una de certa influencia. Després de la seva mort, el seu pensament va inspirar diverses esferes d'influència religioses o maçòniques.

Placa a la memòria d'Emanuel Swedenborg a la seva casa natal a Estocolm.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

El Cel i l'Infern
Swedenborg ensenya en aquest llibre que el cel i l'infern són en principi estats de l'ànima que esdevenen llocs. Després la mort del cos físic, l'individu passa un temps intermediari al món dels esperits, on escollirà lliurement, llavors, d'anar o bé al cel, o a l'infern, precisant que ni un ni l'altre s'ha de considerar com una recompensa o un càstig.
L'amor verdaderament conjugal
Descripció de la naturalesa celestial de la complementarietat entre marit i dona. Els esposos formen junts un «Àngel» i viuen eternament units l'un a l'altre després de la mort en una joventut perpètua. Descripció de la naturalesa d'aquest amor.
El cavall blanc (Apocalipsi, capítol 19)
Lectura de la Bíblia segons el sentit al·legòric, amb desxiframent metòdic dels símbols. Petit diccionari explicant la terminologia utilitzada.
La saviesa dels àngels
Presenta cinc aspectes de la visió de l'existència : La naturalesa de Déu; la naturalesa del món espiritual. La naturalesa de l'home; la doctrina dels graus; la creació de l'univers.
La Divina providència
Naturalesa de la relació entre Déu i l'ésser humà. Descripció de les lleis espirituals que regeixen l'univers : el Karma, causa de les malalties i de les guerres i del sofriment en general, regeneració de l'individu.
Les quatre doctrines
Exegesi bíblica sobre les naturaleses de : La vida, les Santes Escriptures, la Fe, Jesucrist.
La nova Jerusalem i la seva doctrina celestial
Resum de les doctrines i dels elements de la teologia de Swedenborg.
Arcans celestials (16 volums)

Exegesi de la gènesi i de l'èxode bíblics, amb referències a tot l'antic i el nou testament sobre tres plans : històric, psicològic i sagrat. Desenvolupament de la regeneració de l'ésser humà en paral·lel amb la glorificació de Jesucrist. Estats de l'ànima i temptacions de l'individu Jesucrist, que n'és l'arquetipus.

  • Tractat de les representacions i de les correspondències

Índex dels símbols del cos espiritual al cos humà, ensenyant que cada part física té la seva contrapartida en l'aspecte subtil de l'ànima, i que existeix una relació de causa a efecte entre l'estat del mental i el del cos.

  • De la caritat

Naturalesa del verdader amor envers altri, envers la societat i envers Déu. Explicació dels deu manaments.

  • La verdadera Religió Cristiana (en 2 volums)

Última obra de Swedenborg, descansa en la naturalesa del Cristianisme Espiritual. Comparació dels diferents dogmes cristians amb el que ensenya la Bíblia en el seu sentit al·legòric.

  • Significació del Bateig, del Sant Sopar, de la Trinitat, del Decàleg, de la Vida eterna, de la Salvació, de la Tornada del Crist, de la degeneració de la humanitat i de la seva regeneració, de l'Home còsmic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Biografia de Swedenborg, Jean Prior, Editions Fernand Lanore, París, 1994, pàgina 30.
  2. "Menjar la carn dels animals és un acte profà" Arcans del cel i de l'infern

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Emanuel Swedenborg. Antología. Madrid : Editora Nacional, 1977. ISBN 8427603800. 
  • Emanuel Swedenborg. Cielo e infierno. Madrid : Grupo Libro 88, 1991. ISBN 847906160X. 
  • Emanuel Swedenborg. Despertar tras la muerte : el viaje del alma hacia los reinos espirituales tras la muerte del cuerpo. Madrid : Grupo Libro 88, 2006. ISBN 8497772865. 
  • Jean Prieur. Swedenborg, Biographie - Anthologie. Éd. Fernand Lanore, 1990. ISBN 2-85157-123-0. 
  • Jean Prieur. Visions de Swedenborg. Éd. Fernand Lanore, 1990. ISBN 7-6303-9760-7. 
  • Ursula Fortiz. Swedenborg, son histoire, sa personnalité, ses influences. Éd. de Vecchi, 2001. ISBN 2-7328-3328-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emanuel Swedenborg Modifica l'enllaç a Wikidata